L’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas va nàixer circumstancialment a Madrid el 23 de juny del 1921, i no el 1927 com va fer creure tota la vida. Potser aquesta era la seua forma particular d’anunciar que va arribar al món just l’any que va arribar a Altea (la Marina Baixa), aquell 1927.
Neta de l’historiador Francesc Martínez i Martínez, després d’una curta estada a Barcelona va viure la seua infantesa entre València i Altea, una vila que seria l’escenari d’alguns dels seus llibres més celebrats. No va seguir una trajectòria acadèmica regular que li permetera obtindre un títol, un fet que ella esmenta en diverses converses i escrits al llarg de la vida (perquè es va casar jove i de seguida va tindre els fills), fins i tot en la seua autobiografia diu “l’escassesa de títols abat el meu orgull”. Amb tot, va començar a col·laborar en la secció cultural del diari Levante-EMV, amb articles d’història i literatura medieval.
Pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic destaquen els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d’amic i amada (1980). Tots aquests libres suposen un esdeveniment remarcable dins la poesia feta al País Valencià durant els últims anys del franquisme i de la transició.
D’arrels clàssiques, però amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d’Un món rebel trobem una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redreçament de la cultura del seu poble, però sense oblidar el món interior, els dubtes i les inseguretats d’una escriptora de la segona part del segle XX. També les proses poètiques d’Els jeroglífics i la pedra de Rosetta suposen un punt de referència ineludible per a les generacions posteriors.
Tot aquest prestigi poètic es veu una mica eclipsat per l’èxit de la novel·la Matèria de Bretanya (1976), guanyadora l’any 1975 del premi Octubre-Andròmina de narrativa, convocat per l’editorial Tres i Quatre. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d’un punt de vista mitològic, amb una visió de la infantesa i de la seua terra que es queda amb força al cor dels lectors i que, a hores d’ara, ha tingut més de deu edicions, la darrera el 2016, a cura de Carme Manuel. Singular llibre d’iniciació, escrit amb un llenguatge clar i intens a la vegada, ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua valencianes que es viu a partir de la dècada del 1970 al País Valencià.
Amb tot l’encert, va escriure Estellés: «La veu de Carmelina Sánchez-Cutillas –una greu, impressionant consciència de la soledat– passa com una mà sobre la fusta dels mobles familiars; trau els comptes del dia i, instintivament, com es tanca un puny o com s’apreten les dents, no pot evitar, sobtada, davant la benignitat habitual del clima i de la ciutat, una crispació.»
Va viure amb una passió semblant la tasca com a estudiosa de la història medieval valenciana i la creació literària. Va ser distingida «Valenciana de l’any 2008» per la Fundació Huguet, i fou sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Carmelina Sánchez-Cutillas va morir a València el 22 de febrer del 2009.
Fonts: «Carmelina Sánchez-Cutillas», AELC / Acadèmia Valenciana de la Llengua / Aula Didàctica Carmelina Sánchez-Cutillas / Lletra UOC / Viquipèdia
