L’expresident de la Generalitat Carlos Mazón va signar l’estiu del 2025 un conveni amb The Hispanic Society of America per a condicionar el Palau de les Comunicacions, situat a la plaça de l’Ajuntament de València, i exposar-hi quadres de Joaquín Sorolla cedits per l’entitat a canvi d’una quota anual d’1.150.000 euros “subjecte a increments”. El pressupost estimat és de 2.000.000 euros per a la redacció del projecte i de 17.334.377 euros per a les obres d’adequació de l’edifici. L’acord subscrit té una vigència de quatre anys, prorrogable per altres quatre anys més, i podrà ser renovat per períodes successius addicionals.
Aquest dimecres, 15 d’abril, Les Corts van convalidar el decret del Consell que modifica la Llei de Patrimoni Cultural Valencià del 1998 perquè la Generalitat puga arrendar, amb o sense opció de compra, col·leccions de béns mobles que siguen susceptibles d’integrar el patrimoni històric. El govern valencià relaciona aquest decret amb l’acord signat el 2025 amb la Hispanic Society per a portar 220 obres de Sorolla al Palau de les Comunicacions de València.
La convalidació d’aquest decret llei, aprovat el passat 13 de març pel Consell, va tirar avant amb els vots a favor de PP i Vox. Per part seua, PSPV i Compromís el van rebutjar, ja que dubten que hi haja una “extraordinària i urgent necessitat” per a modificar la Llei de Patrimoni.
Manifest contra el Museu Sorolla
Davant d’aquesta situació, l’Acadèmia Estúpida de les Arts i les Lletres ha llançat un manifest en què s’oposa al model de museu vinculat a l’obra de Sorolla que impulsa la Generalitat, i ha fet una crida a tots els col·lectius, associacions, plataformes i agents del sector artístic i cultural del País Valencià perquè s’hi adherisquen.
El document critica l’acord amb la Hispanic Society of America per a la cessió temporal d’obres del pintor, “amb un cost econòmic anual desmesurat, sense adquisició patrimonial i amb un compromís prolongat que pot arribar fins als quinze anys”. “Una gestió cultural que confon el patrimoni amb el lloguer, el futur amb la nostàlgia i la política cultural amb una operació d’aparador caríssima“, assevera l’entitat.
En aquest sentit, el manifest alerta que la Generalitat aposta per un model que implica “invertir una quantitat desproporcionada de diners públics en la cessió temporal d’una col·lecció de Sorolla que no serà mai nostra”. A més, recalca que “pagarem durant anys per mirar quadres que, quan s’acabe el contracte, faran les maletes i pegaran a fugir”, i defineix aquesta proposta com “una cultura de pas, com un hotel amb bones cortines, però que mai serà casa nostra”.
“Culturalment i econòmicament qüestionable”
Els signants consideren que el model és “culturalment i econòmicament qüestionable”, atés que “es destinen fons públics a una col·lecció que mai serà propietat de la Generalitat, sense retorn patrimonial ni consolidació de béns comuns per a la ciutadania”.
I proposen “alternatives més responsables i sostenibles”. “Amb una fracció d’aquest pressupost es podrien fer adquisicions, reforçar col·leccions públiques, impulsar programes de producció artística o donar suport estructural a institucions ja existents”, afirmen.
També reclamen “inversió urgent” en museus i centres d’art del País Valencià, com ara l’IVAM, “que arrossega anys de debilitament a causa de gestions deficients i manca de recursos”. “Invertir en art contemporani és invertir en pensament crític, risc i futur…, i això no agrada a la política conservadora”, continuen. “A tot això s’hi afegeix, recentment, la intenció, per part de la Diputació de València, de convertir el MuVIM en un museu d’anar per casa, tal qual. No acabarà sent la seu del Museu Faller? Capaços seran!”, alerten.
Així mateix, adverteixen que “la política cultural hauria de respondre a un ecosistema viu, no a una operació d’aparador“. La cultura “no pot reduir-se a grans gestos simbòlics orientats al turisme o a la rendibilitat mediàtica, mentre el teixit artístic local continua precaritzat i a un pas de començar a agonitzar”, retreuen. “El que necessita suport és el present artístic valencià, que continua funcionant amb pressupostos minúsculs, inestabilitat estructural i promeses sempre ajornades”, remarquen.
“Aquesta crida no és contra Sorolla“
El manifest subratlla que “aquesta crida no és contra Sorolla. És contra un model cultural poruc, enamorat del passat i al·lèrgic al risc”. “Sorolla no necessita més reconeixement institucional“, destaca, perquè “es un artista plenament consagrat, present en el relat oficial, en el mercat i en l’imaginari col·lectiu. Destinar milions d’euros públics a reforçar allò que ja és hegemònic no respon a una necessitat cultural real”, assegura.
“Si es tracta que València, la ciutat natal de l’artista, puga comptar amb un museu específic, resulta fàcil constituir-lo amb les obres provinents del fons de la Diputació de València, de la Fundació Bancaixa i els que conserva el Museu de Belles Arts de la nostra ciutat i a través d’altres hipotètiques adquisicions”, assenyala.
Transparència i participació
Per això, l’Acadèmia Estúpida de les Arts i les Lletres convida tots els col·lectius i associacions d’artistes “a dir prou, a unir-se a aquesta crida i a exigir una política cultural que no confonga la llum amb l’enlluernament ni el prestigi amb la despesa inútil.”
“I si això sona estúpid, potser és perquè la intel·ligència institucional fa temps que va perdre el sentit de l’orientació; i com sempre, l’estupidesa que no és reconeguda pels que fan ús d’ella, destrossa i deforma tot allò que toca”, indica.
Per tant, exigeix “transparència en les decisions culturals, revisió de les prioritats pressupostàries, participació dels col·lectius d’artistes, i una política cultural orientada al bé comú, al suport del teixit artístic i a la construcció de futur”.
“Aquesta crida no és contra un artista, com hem dit abans, sinó a favor d’una cultura pública viva, crítica i compartida. Convidem tots els col·lectius i artistes que s’hi senten interpel·lats a adherir-se, difondre i participar activament en aquesta iniciativa”, conclou el manifest.
