La relació entre memòria, territori i literatura centrarà aquest divendres, 2 d’octubre, la taula redona La memòria i la terra, organitzada pel PEN Català a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. L’acte començarà a les 18.30 hores i proposarà una reflexió sobre la manera com la literatura catalana ha representat el binomi ciutat-poble i les diferents mirades que el territori ha generat en l’imaginari literari.
Conduirà el col·loqui Núria Cadenes, escriptora, periodista i ambaixadora del PEN Català del 2026. Hi intervindran cinc veus procedents d’àmbits i territoris diversos: Mar Camps, una autora que combina el periodisme, l’edició i l’escriptura; Juli Capilla, qui desenvolupa una extensa activitat com a escriptor, editor i promotor cultural; Matilde Gordero-Moreno, escriptora, periodista i professora d’escriptura; Maria Josepa Payà, professora d’agricultura i escriptora, presenta un perfil especialment relacionat amb un dels eixos de la conversa: la terra no únicament com a paisatge literari, sinó també com a espai productiu, vital i de transmissió de coneixements, i Roser Vernet, filòloga de formació i escriptora, ha desenvolupat tasques com a coordinadora de projectes relacionats amb la cultura i el territori, i ha estat comissària de l’exposició Memòries de la Terra del Centre de Cultura i Memòria del Born, una experiència directament connectada amb els assumptes que vertebraran la trobada de València.
El territori com a matèria literària
La memòria i la terra planteja així una qüestió que travessa bona part de la literatura catalana: com s’han explicat el poble i la ciutat i quina relació mantenen aquests espais amb la memòria individual i col·lectiva. El punt de partida no estableix necessàriament una oposició entre els dos mons, sinó que convida a observar com han estat representats des de perspectives diverses dins l’imaginari literari propi.
La procedència i els perfils professionals dels participants permetran abordar aquesta qüestió des de la literatura, el periodisme, l’edició, l’agricultura, la filologia i la gestió cultural. El territori apareix, d’aquesta manera, no només com l’escenari on transcorren les històries, sinó com un element capaç de condicionar la llengua, els records, les relacions socials i la manera d’explicar el passat.
