La Sala l’Horta es troba en un lloc prou apartat, a la pedania de Castellar-l’Oliveral, al sud de València, potser l’últim lloc on algú s’esperaria trobar un equipament cultural de primera magnitud. Però els xicotets miracles existeixen i des de fa trenta anys, aquest teatre, gestionat per la companyia del mateix nom, ofereix una programació d’arts escèniques de qualitat, amb una aposta preferent pel valencià i molt arrelada al territori.
Aquesta vesprada, però, no hem vingut a veure cap obra de teatre sinó potser una cosa encara més interessant: com “es cou” el que en un futur seran peces de teatre. Una vintena de dramaturgs d’arreu dels territoris de parla valenciana s’han donat cita en aquesta sala per aprendre, discutir i intercanviar punts de vista. Es tracta d’un dels seminaris temàtics -una vintena anualment en total- que organitza l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i que, en aquesta ocasió ha comptat amb el suport de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET).
“L’AELC té la funció òbvia de defensar els drets dels autors -explica el vicepresident balear de l’entitat, Joan Tomàs Martínez, i coordinador del seminari conjuntament amb el valencià Pau Sanchis-, la de fomentar l’intercanvi entre els diferents territoris, però també la de promoure el debat professional i la trobada entre els autors”. I aquesta darrera -encara que també un poc la segona- és la veritable funció per la qual ens trobem reunits a Castellar-l’Oliveral.
En total, s’organitzen una vintena d’aquests seminaris temàtics -poesia, teatre, traducció, narrativa, literatura infantil i juvenil, etc.- i, a més, cadascú d’aquests està centrat en una qüestió concreta. Enguany, el de teatre porta per títol “Teatre i poesia: els confins del vers”.
“Busquem que sempre hi hagi una vertebració temàtica i tocar-la de forma integral, transversal”, continua Martínez. I realment el programa sustenta l’afirmació. En una vesprada molt condensada s’hi han programat diversos monòlegs, una entrevista al dramaturg Manuel Molins -a compte de la periodista i col·laboradora de Diari La Veu Lourdes Toledo– i dues ponències de la historiadora de la literatura Núria Santamaria i del director teatral Jaume Policarpo.
El nivell és alt i totes les intervencions giren al voltant de la relació entre teatre i poesia, “un gènere híbrid, un espai de contaminació entre els dos formats que té una escena real i de la qual en volíem parlar”, explica Martínez. Poemaris dedicats al teatre, obres teatrals sobre poetes o poesies adaptades per a l’escenari… totes les opcions van desfilant al llarg de les diferents intervencions seguides atentament pel públic. Tota la sessió, per cert, té una vocació de permanència, ja que és filmada i penjada a internet i també es publiquen les ponències en un llibret que es distribueix al seminari de l’any següent.
Fomentar la creació i la difusió cultural
Hi ha consens entre el sector que la creació dramatúrgica en valencià passa per un bon moment arreu dels diferents territoris, tant en quantitat com en qualitat -una altra cosa seria la situació de les produccions que, almenys al País Valencià no està precisament per tirar coets-. Aquest panorama, però, no és casual ni ha sorgit del no-res.
“No podem esperar que aparega una escena potent per combustió espontània -defensa Martínez-, cal crear els espais on es fomenti la creativitat”. I són precisament aquests seminaris on s’engreixa la sala de màquines de la creació literària en la nostra llengua.
L’AELC, però, no busca només espais de trobada interns. “Els seminaris estan oberts al públic en general”, explica Pau Sanchis, encara que ha d’admetre que no esperen una assistència massiva.
I ací és on tornem a l’inici, a la Sala l’Horta. “Els primers anys, aquests seminaris s’organitzaven sempre a Barcelona, però ja fa uns anys que vam decidir començar-los a rotar pels diferents territoris -continua Sanchis-, però no volíem simplement canviar el centre d’una gran ciutat pels centres d’unes altres grans ciutats i busquem espais com aquest, situats més a la perifèria, que s’encarreguen d’acostar la cultura als barris i pobles. Organitzar el seminari en aquest teatre té la doble funció de descentralitzar aquest accés a la cultura i també de reconèixer la faena que fan entitats com L’Horta Teatre per acostar el teatre, la cultura i la creació en valencià a la gent”.
Uns objectius que necessiten autors, actors i públic, però també infraestructura col·lectiva com els teatres, les associacions i -una gota d’autopromoció- mitjans de comunicació.
