El PEN Català ha concedit el Premi Veu Lliure 2026 a l’escriptora franco-ruandesa Scholastique Mukasonga (Ruanda, 1956). El Comitè d’Escriptors Perseguits de l’entitat ha destacat la qualitat literària d’una obra que dona testimoni de la persecució del poble tutsi i aborda les formes de violència colonial i patriarcal que han marcat la història de Ruanda. El guardó s’ha anunciat aquest dijous, 19 de novembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i es lliurarà divendres a Manacor (Mallorca).
Mukasonga, que viu a França, va perdre bona part de la seua família en el genocidi del 1994. En la roda de premsa, ha dedicat el premi a les dones que, com la seua mare, Stefania, van resistir davant la persecució. “Ens anomenaven paneroles”, ha recordat en referir-se a la deshumanització que va viure des de la infantesa. L’autora ha assenyalat el paper del colonialisme en la construcció de les divisions entre hutus i tutsis i ha explicat què la va dur a escriure sobre aquella experiència. “Jo havia de descriure tot això, per resistir, per continuar viva”.
La seua obra combina autobiografia, memòria col·lectiva i ficció, amb una forta influència de la tradició oral ruandesa. Mukasonga escriu per recuperar les històries de les persones que ja no hi són, reconstruir els vincles trencats per la violència i preservar una memòria que corre el risc de desaparèixer.
De la memòria familiar a la novel·la
L’editorial Minúscula publica enguany en català La dona descalça, un llibre dedicat a Stefania, assassinada durant el genocidi. Mukasonga hi recupera els gestos, els sabers i les històries que li va transmetre la seua mare. Les rondalles que li contava de petita, segons ha explicat l’autora, li van donar les eines per a preservar la memòria de les dones de Nyamata.
La mateixa editorial ja havia publicat Nostra Senyora del Nil, una novel·la ambientada en un internat femení de Ruanda durant els anys setanta del segle passat, on conviuen alumnes hutus i tutsis. A través de les amistats, les rivalitats i els prejudicis entre les estudiants, Mukasonga mostra com la discriminació s’instal·la en la vida quotidiana. La seua trajectòria ha rebut distincions com els premis Renaudot i Ahmadou-Kourouma, tots dos el 2012, i el Premi Simone de Beauvoir, el 2021.
El lliurament, divendres a Manacor
Mukasonga conversa aquest dijous al CCCB, a les 12 h, amb Miquel Missé i, a les 18.30 h, amb Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau.
El lliurament del premi tindrà lloc divendres 20 de novembre a la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, on l’autora conversarà amb la periodista Mercè Pinya i l’escriptora Núria Cadenes.
Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit
El PEN Català va crear el Premi Veu Lliure el 2010 a iniciativa de l’escriptora Antònia Vicens. El guardó, emmarcat en el Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, distingeix persones que han patit amenaces, persecució o exili a causa de les seues idees o de la seua obra. Durant la presentació, la presidenta del PEN Català, Laura Huerga, també ha recordat la campanya “Prova de vida ja!”, que reclama informació sobre el parador de dotze escriptors i periodistes eritreus empresonats el setembre del 2001.
A més, hi ha participat Pilar Aymerich, autora de la imatge d’enguany. La fotografia, presa el 8 de febrer del 1976 durant una de les primeres grans manifestacions després de la mort de Franco, mostra una mobilització convocada per l’Assemblea de Catalunya a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia. Aymerich ha reflexionat sobre el significat d’aquell moment històric i ha qüestionat la denominació de “transició”: “Ara li diuen la transició, jo crec que va ser una insurrecció”.
La fotògrafa també ha establert un vincle entre la seua experiència professional i la memòria del genocidi de Ruanda. Ha explicat que va descobrir-ne la magnitud a través d’una fotografia d’una escola buida i tenyida de sang, una imatge que li va permetre comprendre la dimensió de la tragèdia.






