El 21 d’abril del 1383 el papa Climent VII i el General de l’Orde Cartoixà, Guillem Raynaldo, van confirmar la petició de l’infant Martí, futur rei Martí I l’Humà, fill de Pere el Cerimoniós, per a fundar a Altura (l’Alt Palància) la cartoixa de Valldecrist, el cinqué establiment cartoixà a la península Ibèrica, després de la pionera d’Escaladei (el Priorat) el 1194, Sant Pol del Maresme el 1269, Portaceli (el Camp de Túria) el 1272 i Sant Jaume de Vallparadís (el Vallès Occidental) el 1345.
Segons conta la llegenda, Martí va tindre un somni amb la visió del Judici Final, i va decidir immediatament fundar una cartoixa. El lloc triat va ser la vall de Cànava. Allà, l’infant i la seua muller, Maria de Luna, van adquirir tres masies, que van constituir el nucli inicial. L’acceptació de les donacions va tindre lloc a la catedral de Sogorb el 18 de març del 1385 per part de Simó de Castellets, prior de la cartoixa de Portaceli, amb l’autoritat que li havia donat el General de l’Orde. L’endemà, Martí va anomenar l’establiment la Vall de Jesucrist.
Els sis primers monjos, provinents d’Escaladei en van prendre possessió el juny del 1385. El primer prior de Valldecrist fou Joan Berga, el mateix que el de la cartoixa de Portaceli.
Quan el 1395 Martí va ser coronat rei, les obres de la cartoixa van rebre un nou impuls i es va construir el claustre, les cel·les i l’església de Sant Martí. A partir d’aleshores les obres van continuar amb més sumptuositat (la nova església i el claustre major).
Com la resta de monestirs cartoixans, tenia quatre parts: l’àmbit de comunicació amb l’exterior (muralla, porta principal, pati d’entrada, hostatgeria i apotecaria), l’àmbit cenobític de vida en comú (església major de la Mare de Déu dels Àngels, biblioteca, vicaria, campanar, claustre, capelles, refectori i cuina), l’àmbit eremític per a l’oració i meditació (cel·les i claustre major), i l’àmbit dels germans i la procura (conreria, claustre primitiu, església de Sant Martí, molí fariner, paller, viver de peixos, graner i l’almàssera).
Esplendor
Valldecrist va acollir el grup més selecte de la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com l’església major i el claustre gòtic, les dimensions i harmonia del qual el convertiren en una obra única.
En l’àmbit polític, social i religiós, la influència d’aquest centre es va plasmar en el destacat paper per a la resolució del Compromís de Casp i el Cisma d’Occident, quan s’hi va establir el Capítol General de l’Orde.
La cartoixa va ser una de les més riques i poderoses de l’orde i es va considerar la més insigne de la península Ibèrica. Una rellevància que va mantindre fins a l’exclaustració definitiva el juliol del 1835. Entre els murs, hi van habitar –a més dels fundadors– personatges de llegenda com ara fra Lluís Mercader, confessor de Ferran el Catòlic; fra Bonifaci Ferrer (que va arribar a ser-ne el prior), autor de la bíblia en valencià; Benet XIII, el Papa Luna; Sant Ignasi de Loiola, i sant Vicent Ferrer.
Decadència
Després de segles de vigència, va començar un període de crisi. Va ser abandonada i les terres es van fraccionar, els béns es van vendre, subhastar i espoliar. El patrimoni es va repartir entre l’ajuntament, la catedral i el Museu de Sogorb, la parròquia, el nucli urbà i el centre d’interpretació d’Altura i la biblioteca de Catalunya. Museus com ara el de Belles Arts de Castelló de la Plana i el Metropolitan de Nova York exhibeixen retaules i peces pictòriques de la cartoixa de Valldecrist.
Quan va ser declarada Monument Històric Artístic el 1984 per la Generalitat Valenciana, va començar la recuperació d’algunes parts, com ara l’església de Sant Martí. A més, es van fer estudis i excavacions arqueològiques entre 1986 i 1987. Diverses escoles taller van consolidar i recuperar parcialment les restes del cenobi a partir del 1989. El Consell va comprar el 1990 bona part del recinte.
Fonts: Cartoixa de Valldecrist / Viquipèdia
