El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs que podria haver salvat la Colònia de Santa Eulàlia, ubicada entre Villena i Saix (l’Alt Vinalopó). L’abril passat, el TS va admetre a tràmit un recurs de cassació clau per a determinar les obligacions de les administracions públiques en la protecció del patrimoni històric.
Una decisió judicial que podia haver marcat un precedent en tot l’Estat sobre com actuar davant de situacions de deteriorament o risc de destrucció de béns patrimonials, com ara aquest poblat construït a finals del segle XIX, més conegut els últims anys perquè s’hi van rodar part dels capítols de la sèrie L’Alqueria Blanca. El nucli industrial, declarat Bé d’Interés Cultural el 2016 pels seus valors arquitectònics, històrics i socials, pateix un deteriorament constant i l’espoli en diversos edificis: el Teatre Cervantes, la farinera, la fàbrica d’alcohols, entre altres.
Les diferents associacions i particulars, entre els quals Acció Ecologista-Agró, que van denunciar la situació se sentien “esperançats que aquest recurs poguera ser favorable” i establira jurisprudència.

La sentència
Finalment, en una sentència dictada el 29 d’octubre, l’alt tribunal ha considerat que l’adopció de mesures “correspon a l’Administració que ha de prendre en consideració la proposta i valorar si resulten adequades al cas per a aconseguir la finalitat protectora que es persegueix.”
Així, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que un particular havia interposat contra la denegació de mesures de protecció destinades a garantir la salvació del conjunt de la colònia. Per tant, la decisió judicial, coneguda la setmana passada, ha rebutjat la petició del recurrent de reclamar aquestes actuacions per a preservar el conjunt.
El tribunal ha argumentat que, si bé la llei i la Constitució reconeixen l’acció pública per a exigir el compliment de la sentència, això no permet obligar l’Administració a dur a terme una actuació concreta. Segons aquest criteri, correspon a l’Administració valorar les mesures que poden i han de resultar de “major utilitat i idoneïtat per a la preservació dels béns històrics protegits, que constitueix l’interès públic concernit. Tenint en compte que, en el cas examinat, ja havien sigut adoptades per l’Ajuntament algunes de les mesures que es van proposar.”
Malgrat aquesta argumentació, la sentència no explica per què les mesures adoptades en aquest cas concret eren adequades per a salvaguardar el manteniment del bé. El pronunciament es refereix a les actuacions que l’Ajuntament ja havia dut a terme, però no raona la seua adequació per a garantir-ne la conservació.

“No s’ajusta al que estableix l’ordenament jurídic vigent”
L’Ajuntament de Saix únicament havia imposat tres multes coercitives per a exigir el tancament dels immobles en estat de solsida, cadascuna de 288,83 euros, amb un import total de 866,49 euros. En l’expedient, no hi figurava cap altra actuació, ni tan sols el cobrament de les sancions. Els propietaris no havien executat les intervencions requerides pel consistori i, a hores d’ara, continuen pendents. A més, un dels béns ja s’havia esfondrat. També s’havia sol·licitat el tancament d’un pou de 50 metres de profunditat, situat dins de l’entorn protegit, pel perill que representava per a les persones, però aquesta actuació tampoc es va dur a terme.
Totes aquestes circumstàncies es van traslladar al TS, però la sentència no les esmenta ni les aborda en l’argumentació. Des d’una perspectiva jurídica, Acció Ecologista-Agró considera que la resolució no s’ajusta al que estableix l’ordenament jurídic vigent, que reconeix l’acció pública en matèria de patrimoni històric “per a exigir davant dels òrgans administratius i els Tribunals Contenciosos Administratius el compliment del que es preveu en aquesta Llei per a la defensa dels béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol”.
L’entitat ecologista ha subratllat que la sentència limita aquesta pretensió a la possibilitat de demanar actuacions, sense que importe si les decisions de l’Administració són idònies per a garantir la salvaguarda del patrimoni històric. D’aquesta manera, el dictamen de l’Administració no es pot rebatre.
En aquest sentit, Agró ha advertit que, en situacions com aquesta, en què no s’adopten les mesures necessàries per a protegir els béns, el particular queda sense capacitat d’actuar. “Imposar una multa coercitiva d’escassa quantia, que ningú sap si s’ha cobrat, seria prou. I amb aquesta sentència, els particulars no poden acudir als tribunals davant d’una decisió estètica d’una administració”, ha remarcat l’associació.
Acció Ecologista-Agró ha explicat que considera que “els particulars poden reclamar mesures adequades per a conservar els béns i que, si les administracions no les executen, els tribunals poden imposar-les“.

Jurisprudència perillosa per als béns d’interès cultural
D’altra banda, ha advertit del perill que aquesta jurisprudència s’estenga a tot l’Estat, on hi ha més de 17.000 immobles declarats béns d’interès cultural. “A partir d’ara el compliment de la normativa de protecció del patrimoni històric descansa en el criteri discrecional de l’administració competent“, ha alertat l’entitat.
A més, ha recordat que hi ha sentències prèvies de dos tribunals superiors de justícia, el de Madrid i el de Múrcia, que havien obligat les administracions competents a adoptar mesures per a protegir immobles d’interès cultural. “A partir d’ara, els tribunals hauran d’acatar aquesta sentència“, ha recalcat.
Auditoria sobre la independència dels tribunals
Agró ha reivindicat l’esforç de José Antonio Valcarce, el particular que ha presentat la impugnació; de la lletrada Isabel Sánchez Taroncher, que ha defensat el cas, i dels serveis jurídics de l’entitat, que hi han col·laborat. Davant d’aquesta situació, ha anunciat que també contribuiran a interposar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional i a traslladar el cas als organismes estatals i internacionals competents. L’organització ha denunciat que el patrimoni històric està en perill i que cal exhaurir totes les vies disponibles. Així mateix, ha avançat que, si algun dels béns protegits s’esfondra, presentaran una denúncia davant de la Fiscalia.
Finalment, Agró ha expressat la seua decepció per “l’acumulació de resolucions judicials difícils d’entendre“. En aquest context, ha recordat que ha impulsat una auditoria sobre la independència dels tribunals, denominada “Ciència i tribunals”, que comença ara el seu recorregut.




