Sempre en Galiza, l’obra cabdal del pensament polític de Castelao i un dels textos fundacionals del nacionalisme gallec, ja es pot llegir íntegrament en català. Rebel publica aquesta primera traducció completa, a càrrec del filòleg, periodista i editor Ricard Chulià Peris, que també signa la introducció i les notes i ha tingut cura de l’edició. El volum inclou pròlegs d’Ana Pontón, portaveu nacional del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), i de Quico Fernández, exalcalde de Sagunt (el Camp de Morvedre) per Compromís i descendent d’una família gallega.
L’edició ofereix al públic catalanoparlant el text íntegre acompanyat de materials per a comprendre el context en què va ser escrit, incloent-hi una cronologia biogràfica d’Alfonso R. Castelao, gairebé un miler de notes al peu i un centenar d’imatges, entre fotografies, documents històrics, pintures, gravats, vinyetes i caricatures. L’objectiu és facilitar la lectura d’una obra travessada per referències a persones, esdeveniments i debats polítics de la història gallega.
El llibre es completa amb un centenar de pàgines d’annexos que amplien la mirada sobre el pensament de l’autor. S’hi apleguen articles i intervencions parlamentàries, així com els textos Idees que defensa el Partit Galeguista i Estatut de Galiza: text i comentaris. Aquest conjunt permet acostar-se tant a la formulació ideològica del galleguisme republicà com a la seua concreció en l’activitat política i en la reivindicació de l’autogovern.
Vincle de Castelao amb el País Valencià
Publicat per primera vegada a Buenos Aires el 1944, Sempre en Galiza va tindre una segona edició pòstuma ampliada el 1961. Castelao hi va aplegar reflexions elaborades en circumstàncies marcades pel desterrament, la Guerra Civil i l’exili. El llibre es va convertir en un text fonamental per al galleguisme de postguerra i va circular clandestinament a Galiza, on no es va poder tornar a editar legalment fins al 1977.
La publicació en català també recupera el vincle de Castelao amb el País Valencià. L’editorial explica que l’autor va començar a escriure l’obra a València el 1937, on s’havia refugiat amb les institucions republicanes després que Galiza quedara sota control dels colpistes. En el pròleg, Ana Pontón destaca el significat que té publicar la traducció a la ciutat que el va acollir durant la guerra i reivindica la vigència del seu pensament nacionalista, antifeixista i republicà. “Una obra necessària per a la política actual, en què, com deia Castelao, ‘el vertader heroisme consisteix a convertir els anhels en realitats, les idees en fets'”, subratlla la portaveu del BNG.
Castelao
Nascut a Rianxo (Barbanza) el 1886 i mort a Buenos Aires el 1950, Castelao va desenvolupar una trajectòria en què la creació artística i el compromís polític van avançar junts. Dibuixant, caricaturista, pintor i narrador, va retratar les condicions de vida, els conflictes i les aspiracions de la societat gallega, amb una atenció especial als camperols, els mariners i les classes populars en l’àlbum Nós. Entre les seues obres literàries destaquen Un ull de vidre: memòries d’un esquelet, Els dos de sempre i Coses, on combina narració breu i expressió gràfica.
Vinculat a les Irmandades da Fala i figura destacada del Partit Galeguista, va ser diputat a les Corts republicanes i va treballar per aconseguir l’autonomia gallega. L’esclat de la Guerra Civil el va sorprendre a Madrid, on havia acudit per lliurar l’Estatut aprovat en referèndum poques setmanes abans.
Des de l’exili va continuar aquella tasca política, que troba en Sempre en Galiza una de les seues expressions més influents. La nova edició posa aquest llegat a l’abast dels lectors en català amb les eines necessàries per a situar-lo en la seua època.
