Este diumenge passat, 17 de maig, va ser el “Dia Internacional contra l’Homofòbia, contra la Transfòbia”. No sé, no sabem, l’alcanç que ha significat tal diada en les nostres vides. Un 17 de maig de 1990 l’OMS desclassificava l’homosexualitat com a malaltia mental, tot i això, en 1991, es produïa l’assassinat de la trans Rescalvo per una brutal pallissa a mans de neonazis a Espanya. No només s’ha d’avançar en el pla legal o institucional, cal erradicar segles d’odi i violència per un fals sentiment de superioritat des de, clar és!, falses jerarquies.
LGTBI, Lesbianes, Gais, Transgènere, Bisexuals, Intersex, acrònim fàcil de recordar. Però que representa un conjunt de persones amb un bon munt de problemàtiques o situacions a corregir, en una societat masclista d’origen patriarcal. Així i tot, entre el col·lectiu LGTBI hi ha diferències o querències. Alguns diuen GLTBI, com si l’ordre o la preeminència dels noms significara alguna cosa. Recordem que reclamar preeminències o prioritats delata una artificiosa superioritat autoimposada: cedir el pas, America First, Prioridad Nacional… Són reminiscències patriarcals que invoquen uns drets imaginaris, irreals, o que delaten i justifiquen inferioritats socials; en realitat són manifestacions de força, per tant, feixistes.
Més enllà de l’ordre, sembla que apareixen discussions sobre identitats o orientacions sexuals que mereixen distinció o diferenciació. Potser sí, potser també, o no. Cadascú dona la seua importància a l’assumpte, importància, en realitat, no transcendent, no rellevant.
Igualment, apareixen altres veus que, més enllà de la d’Intersex, reclamen la no adscripció a paràmetres o tòpics sexuals convencionals, home/dona, i es defineixen com a “queer”, per tant, faltaria afegir una Q: LGTBIQ. I, posats a insistir en la diferenciació, poden aparèixer altres arquetips sexuals, difícils de definir o emmarcar. Així quedaria LGTBIQ+.
Tots, independentment de la definició o diferenciació, pateixen d’una clara discriminació social, que es torna massa vegades política o legal, quan no d’invisibilització social o cultural, que hauríem de combatre entre tots. Esta circumstància afecta tot el col·lectiu, per tant, els iguala o defineix a tots: pateixen de discriminació social o legal o política. I exigeix una plasmació contrària en forma d’igualtat, o en forma de drets, que hem d’aconseguir entre tots. És a dir, desterrar la desigualtat, desterrar la invisibilització, l’odi, la violència…, en una paraula, posar tot el món en el mateix punt de partida, d’acceptació, d’integració… Aqueixa és la lluita.
