No cal ni dir-ho, que els gats domèstics són mascotes de companyia encantadores, molt dòcils, que es passegen amb elegància per la casa i potser es fan de voler igual que els gossos. A més, tenen eixa mirada tan suggestiva i misteriosa que tant ens agrada. Ara bé, són felins i mantenen el seu instint de caçadors molt actiu malgrat tenir-los ben alimentats en casa. Són una espècie felina amb el caràcter solitari i insubmís que els caracteritza i si tenen porta d’eixida, ixen fora de la nostra llar i cacen tots els animals menuts que pillen per davant: ratolins, musaranyes i talpons, però també insectes, rèptils i sobretot els ocells que poden enxampar. Les aus menudes són una presa fàcil quan baixen a terra per menjar i més fàcil encara quan nidifiquen en terra o a poca alçada en els arbres. Si la mirada escrutadora d’un gat descobreix el niu, els pollets estan sentenciats.
Els gats domèstics (Felis catus) són felins que fa més de 10.000 anys que conviuen amb nosaltres com a mascotes de companyia i han evolucionat de forma perfecta, sense perdre el seu impuls territorial i depredador. De dia semblen pacífics i dòcils, dormitant per la casa. Però de nit són depredadors infal·libles molt actius i amb molt bona visió nocturna, àgils i calculadors.
Cal tenir molt en compte també que les gates que no s’esterilitzen són molt fecundes si no estan vigilades. Una gata no esterilitzada que arribe a un paratge ecològic qualsevol és una bomba demogràfica difícil de parar. Les colònies felines si bé esterilitzen les gates, són un punt fix d’alimentació on acudeixen nombrosos gats que campen sense control pels camps adjacents on cacen i devoren. I són molt efectius. No per estar ben alimentats perden l’instint de caçar, mai.
Considerant que la densitat de gats d’una zona determinada és proporcional a la seua densitat demogràfica humana, la incidència de la població estimada de gats sobre la biodiversitat residual que ens queda és molt elevada. S’estima que un 14% de l’extinció mundial d’animals terrestres és deguda a la depredació directa dels gats.
No és una solució fàcil, és veritat, però hem de canviar la nostra actitud respecte d’això i ser conscients del perill en potència que suposen els gats assilvestrats o els domèstics que campen volanders pels nostres termes. També el fet de portar els gats a xalets i cases de camp és una negligència fatal per a la nostra avifauna i cal evitar-la amb molta urgència. Depreden fins i tot en les pinades si estan prop de la serra. Els gats domèstics tenen un gran instint de supervivència i molta capacitat d’adaptació i segurament ens sobreviuran en un futur als humans. Però els nostres ocells i aus salvatges desapareixen a un ritme alarmant i quan desaparegueren ho faran definitivament. Les aus tant sedentàries com migratòries representen la poca biodiversitat salvatge que ens queda i també mereixen la nostra protecció, encara que no siguen mascotes.
