Mercè Climent (Alcoi, 1981) és enginyera i llicenciada en Filologia Hispànica. Actualment viu a Gandia (la Safor) i, a més d’escriure, és editora. De fet, va fundar l’editorial Lletra Impresa junt amb l’escriptor Juli Capilla. Amb motiu del desé aniversari de l’editorial, Mercè ha volgut publicar un recull dels seus contes, que fins ara estaven dispersos en diferents revistes, diaris i llibres col·lectius.

La consigna de Mercè Climent és crear bellesa amb les paraules en tots els gèneres literaris que conrea. Es tracta d’una aspiració complexa, però Mercè és una autèntica artesana que va més enllà d’unir lletres. En Amor particular ha aconseguit trobar les paraules justes, construir frases amb ritme, fugir dels clixés i despertar emocions.

El llibre està estructurat quatre parts: Amor, Terra, Llum i Veu. Cada secció agrupa una sèrie de relats connectats per un fil conductor que atrapa els lectors i lectores d’una manera quasi hipnòtica.

Mercè Climent, Amor particular, Lletra Impresa (2026)

Alguns contes s’encapçalen amb versos solts o poemes d’autors que Mercè admira; també hi ha dedicatòries directes a persones estimades o enyorades, mentre que altres relats comencen senzillament amb el seu títol. Cal dir que alguns d’aquests títols ja són, per si mateixos, un al·licient per submergir-nos en la lectura, com ara “Que la vida anava de veres” o “La de les arrels fortes i perennes”.

Al llarg dels vint-i-un relats, Mercè Climent parla d’amor i sexe, de l’estima a la família i a la terra, de records i lligams espirituals, de la maternitat, de crims, de sentiments foscos, de la mar i de la muntanya, així com de descobriments meravellosos o decebedors.

És, però, quan aborda la mort d’un ésser estimat que Climent demostra una valentia especialment admirable, ja que obri completament la seua ànima al lector. El dol continua sent un tema tabú en una societat que exigeix felicitat constant, i Climent reivindica el dret a la tristesa i a la desesperació, sense por als prejudicis.

En definitiva, Mercè Climent ha teixit un univers literari on es reflecteix la seua personalitat sensible, lleial i apassionada. Amor particular romandrà viu perquè té unes arrels tan fortes com les de l’olivera de la seua infància a l’Alcoià.

Més notícies
Notícia: “Mira la mar, Marcel·la!”, una antologia que convida a navegar J. V. Foix
Comparteix
Poesia | Selecció de poemes —i de proses— que Montse Ginesta i Lluís Quintana Trias ens ofereixen en un format especialment atractiu
Notícia: “L’alenar”, de Rafa Arnal
Comparteix
Narrativa | Fills d’una revolució frustrada i d’una guerra perduda el seu ofici és sobreviure i recordar
Notícia: “Aquesta llengua que estimo”, d’Annabel Gràcia
Comparteix
Assaig | El punt de partida és tan senzill com incòmode: el català nord-occidental, i en concret el lleidatà, ha estat sistemàticament menystingut dins la mateixa comunitat lingüística
Notícia: “El naixement de Venus”, de Josep M. Argemí
Comparteix
Narrativa | Desig de vida

Comparteix

Icona de pantalla completa