La Universitat de València (UV) ha preestrenat aquest dilluns en un passi privat al Centre Cultural La Nau un documental que recupera la memòria dels infants que van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil. El film Exilio y Memoria, dirigit pel professor Carlos López Olano i produït pel Taller d’Audiovisuals de la UV (TAU), reconstrueix, a través dels testimonis dels protagonistes, unes vides marcades per la separació familiar i el desarrelament.
Es calcula que al voltant de 32.000 menors van eixir de l’Estat durant el conflicte bèl·lic. Alguns tenien només uns mesos; altres, cinc, sis o deu anys. Les famílies els van enviar a l’estranger amb l’esperança de protegir-los dels bombardejos i de la violència, però aquella decisió va implicar, en molts casos, una separació definitiva: molts d’aquells infants no van tornar mai a reunir-se amb els pares.
El documental dona veu a un centenar d’aquells xiquets i xiquetes, hui persones grans, que expliquen com van viure l’eixida del país i la vida lluny de casa. Els seus records permeten acostar-se a una part poc explorada de la història de la Guerra Civil i mostren que les conseqüències de l’exili van anar molt més enllà del final del conflicte.
Cinc destinacions per a reconstruir l’exili
La pel·lícula recorre cinc destinacions d’aquell exili infantil: França, Mèxic, Rússia, el nord d’Àfrica i el Regne Unit. La investigació ha portat l’equip a localitzar testimonis en ciutats com ara Mèxic, Moscou, Sant Petersburg, Londres, Southampton i Montpeller, entre altres llocs, per a reunir les veus de persones que van compartir l’experiència d’haver d’abandonar les seues llars durant la infantesa.
A través d’aquestes vivències, la producció del TAU reconstrueix una experiència que, per a molts dels protagonistes, es va prolongar durant tota la vida. Allò que les famílies havien concebut com una eixida per posar els fills fora de perill es va convertir en una existència lluny del país d’origen, dels familiars i de les arrels.
Amb una duració aproximada d’una hora, Exilio y Memoria s’articula en cinc blocs que segueixen les principals destinacions de la diàspora republicana. França, amb l’èxode massiu del 1939, quan prop de 475.000 espanyols van travessar els Pirineus en només quinze dies i molts van acabar internats en camps de concentració, com el d’Argelers. Mèxic, on van arribar uns 25.000 exiliats i al voltant de 400 menors, coneguts com els xiquets de Morelia, acollits en aquesta ciutat mexicana de l’estat de Michoacán. Rússia, que va rebre uns 3.000 xiquets d’entre cinc i dotze anys, enviats a la Unió Soviètica i que després van quedar sorpresos per la Segona Guerra Mundial. El nord d’Àfrica, cap on es van dirigir milers de republicans que van fugir per mar, entre ells els 2.600 passatgers de l’Stanbrook, l’últim gran vaixell que va aconseguir eixir del port d’Alacant. I el Regne Unit, on van arribar uns 4.000 xiquets el 1937, molts evacuats després del bombardeig de Gernika, a més d’intel·lectuals, periodistes i professionals que van trobar a Londres un nou lloc d’acollida i, alguns d’ells, una via per a combatre el feixisme des de les emissions en espanyol de la BBC.
Lluita contra l’oblit
El documental combina els testimonis en primera persona amb abundant material d’arxiu, en un treball de documentació i muntatge minuciós. La proposta visual, de factura contemporània i cinematogràfica, alterna plans curts i mitjans que acosten el públic als rostres i les veus de les persones que van viure l’exili. Persones que, dècades després, conserven records molt precisos d’aquella infància interrompuda i, en alguns casos, fins i tot l’accent del país que les va acollir. La pel·lícula construeix així un relat coral sobre les conseqüències de la guerra, però també sobre la memòria i la lluita dels protagonistes i dels seus descendents contra l’oblit.
Un dels moments més emotius de la preestrena va ser la trobada amb Mercedes Hernández, participant en el documental i una de les anomenades “xiquetes de Rússia”. D’origen basc, va eixir de sa casa amb sis anys en direcció a la Unió Soviètica. Allí va desenvolupar la seua vida professional com a economista i va arribar a estar al capdavant de la gestió d’una central nuclear. Anys després va tornar a Espanya i es va establir a Alfafar.
El director, Carlos López Olano, li va lliurar un ram de flors i va recordar les dificultats que va comportar localitzar-la i enregistrar-ne el testimoni. La investigació va començar fa més de cinc anys i, quan l’equip es disposava a entrevistar-la, la dana del 2024 va afectar la zona on residia. La història de Mercedes, com la de la resta de protagonistes, permet acostar-se a les diferents vides que van quedar marcades per aquell desplaçament forçós.
En l’acte, van participar també el realitzador, Vicente Calatayud García, i el muntador, José Montán (Txiki), que va intervindre en representació de l’equip del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València implicat en la producció. El projecte és fruit d’un ampli treball d’investigació, entrevistes, documentació, fotografia, muntatge i postproducció, amb música original i un tractament sonor i visual acurat.
Exilio y Memoria recorda que, dels quasi 500.000 espanyols que van partir cap a l’exili, més de 200.000 no van tornar. Dels milers de menors que van deixar arrere les seues famílies i els seus llocs d’origen, ja només en queda un grup reduït capaç de contar en primera persona el que va passar. La pel·lícula recull també la memòria d’aquells que no van poder tornar i de les persones que van morir abans de veure acabat el documental. Entre elles, Paco Robles, xiquet de la guerra evacuat a Londres, que va morir el juny del 2026, a punt de fer cent anys, sense arribar a conéixer el resultat d’aquest treball.
La pel·lícula està dedicada a tots aquells xiquets i xiquetes que la guerra va arrancar de les seues famílies i de la seua infància, als qui mai no van poder tornar i als seus descendents, que n’han mantingut viva la memòria.
El documental ha sigut produït pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València i ha comptat amb el suport del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.
