Una conferència dedicada al desaparegut Palau del Real de València, impartida per Amadeo Serra Desfilis, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València i una de les principals autoritats en arquitectura medieval valenciana, inaugura enguany el cicle de conferències d’història medieval al monestir de Santa Maria de la Valldigna, impulsat per la Mancomunitat de la Valldigna i el Grup Harca. L’acte, titulat “Cort i palau de rei: el Real de València en època medieval”, tindrà lloc aquest dissabte, 23 de maig, a les 19 h, a l’almàssera del monestir.
Amadeo Serra revisarà la història i el simbolisme del Palau del Real, una de les construccions més importants de la València medieval i moderna, destruïda l’any 1810 durant la Guerra del Francés. Durant segles, el palau va ser residència ocasional dels monarques de la Corona d’Aragó i habitatge habitual dels virreis del Regne de València, convertint-se en un dels grans centres del poder polític i cortesà.
A partir de les investigacions desenvolupades per Serra durant dècades, la xarrada aprofundirà en els orígens andalusins del conjunt palatí i en la seua transformació després de la conquesta de Jaume I. Segons ha explicat l’historiador en els seus estudis, el Real representava molt més que una residència: era “la imatge arquitectònica de la Corona” davant la ciutat de València.
La intervenció també abordarà el desenvolupament del palau durant els regnats de Pere el Cerimoniós i Alfons el Magnànim, períodes en què es van impulsar importants reformes i ampliacions. Serra ha estudiat com les grans sales, les capelles i els jardins servien per escenificar el poder monàrquic i reforçar la relació simbòlica entre la Corona i la ciutat.
Entre els aspectes més singulars que tractarà, destaca la convivència entre tradicions arquitectòniques islàmiques i cristianes, així com el paper dels mestres d’obra valencians en la innovació constructiva del segle XV. En diversos treballs acadèmics, el catedràtic ha analitzat la circulació de coneixements tècnics, la mobilitat dels arquitectes i la sofisticació de l’arquitectura valenciana tardomedieval, convertida en un dels principals laboratoris artístics de la Corona d’Aragó.
Amadeo Serra és una de les màximes autoritats en història de l’arquitectura medieval valenciana. Catedràtic de la Universitat de València, ha dedicat bona part de la seua trajectòria investigadora a l’estudi dels espais del poder, l’arquitectura gòtica i les residències reals medievals. Els seus treballs sobre el Palau del Real, la Casa de la Ciutat o la representació simbòlica de la monarquia en la Corona d’Aragó són hui referències imprescindibles per a entendre la configuració política i urbana de la València medieval.
Altres conferències
Posteriorment, el 13 de juny, la catedràtica María Jesús Fuente Pérez, de la Universidad Carlos III de Madrid, oferirà la conferència “Entre el amor y el temor: ser madre en la Edad Media”. La reconeguda medievalista aprofundirà en les experiències de maternitat durant el període medieval, analitzant els vincles afectius, les dificultats quotidianes, els riscos del part i les expectatives socials que condicionaven la vida de les dones.
El 27 de juny, serà el torn del catedràtic de Filologia Rafael Beltran, també de la Universitat de València, amb una intervenció centrada en “Els secrets del Tirant lo Blanch“. El prestigiós especialista en literatura medieval presentarà algunes de les claus narratives, històriques i culturals de la gran novel·la cavalleresca valenciana, considerada una de les obres més importants de la literatura europea del segle XV.
Després de l’estiu, el 5 de setembre, sempre en dissabte a les 19 hores, la investigadora Gemma Colesanti, del Consiglio Nazionale delle Ricerche de Nàpols, oferirà una conferència sobre “Les dones mercaderes a la Mediterrània medieval: el cas de la Corona d’Aragó”. La sessió posarà el focus en el paper econòmic i social de les dones dedicades al comerç, així com en la seua participació activa en les xarxes mercantils mediterrànies dels darrers segles medievals.
A continuació, el 19 de setembre, la professora Míriam Cabré, de la Universitat de Girona, parlarà sobre “La tradició trobadoresca a terres valencianes”. La conferència explorarà la influència de la poesia trobadoresca en la societat valenciana medieval fins a temps d’Ausias March, així com la circulació de textos, llengües i models literaris entre els diversos territoris de la Corona d’Aragó.
El 3 d’octubre arribarà una de les figures més destacades de la historiografia medieval catalana, Stefano Maria Cingolani, amb la xarrada “Tot el que no sabies sobre Jaume I”. Així, l’historiador aprofundirà en aspectes menys coneguts de la vida i del regnat del conqueridor, oferint una visió renovada d’un dels personatges fonamentals de la història valenciana.
Finalment, el 31 d’octubre, el catedràtic Vicent Josep Escartí, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, tancarà el cicle amb la conferència “‘Àngel meu, foteu-me!’. El procés de sodomia contra Serafí de Centelles el 1569”. En concret, a partir d’un conegut procés judicial valencià del segle XVI, Escartí mostrarà les formes de repressió moral i sexual de l’època, alhora que oferirà una aproximació a la vida quotidiana i als conflictes socials del període.
El cicle torna així a convertir el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna en un punt de trobada per als amants de la història medieval, amb una programació caracteritzada per la qualitat acadèmica i la varietat temàtica. Hi participaran especialistes de trajectòries consolidades i de reconegut prestigi, procedents de diferents universitats i centres d’investigació estatals i internacionals, que acostaran al públic qüestions relacionades amb la política, la literatura, la cultura, les dones, la sexualitat, l’economia o la memòria històrica medieval.
