Fa 30 anys, una seixantena d’organitzacions d’arreu del món es trobaven a la universitat de Barcelona i signaven la Declaració Universal dels Drets Lingüístics després d’un procñes impulsat des de Catalunya pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN).
Hui, en una situació internacional molt canviant, amb fenòmens tan diversos que van des dels canvis tecnològics, la intel·ligència artificial, les migracions, els processos d’assimilació forçosa o un context geopolític on s’incrementa l’agressivitat cap a les comunitats lingüístiques minoritzades o directament sense un suport estatal, diverses entitats han pensat que venia sent hora d’actualitzar aquella declaració.
La diferència respecte a fa tres dècades, és que ara, els valencians estarem presents als procés des d’un inici com a protagonistes i no simplement espectadors. Una de les responsables d’aquest èxit és la valenciana Vicenta Tasa, cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, una de les entitats que es troba en el nucli impulsor de la declaració.
“Des que va començar a parlar-se de la necessitat d’iniciar un procés per a redactar una nova declaració dels drets lingüístics vaig pensar que era important que els valencians hi estiguérem presents”, explica al Diari la Veu. Així, Tasa va contactar amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que de seguida va acceptar el repte de capitanejar la iniciativa al nostre país. “Fa 30 anys, tot el pes va recaure principalment en el Ciemen -continua Tasa- però per sort, ara hi ha un teixit associatiu en defensa de la llengua molt més potent i divers, tenim xarxes i aliances molt més extenses i més capacitat d’incidència”.
Així, el nucli impulsor ha passat d’una entitat a 14, la gran majoria dels Països Catalans, encara que també n’hi ha tres de basques i una gallega, a més de la xarxa ELEN (European Language Equality Network) d’àmbit continental. Específicament valencianes, a més d’ACPV, hi ha Plataforma per la Llengua, la Xarxa Vives d’universitats públiques i el mateix PEN Català, que tots tres compten amb important implantació al País Valencià. Tasa recorda que el conjunt dels territoris del somni lingüístic són “la part del món amb més densitat d’organitzacions que treballen pels drets lingüístics del món”, pel que no és estrany que la proposta de Declaració isca precisament d’ací.
Procés fins al 2028
El primer pas de tot aquest procés és fer arribar la proposta de la nova Declaració a totes les entitats que treballen pels drets lingüístics del món per tal que aquestes formulen les seues pròpies propostes d’actualització. Per aconseguir aquest objectiu es compta amb les diferents xarxes i contactes de totes les entitats implicades i la idea és generar un “efecte cascada” on les diferents entitats, a mesura que s’hi sumen n’avisen altres del seu àmbit geogràfic o d’afinitat, explica Tasa.
Amb totes les propostes, una comissió d’experts redactarà una proposta final de manifest que, ja al 2027, es tornarà a enviar a les entitats perquè el validen i a finals d’any està programat l’organització d’un acte formal on se signarà la Declaració.
El procés culminarà el 2028, quan es commemora el 80è aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de les Nacions Unides, quan es presentarà la declaració per tal que aquestes l’adopten com a document de treball.
Tasa és optimista sobre l’objectiu final i recorda que amb l’actual procés de globalització “pràcticament totes les llengües del món estan potencialment amenaçades o poden tenir problemes a mig termini”. “La minorització lingüística afecta llengües amb milions de parlants com la nostra, però també altres que tenen un estat darrere, com pot ser l’islandès, que pateix una ràpida substitució per part de l’anglès”, recorda.
Des de l’aprovació de la primera Declaració han desaparegut al món pràcticament un miler de llengües i es calcula que la meitat de les 5.000 actuals podrien seguir el seu camí abans del 2050. Per açò Tasa remarca que és “urgent” actuar amb valentia i assegurar “el dret de totes les persones a mantenir la seua riquesa i diversitat lingüística”.
