El caqui de la Ribera del Xúquer pot arribar a taula amb la polpa blana i sucosa o amb una textura ferma que permet menjar-lo com una poma. En tots dos casos és la mateixa varietat, la Roig Brillant, emparada per la denominació d’origen Kaki Ribera del Xúquer. El moment de la collita i el tractament posterior expliquen la diferència entre les dues presentacions.
Del caqui clàssic al Persimó
El caqui clàssic es deixa madurar a l’arbre i es cull quan la polpa ja és blana, per això és tan dolç. La consistència fa que es puga obrir per la meitat i menjar amb cullereta. El Persimó, en canvi, es cull abans que madure i rep un tractament que li lleva l’astringència, la sensació aspra que deixa el caqui quan encara és verd. Així conserva la fermesa i es pot pelar com una poma sense que perda el sabor.

Una temporada que s’allarga fins a l’hivern
La temporada comença al setembre i sol arribar fins a finals de gener, tot i que es pot allargar durant les primeres setmanes de febrer.
La fruita aporta hidrats de carboni, fibra i vitamina A i té un contingut baix en greix. Per això, és bo per a la vista i per a mantindre una pell saludable i, gràcies a l’alt contingut en fibra, afavoreix el trànsit intestinal.
L’arbre del caqui, d’Àsia a València
L’arbre del caqui procedeix d’Àsia. De fet, l’etimologia del seu nom es correspon amb la paraula japonesa kaki, on es cultiva des del segle VIII. Tot i que ara ja és ben conegut, no va ser fins al segle XIX que va arribar als Estats Units i a Europa. A la península Ibèrica, en trobem plantacions a Andalusia i al País Valencià, sobretot a la Ribera, que té la denominació d’origen (DO) Kaki Ribera del Xúquer.
Són arbres de la família del banús (Ebenaceae), que poden arribar a fer fins a 12 metres d’alçada i que, a més, perden la fulla amb l’arribada de la tardor. L’estampa del caqui brillant que es desprén de les branques nues constitueix tot un clàssic de la tardor.






