Dario Moreno s’ha convertit en l’alcalde estrella del PSPV. Després d’aconseguir l’alcaldia contra tot pronòstic –el seu partit partia com a sisena força política- s’ha trobat en la gestió del major èxit econòmic del Botànic, la instal·lació de la fàbrica de bateries elèctriques de Volkswagen. En aquesta conversa fa balanç de la legislatura i assegura que no té ambicions més enllà de Sagunt.
S’acaba la legislatura i toca fer balanç.
Ha estat una legislatura difícil, amb reptes que ningú pensava, com la pandèmia o la inflació provocada per la invasió d’Ucraïna. Això ha afectat alguns projectes, ens ha obligat a modificar línies estratègiques i dedicar recursos per a imprevistos. Però pense que tant la ciutadania com l’ajuntament hem sabut reaccionar i al final aconseguir grans fites, com la de la fàbrica de Volkswagen. Així, malgrat ser un mandat de clarobscurs, hem aconseguit treure molta feina i un projecte de futur per a la ciutat.
El partit socialista va passar de ser la sisena força a l’alcaldia. No és habitual.
Sagunt és una ciutat vital per al PSPV, que si vol ser competitiu al País Valencià ha de ser representatiu ací. I ser sisena força no ho era gens, sinó que era la demostració que el partit a nivell local s’havia equivocat i com tenim una ciutadania crítica, doncs va patir un càstig. A partir d’ací, proposàrem una renovació, amb un procés d’escolta activa i explicar el projecte socialdemòcrata que defensem per al municipi. Va ser un gran esforç, però la recompensa també. Ara intentem mantenir la dinàmica i esperem que se’ns revalide la confiança.
Amb tot, ha governat en coalició. Com ha sigut l’experiència?
Un dels punts més vitals de la democràcia és saber entendre’s amb gent que no pensa exactament com tu però amb qui pots trobar punts en comú. Eixos punts els traçàrem a la rèplica local del Botànic. I quan hi ha hagut coses que se n’han eixit del pacte, els diferents membres del govern hem apostat per defensar línies oposades, però amb la normalitat que això no formava part del programa. No passa res per debatre i intentar a arribar a punts en comú. No sempre serà possible, però moltes voltes sí.
Repetiran?
Sense cap problema.
El major èxit econòmic del Botànic és la fàbrica de bateries de Volkswagen, que beneficia el seu municipi. I, a més, vostè és secretari de reindustrialització del PSPV. En aquest sentit, podem dir que ha fet la feina?
No. Queda molt per fer[en reindustrialització]. És cert que la Generalitat i, especialment, el president Puig han tornat a posar aquest tema sobre la taula de forma decidida. S’hi han posat recursos i també s’ha sigut reivindicatiu. El balanç és molt positiu i en quatre anys s’ha avançat molt, però cal ser més ambiciosos perquè encara estem lluny dels números que voldríem en termes d’innovació i investigació.
Què caldria per avançar en aquest camí?
Més interconnexió entre universitat i indústria, primer. I també continuar generant aquests ecosistemes que fan possibles les inversions, com per exemple actuar en els preus energètics per tal que aquesta indústria puga ser competitiva.
Els sectors industrials també fa anys que reclamen el corredor mediterrani.
I nosaltres també! S’ha perdut molt temps en aquest tema. El PP va deixar caure tota la feina feta en l’època de Zapatero i ara ha calgut engegar la màquina de zero perquè havien caducat tots els terminis. Això ha suposat molt de temps perdut que s’hauria evitat si el PP haguera cuidat mínimament la part administrativa. Ací a Sagunt estem fent l’estudi per on ha de passar l’AVE València Castelló i esperem que arribe amb el menor temps possible.
Sagunt era una ciutat postindustrial i ara pareix que torne a tenir un futur industrial. Potser diferent als dels alts forns contaminants, però igualment industrial.
Espere que sí. Nosaltres parlem del pol de l’electromobilitat del sud d’Europa, i no és un nom a l’atzar, és una possibilitat real. Aquesta serà la principal factoria de Volkswagen a Europa i ens converteix en un referent per al continent. Tornem a estar al mapa en termes d’indústria, cosa que és essencial, ja que és el sector que dedica més percentatge dels seus ingressos a investigació, el que té una salaris mitjans més alts i uns menors índexs de precarietat. Si aquestes són coses que com a país ens interessen, haurem de cuidar-ho.
La situació internacional afavoreix aquesta aposta per la reindustrialització?
