El 3 d’octubre del 1974 el pintor i escultor Joan Baptista Porcar va morir a Castelló de la Plana. 

Nascut a la capital de la Plana Alta el 8 d’abril del 1889 va mostrar una primera inclinació per l’escultura i, el 1905, es va iniciar en la pintura al taller del pintor castellonenc Vicent Castell. L’any següent es va traslladar a València becat per la Diputació per a continuar els estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Després va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va entrar en contacte amb els cercles artístics de la capital catalana, particularment al Cercle Artístic de Sant Lluc i la galeria La Pinacoteca, on va exposar sovint de manera individual (1924, 1925, 1927 i 1929-1936). 

El 1914, arran d’una estada a Castelló de la Plana, hi va fundar l’Agrupació Ribalta, formada per joves artistes i intel·lectuals amb l’objectiu de dinamitzar l’ambient cultural de la ciutat.

Va exposar a Barcelona, Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, València i Madrid. En aquesta darrera ciutat va obtindre el 1954 la primera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts. 

Joan Baptista Porcar, Pas a nivell, 1972 | Fundació Bancaixa

Com a arqueòleg va descobrir el 1933, junt amb Eduard Codina i Gonçal C. Espresati, les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat. 

Va ser un actiu col·laborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant al seu Butlletí una quarantena d’articles sobre arqueologia i pintures rupestres. També va impartir conferències per a divulgar l’art rupestre de les comarques del nord del País Valencià.

El 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castelló. Al final de la seua vida, va escriure la seua autobiografia, amb el títol Trencs, moradures i verducs.

Hi ha obra de Porcar al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana, ciutat en què també va fer les pintures murals que adornen l’escala principal de l’Ajuntament. L’obra de Porcar es caracteritza pel conreu d’un paisatgisme rural inicialment influït per Sorolla, amb una evolució estilística al llarg de la seua carrera que el va menar a un grau més elevat d’esquematisme i abstracció.

Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana el 1952.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: Xixona serà la tercera ciutat en acollir la presentació de La Veu del Sud
Comparteix
El Grup La Veu PV donarà a conéixer el nou projecte periodístic el divendres 2 d’octubre a la Casa de Cultura de Xixona i manté oberta la campanya per aconseguir 200 agermanaments
Notícia: La prioritat del poble valencià
Comparteix
"Necessitem atrevir-nos a dir amb claredat quin és el punt de partida i quin és l’horitzó: el poble valencià té dret a decidir-ho tot sobre el seu present i el seu futur."  
Notícia: Una investigació obri la porta a frenar l’envelliment muscular
Comparteix
El Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV descobreix una de les claus de la pèrdua muscular amb l'edat

Comparteix

Icona de pantalla completa