L’historiador Francesc Ferre ha trobat un document de principis del segle XVII que certifica de manera definitiva que el prestigiós pintor Francesc Ribalta (Solsona, 1565 – València, 1628) és l’autor del retaule de Sant Hipòlit d’Alaquàs (l’Horta Sud), anomenat popularment “dels ollers“. L’anunci oficial es va fer el 27 de març al saló d’actes de l’Ateneu Cultural i Esportiu del municipi, en un acte en què van intervindre el cronista oficial de la població, Enric Juan Redal, i el mateix Ferre.

Enric Juan Redal i Francesc Ferre presenten em document al saló d’actes de l’Ateneu Cultural i Esportiu

La investigació ha tret a la llum un contracte datat l’any 1615, localitzat a l’Arxiu del Corpus Christi de València (el Patriarca), que detalla l’acord entre l’ofici dels ollers i els pintors Francesc Ribalta i Vicent Cros per a pintar i daurar “d’or fi” el retaule de l’antiga capella de Sant Hipòlit, el seu patró —actual capella del Cor de Jesús—, a l’església de l’Assumpció.

Francesc Ribalta, retaule de Sant Hipòlit, anomenat “dels ollers”, a Alaquàs

Noves revelacions sobre l’obra

La troballa confirma l’autoria, tal com havia apuntat anteriorment el professor Fernando Benito Doménech, així com l’investigador local Adrià Hernández, i, a més, aporta dades inèdites sobre la producció del retaule. “L’obra s’havia de fer al mateix taller dels pintors, per un preu de tres-centes lliures valencianes a pagar en tres terminis i amb un temps d’execució de catorze mesos”, explica Ferre.

“Una de les sorpreses més rellevants de la recerca és el nom del col·laborador de Ribalta: no va ser Vicent Castelló, com es creia fins ara, sinó Vicent Cros qui va treballar braç a braç amb el mestre”, assenyala l’historiador.

Francesc Ferre presenta em document al saló d’actes de l’Ateneu Cultural i Esportiu

Iconografia rica i detallada

D’altra banda, indica Ferre, “el retaule presentava una iconografia rica i detallada: Sant Hipòlit i Sant Llorenç ocupaven el centre, flanquejats per les santes escudelleres, Justa i Rufina; els martiris dels sants i les santes apareixen a la predel·la; les pintures dels Quatre Evangelistes, a les polseres i la Santíssima Trinitat, a la part superior”.

El conjunt pictòric, exposa, “tot i els danys patits durant la Guerra Civil, especialment per la desaparició de la pintura central del retaule, manté gran part del seu esplendor original”.

Contracte datat l’any 1615, localitzat a l’Arxiu del Patriarca

Un llegat de primer nivell

L’església de l’Assumpció, a més del retaule de Ribalta, té obres del pintor bocairentí Cristòfol Llorenç -deixeble del màxim exponent del renaixement valencià: Joan de Joanes-, concretament el retaule de l’altar major i el de Sant Josep. En aquest sentit, Ferre subratlla que “d’aquesta manera els retaules de Ribalta i Llorenç configuraren un espai cultural i religiós que, a partir del segle XVII, li donaren a l’església d’Alaquàs una categoria artística de primer nivell, que actualment encara podem contemplar”.

“Cal remarcar que Francesc Ribalta, iniciador del Barroc, va ser la figura més destacada de la pintura valenciana del seu temps”, afirma l’historiador. “L’encàrrec del retaule fou possible gràcies a la determinació dels ollers -antigament l’activitat artesanal més important de la vila-, entre els quals hi havia els Peris, els Ferriol, els Ferrando, els Aguilar, els Soriano, els Miquel o els Ferrer. Tots ells, avantpassats directes dels actuals alaquasers i alaquaseres, que fa més de quatre-cents anys apostaren decididament per l’art i la cultura”, recalca.

Per tant, conclou Ferre, “la troballa del document reforça el patrimoni històric i documental i ajuda a reconstruir i preservar la nostra memòria col·lectiva”.

Ferre publicarà pròximament els detalls complets d’aquesta fita històrica en el nou volum de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs.

L’autor

Francesc Ferre Domínguez (Bocairent, la Vall d’Albaida), llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València -especialitat en Història Moderna-, ha dut a terme treballs d’investigació centrats principalment en els segles XVI i XVII.

Ha publicat La vall de Perputxent. Les cartes de poblament de 1611, editat per la Universitat d’Alacant (2022); Aldaia i la successió dels Borja, Ajuntament d’Aldaia (2023), XII Premi d’Estudis Locals d’Aldaia 2021; Manises i els establiments del 1610, Ajuntament de Manises (2022), Premi d’Estudis Locals José M. Moreno Royo 2021; L’arrendament de la vila i baronia de Paterna en el segle XVII, Ajuntament de Paterna (2023), Premi convocat per l’Ajuntament de Paterna i la Universitat de València 2023, i Quart i els orígens de la cisterna, Ajuntament de Quart de Poblet (2026), XVIII Premi de Ciències Socials Amador Grinyó i Guzmán 2024.

Pròximament, publicarà La cisterna d’Aldaia, XIV Premi d’Estudis Locals d’Aldaia 2023, i La Torre Forcallada. Un viatge a l’Aldaia del segle XVI, XVI Premi d’Estudis Locals d’Aldaia 2025.

Més notícies
Notícia: Centenars de persones homenatgen Guillem Agulló a Burjassot
Comparteix
Com cada any, una jornada de reivindicació antifeixista recorda el jove militant al seu poble natal
Notícia: Per què Sant Miquel dels Reis es diu així
Comparteix
L'origen del nom de la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
Notícia: Plats, copes i tovalles de Judy Chicago
Comparteix
Plats de porcellana, copes i tovalles brodades, entre altres elements propis d’aquest àmbit, componen "The Dinner Party" (1974-78), una obra de l’artista nord-americana Judy Chicago (1939), instal·lada al Brooklyn Museum de Nova York
Notícia: Poble o parc temàtic?
Comparteix
OPINIÓ | "Serveis per a viure, no per a sobreviure."

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa