El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha homenatjat aquest dimecres Josep Piera, el poeta de Beniopa (la Safor), que va morir a l’abril d’enguany. L’escriptor, ha assenyalat l’ens consultiu, “no necessita una llarga presentació per als valencians que estimen la poesia ni un esforç particular per a popularitzar-lo, perquè es tracta d’un escriptor que va aconseguir en vida reconeixement, lectors i difusió impropis d’un poeta en el marc cultural del segle XXI”.
Tanmateix, ha continuat, “sempre serà oportú parlar de la seua obra i de què ha representat en la poesia valenciana de les últimes dècades”. “Una obra, la seua, que no és hermètica, que beu de la llengua popular, que és capaç de transmetre el corrent de la vida a través de paraules compartides, que no necessita claus a l’abast només dels entesos”, ha subratllat.
A més, la institució ha recalcat Piera tenia una bona relació amb el Consell Valencià de Cultura, ja que “va gaudir de la seua presència en moltes ocasions com a participant en actes literaris i com a autor i traductor en diverses publicacions pròpies”. Per això, “era natural recordar-lo”, ha manifestat.
En l’acte, hi han participat Jaime Siles, poeta, amic i company generacional de Piera, Alba Fluixà, poetessa d’Alzira, i Jesús Huguet, també poeta i alhora secretari del CVC. Intercalant les intervencions, fragments d’una llarga entrevista que Rosana Pastor, directora de cinema i actriu, (i membre igualment del CVC), li va fer a Josep Piera en el mes de desembre del 2020.
Una necessitat vital
Després de les paraules de benvinguda de José María Lozano, president de la institució, ha parlat Jesús Huguet recordant les diverses col·laboracions del poeta amb la institució i com Piera considerava la poesia com una necessitat vital abocada al futur.
A fil d’aquestes paraules sobre el futur, Alba Fluixà ha considerat Piera com un guia actiu per als poetes de les generacions posteriors a la seua pròpia, la del 70, amb valor de lligam i amb una buscada posició perifèrica. I ho ha volgut provar amb els poemes “Rellegint un calaix” i”La Drova”.
Jaime Siles s’ha estés sobre dècades de records compartits amb Piera, i com això anava del braç amb la biografia poètica de tots dos: entre altres, com a punt important, la decisió de Piera de canviar de llengua literària. L’ha definit com un home mediterrani que no es pot comprendre sense el seu paisatge, bon coneixedor dels poetes grecs, àrabs i medievals. Siles ha acabat dient que Piera va exercir, en la seua vida, el paper d’amic íntim i company de viatge.
Al final, Alba Fluixà ha llegit una traducció de Piera del poema d’Ibn Khafaja dedicat al Xúquer, i el “Nu amb paisatge al fons”, del mateix Piera, com a fonts d’inspiració de la seua obra poètica i plàstica. I, amb “Vosaltres”, per a remarcar la mirada cap als joves escriptors que tenia el poeta de Beniopa.
L’acte s’ha acabat amb unes últimes apreciacions personals sobre Piera per part de Jesús Huguet, i de Jaime Siles sobre la falta de raó poètica de la poesia social i del pes que exercia la llengua del poder en els anys del franquisme sobre els poetes en llengua castellana.
L’homenatge ha tingut una convidada d’honor, la viuda del poeta Marifé Arroyo, que ha rebut del president Lozano la insígnia del Consell Valencià de Cultura.
