El 28 de setembre del 1435 va nàixer a Gandia (la Safor) el poeta Joan Roís de Corella, primogènit d’un cavaller anomenat Ausiàs Roís de Corella, emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina, i d’Aldonça Cabrera. El matrimoni va tindre quatre fills: Joan, Manuel, que es va fer frare, Lluís i Dalfina. La família Roís de Corella estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell.
Joan Roís de Corella va créixer en un ambient intel·lectualment molt actiu. El 1453 era examinador de notaris; el 1453-54, jurat de València, i entre el 1456 i el 1462 conseller de la ciutat. D’altra banda, va promoure la primera edició impresa d’obres anteriors, com ara el Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis. En definitiva, com demostra el seu text Parlament o col·lació que s’esdevenc en casa de Berenguer Mercader, l’autor es movia en els cercles aristocràtics i cultes de la societat de l’època.
Corella, com a fill gran d’una família noble, havia de dedicar-se a la carrera militar (cas d’Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l’estament burgés. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Tanmateix, segons els estudiosos, sembla que va trencar tota aquesta rígida distribució, ja que no va ser militar, i al contrari, cap a la maduresa va ingressar en l’estament eclesiàstic. Per una sèrie de documents notarials i testamentaris, datats entre el 1468 i el 1471, sabem que almenys als 35 anys, Joan Roís de Corella ja era mestre en teologia: «El reverend e magnífic Mossèn Joan de Corella, cavaller e mestre en sancta Teologia». Això no volia dir que fora sacerdot, ja que sembla que la intitulació de reverend i de mestre en teologia no suposaven haver estat ordenat in sacris.
De molt jove, pels volts de la vintena d’anys, entre el 1453 i el 1456, es va iniciar en l’exercici de l’escriptura. Una mostra interessant d’aquesta pràctica seria, entre d’altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, duc de Gandia, el qual elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries. Aquests textos, per exemple, que bé podrien servir de poètica corelliana, en certa manera, formen part del que seria la seua primera etapa creativa, quan va escriure obres de caràcter mitològic, amb gran influència de les Metamorfosis i les Heroides ovidianes. La segona etapa de la seua creació literària, que es concentra en el decurs dels anys 1458-1459 i 1462-1465, es caracteritza per una prosa cada vegada més madura. Llavors va escriure obres declaradament morals i amb referències directes al context temporal i espacial de producció.
La seua obra –escrita en vers i en prosa i de temàtica tant religiosa com profana– és molt divulgada a la València d’aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seues obres. Corella també fou un innovador en el camp estricte de la poesia. Va heretar de la família una fortuna que li va permetre dur una vida benestant i lliurar-se al conreu de la literatura. Va tindre amors amb Isabel Martínez de Vera, a la qual va fer hereva seua i amb la qual va tindre un fill, dit també Joan Roís de Corella, que fou cavaller de Sant Jaume de l’Espasa, i una filla, Estefania.
Joan Roís de Corella va morir a València el 6 d’octubre del 1497, als seixanta-dos anys. Amb una personalitat i un sistema de referències complexos, una vida activa en la societat valenciana del segle XV, una vida sentimental agitada –que ens fa entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d’evitar les activitats polítiques i militars-, mestre en teologia, predicador i traductor minuciós, els darrers anys de la seua vida, Corella constitueix un dels escriptors importants des del punt de vista de la història de la literatura catalana i sens dubte un dels intel·lectuals cabdals de la València del segle XV, en una societat en transició entre l’edat mitjana i l’humanisme renaixentista.
L’obra de Roís de Corella, artísticament aristocràtica i volgudament culta, dona un especial to de dignitat i d’intel·ligència. La seua Balada de la garsa i de l’esmerla, molt elegant, delicada i fins i tot sensible, és una de les més preuades joies de la lírica catalana.
Fonts: «Joan Roís de Corella,1436-1497», AELC / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