I tant! Aquests darrers anys –pandèmia, guerra, etc.- hem descobert la importància de la indústria quan es trenquen les cadenes de subministrament. Açò ens ha fet ser conscients que, si bé hem de ser un país obert al món i aprofitar les oportunitats del comerç internacional, també hem de tindre unes capacitats mínimes per assegurar que el país pot tirar endavant en cas de problemes. Apostar per la indústria és una aposta de futur.
Una de les ombres de la factoria de Volskswagen és el parc solar associat. Els llauradors afectats han protestat per les expropiacions i es perd terra fèrtil i productiva. No s’hauria pogut fer d’una altra manera?
Més que llauradors, hi ha hagut un moviment político-veïnal i ecologista. El sector agrícola no ha posat problemes [dies després d’aquesta entrevista, els principals sindicats agraris lideraven una protesta contra les expropiacions del parc solar]. Evidentment, el projecte suposa un sacrifici per al sector agrícola, però si fem una anàlisi de país, i no de ciutat, veiem que alguna cosa cal sacrificar.
Però insistisc. Era possible fer-ho diferent?
La planta solar és imprescindible. Volkswagen necessita la planta i l’energia barata que li compense altres qüestions, com els salaris més alts ací que a altres regions. Si l’alternativa és cremar gas, el preu serà inassumible, a més que tampoc assolirem els objectius mediambientals. A ningú li agrada talar arbres per posar plaques, però no hi ha decisions fàcils. Jo he parlat amb els opositors a la planta solar i em pareixen molt legítims els seus arguments, però si la seua és una oposició absoluta no trobarem cap punt d’acord. Ara, en altres aspectes, l’Ajuntament pot fer molt, com la garantia que el terreny es mantindrà públic, que la concessió siga només per a energia solar i, per tant, el projecte siga reversible en un futur, que Volkswagen incloga en les seues línies de Responsabilitat Social Corporativa el suport a l’activitat agrícola per no perdre capacitat productiva… Més que una ombra jo diria que és un aspecte a resoldre de la millor manera possible i amb el menor impacte.
Una altra qüestió mediambiental important és l’ampliació del Port de València. Creu que potenciar el paper del Port de Sagunt podria ser una alternativa a aquesta ampliació?
No sé donar-te una resposta. Es critica el macroport, però des d’una òptica molt de València. Al final, el dic nord ja està construït i els canvis en les dinàmiques dels corrents ja estan fets. Un canvi ara mateix podria tenir més impacte del que ja s’ha fet. Però sí que reivindiquem una estratègia més clara per al Port de Sagunt, que es finalitze el moll de la segona dàrsena i una actitud de l’Autoritat Portuària de València més proactiva cap a Sagunt, però no crec que siga factible traslladar la inversió de València a Sagunt.
Tancant un poc el cercle. Tant els seus resultats electorals, com la gestió de la factoria de Volkswagen, l’han convertit en un valor a l’alça al partit? Seria lògic a aspirar a una conselleria o un ministeri?
El projecte de ciutat està, ara mateix, per damunt de tot. No tinc eixa ambició ni m’atrau especialment i en canvi m’apassiona el que estem fent ací. És dur però també molt bonic. A més, pense que és un error veure la política municipal simplement per fer el salt a altres instàncies, aquesta té un valor per si mateixa. Amb tot, jo soc un home de partit i estaré obert a escoltar propostes, òbviament, però hauria de ser un projecte molt específic, molt il·lusionant, però fer-ho simplement per estar a la política autonòmica o nacional, no ho faré.
I ja per acabar: quins són els projectes de futur si ix reelegit?
Molts. Aquest és un moment molt apassionant, i no soles per Volkswagen, sinó per altres empreses que s’estan instal·lant a Sagunt. Ara hem d’aconseguir que açò beneficie la nostra gent que necessita inserció laboral. I sense perdre la vista que volem una ciutat amb qualitat de vida. Cal cosir la trama urbanística. Tenim 15.000 habitatges ja aprovats de fa 15 anys i que es van paralitzar amb la crisi. Hem d’aprofitar el creixement dels pròxims anys per a fer-los. També assegurar els serveis públics, ampliar l’hospital, garantir que tothom tindrà un centre de salut a 15 minuts caminant de casa, fer un nou institut i una nova ciutat de la justícia. Protegir el nostre àmbit natural, el riu Palància, els boscos, les marjals… I el nostre patrimoni històric, des del castell i el teatre romà al patrimoni industrial, el museu obrer. Estem dissenyant aquesta ciutat del futur.
