“Tothom pot esdevenir migrant”. Amb aquesta advertència, Manel Pitarch va resumir una de les idees que travessen Sentència 8.000.000, el poemari amb què l’escriptor vila-realenc ha guanyat el XXIV Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés. L’autor va recollir el guardó aquest dijous passat a l’Antic Mercat de Burjassot (l’Horta Nord) amb un discurs que va convertir la poesia en una reivindicació de la memòria, la solidaritat i el compromís.
Pitarch va situar Estellés com al “veritable protagonista de la nit” i va recordar la capacitat del poeta de Burjassot per transformar en versos “la quotidianitat humana i el paisatge gris de la gent”. Els taverners, els llauradors, les dones que rentaven la roba a mà, els periodistes o els escriptors van aparéixer en el discurs de Pitarch com a exemples d’aquella realitat quotidiana que Estellés va convertir en literatura.
El premi, dotat amb 9.000 euros, va ser lliurat en una cerimònia amb la presència de la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, M. Àngels Francés; representants de la Universitat de València i de la corporació municipal, i membres de la família d’Estellés. La música també va tindre protagonisme amb Musicant Estellés, la proposta d’Eva Gómez basada en els versos del poeta, amb l’acompanyament de Laura Miñarro.
Del “dolor moral” a la poesia
Si Estellés va ser el punt de partida del discurs, les migracions van ocupar-ne el centre. Pitarch va explicar que Sentència 8.000.000 “va nàixer del dolor moral” davant la situació de les persones obligades a abandonar sa casa per fugir de la guerra, la fam, la barbàrie o la falta de llibertat.
El poemari mira cap als qui moren durant travessies marítimes o recorren trajectes impossibles per a buscar un lloc segur, però també cap als qui queden atrapats en “embolics diplomàtics i polítics”. Pitarch va atribuir aquestes situacions a posicions que va qualificar d’insolidàries i xenòfobes.
D’aquesta realitat naixen les tres parts del llibre: Sepulcres de sal, Silenci als mapes i Fongs a l’ànima. Tres blocs amb els quals l’autor aborda el desarrelament, la fugida i la deshumanització amb un llenguatge directe i contingut.
D’Ausiàs March a Estellés
Pitarch també va aprofitar el premi per mirar enrere i realçar la continuïtat de la literatura en valencià. Ausiàs March, Joanot Martorell, Isabel de Villena i Roís de Corella van formar part d’un recorregut que va desembocar en la figura d’Estellés. “Som hereus del seu testimoni i hem de protegir-lo amb la diligència que li pertoca”, va afirmar.
En aquesta línia, l’escriptor va destacar l’acord entre l’Ajuntament de Burjassot i la Universitat de València per impulsar la Càtedra Vicent Andrés Estellés d’Educació Lectora i Literària, destinada a aprofundir en l’estudi i la divulgació de l’obra del poeta.
I Pitarch va acabar tornant als versos. El discurs es va tancar amb la lectura de “Pòrtic”, el poema que obri Sentència 8.000.000. L’embarcador, els nàufrags, les barques i el mar van posar així les últimes imatges a una nit en què el guardonat va reivindicar la poesia no només com a literatura, sinó també com una manera de mirar de cara les ferides del present.
Trajectòria i reconeixements
La trajectòria de Manel Pitarch ha estat lligada a l’ensenyament, la literatura i la investigació. És cofundador d’El Pont Cooperativa de Lletres.
El passat 1 de setembre es va jubilar com a professor de Secundària a l’IES Miquel Peris del Grau de Castelló, on havia exercit també com a cap del Departament de Valencià. Ha rebut, entre altres reconeixements, el Premi Jacint Verdaguer, el Premi Marc Granell 2015 i el Premi Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva 2017.
