“Durant la Comissió, existeix una coincidència en concloure que la presa de decisions es va desenvolupar en un context d’elevada incertesa, derivat de deficiències en la transmissió de dades hidrològiques, limitacions en els sistemes de predicció i problemes de la informació en temps real”. Aquest paràgraf, destacat inclòs, està extret de les conclusions del dictamen de la Comissió d’investigació sobre la dana de Les Corts, aprovada hui amb els vots favorables de PP i Vox, les úniques formacions que han validat el document.
Aquest text, on s’arriba a parlar “d’apagada informativa” i s’especula -en el que pràcticament és una teoria de la conspiració- si aquesta apagada va ser intencional o no. Pràcticament només falta alguna referència al famós vaixell marroquí amb antenes especials per a provocar la tempesta, una de les tesis més boges que van circular les setmanes posteriors a la tràgica barrancada del 29 d’octubre del 2024.
Malgrat que les conclusions van redactar-se abans, s’han aprovat pocs dies després que la vicepresidenta Susana Camarero aportara els missatges del xat intern del Consell d’aquella jornada, on es demostra que a les 8:30 del matí, el llavors President Carlos Mazón ja era plenament conscient de l’existència de l’alerta i la seua gravetat i demanava als seus consellers que estigueren a sobre del tema, encara que fora en el control del relat.
Després d’uns primers missatges amb informes que revelen, de nou, el coneixement que tenien els consellers sobre la situació, Mazón desapareix i darrere la majoria de consellers. L’autèntica apagada informativa es va produir dins del mateix Consell.
Sense modificacions
Malgrat la publicació d’aquesta nova informació -nova per al públic general, és de suposar que els consellers i altres càrrecs del PP sí que tenien aquesta informació-, la majoria parlamentària de dreta i extrema dreta no ha considerat necessari endarrerir la votació sobre l’aprovació del dictamen.
A primera hora de l’inici del Ple, la diputada de Compromís Isaura Navarro ha demanat una modificació de l’ordre del dia per ajornar aquest punt, però, de nou, la majoria parlamentària s’hi ha oposat.
Qui s’ha referit a la situació ha estat el conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus, qui ha assegurat davant dels periodistes que les converses publicades “no canvien res” i que “totes les informacions que apareixen ja les he explicat jo mil voltes”.
Malgrat la contundència d’aquesta informació, la publicació dels missatges ha permés saber que el mateix Martínez Mus va marxar a una gala de la patronal malgrat saber -ell mateix havia enviat un missatge 10 minuts abans de l’inici- que hi havia deu persones atrapades al metro, que era la seua competència directa.
Sense autocrítica de la Generalitat
A banda de la qüestió de la informació, el dictamen només reconeix una errada de la Generalitat durant aquella jornada o la gestió posterior: no haver estat més combatius amb els organismes estatals a l’hora de reclamar informació aquell 29 d’octubre.
Tota la resta de conseqüències de la riuada són responsabilitat únicament i exclusivament del Govern espanyol. Un punt sobre el qual es dedica especial importància -perquè la té- és sobre la declaració d’emergència nacional en aplicació de la Llei espanyola 17/2025, que faculta el ministre de l’Interior a declarar dita emergència -la conseqüència immediata és que tota la cadena de comandament passa a dependre exclusivament del Ministeri- bé a iniciativa pròpia bé a demanda del govern autonòmic afectat.
Malgrat citar textualment aquesta frase, la Comissió conclou que tota la responsabilitat per la no declaració de l’emergència és del ministeri, sense ni tan sols preguntar-se per què la Generalitat no va sol·licitar-la formalment. Suposant -en aquell moment molts experts van desaconsellar allunyar la presa de decisions del territori- que la declaració de l’emergència i que el Govern espanyol prenguera el comandament únic haguera estat la solució al caos en les tasques de rescat i primers auxilis, així com la desatenció de centenars de milers de persones afectades, la responsabilitat de no haver pres aquesta decisió seria compartida tant pel Ministeri com per la Generalitat.
Finalment, les conclusions del dictamen ofereixen una altra reflexió interessant: “L’anàlisi conjunta evidencia problemes en la cadena de comandament, endarreriments en la presa de decisions i dificultats en l’activació i desplegament de recursos (…). Es subratlla la necessitat de reforçar la capacitat professional de les administracions davant la pèrdua progressiva de recursos humans especialitzats en àmbits claus com l’enginyeria hidràulica i la gestió d’emergències”. Gens malament per uns partits que, la seua primera decisió una volta van arribar al Govern, va ser eliminar la Unitat Valenciana d’Emergències, que consideraven “un txiringuito” i “una despesa inútil”.
