La inflació, l’encariment de l’energia i les dificultats per accedir a l’habitatge protagonitzen el primer episodi de la nova temporada de “Financerament”, amb Jordi Vizcaino, que adverteix que les famílies poden continuar perdent poder adquisitiu si es manté la pressió sobre els preus.
Vizcaino situa la inflació d’agost en el 4,3%, davant d’una previsió del 3,2% per al conjunt de l’any, és a dir, una diferència d’1,1 punts. Són les xifres aportades per l’analista durant el programa, que interpreta aquesta evolució com un senyal que l’encariment de la vida encara no està controlat.
El gasoil, una de les principals preocupacions
Una part important de l’anàlisi se centra en els combustibles. Vizcaino repassa l’evolució del gasoil i apunta diversos valors anuals: 124 el 2021, 179 el 2022, 155 el 2023, 147 el 2024 i 142 el 2025, abans d’assenyalar que ara hauria tornat a situar-se al voltant de 160. La transcripció no especifica amb prou claredat la unitat o l’indicador exacte al qual corresponen aquestes xifres, per la qual cosa convé presentar-les com les dades citades per Vizcaino i no com una sèrie estadística independentment verificada.
La importància del gasoil, explica, va molt més enllà del que paga directament un conductor per omplir el dipòsit. “Tot el transport de les matèries primeres i tot el tema de tractors, tot va amb gasoil”, assenyala. Per això preveu que un encariment sostingut acabe repercutint sobre la producció agrícola, el transport i, finalment, el preu dels aliments.
Vizcaíno considera que les pujades salarials no han compensat completament l’increment acumulat dels preus. En aquest context, conclou que “va a continuar pujant el cost de la vida” i que les economies domèstiques acabaran notant que “la vida serà més cara”.
Habitatge: “A València, capital, no hi ha cap”
L’habitatge és un altre dels grans blocs del programa. Vizcaíno critica la lentitud amb què s’estan desenvolupant les polítiques públiques i recorda que la construcció d’habitatges necessita anys, de manera que els retards actuals poden prolongar els problemes d’accés. “És una llàstima […] perquè perds dos anys d’habitatge i la construcció no va tan ràpida”, sosté.
L’analista cita una revisió feta pel diari sobre l’oferta de Casa47 i assegura que “a València, capital, no hi ha cap” habitatge disponible en el moment analitzat. Afig que tampoc n’hi havia a Alacant i la seua àrea metropolitana, mentre que a Castelló n’assenyala 150. També indica que la falta d’oferta afectava altres grans ciutats de l’Estat com Madrid i Barcelona.
Per a Vizcaino, la resposta no pot limitar-se a construir a les grans capitals. Defensa un canvi de model territorial que permeta viure als pobles amb bones connexions a internet i transport públic, facilitant així l’accés al treball sense haver de residir necessàriament a València o altres grans ciutats.
L’or es dispara com a valor refugi
L’escalada de l’or és un altre dels indicadors que destaca Vizcaino. Durant l’entrevista situa el metall al voltant dels 4.600 per unça. L’analista relaciona l’augment amb la incertesa econòmica i amb la recerca d’actius refugi per part dels inversors.
Vizcaino posa un exemple per explicar la seua argumentació: uns estalvis de 10.000 euros mantinguts en efectiu o en un compte poden perdre poder adquisitiu amb la inflació. Per contra, considera que l’or pot actuar com un mecanisme de preservació de valor a llarg termini. Es tracta de la seua valoració com a analista i no d’una garantia de rendibilitat futura.
També diferencia entre comprar or físic i adquirir productes financers vinculats al metall, com els ETF. La seua preferència personal és el metall físic, tot i que adverteix de les necessitats de seguretat que comporta conservar-lo.
La batalla internacional per l’or i el dòlar
Vizcaino relaciona l’encariment de l’or amb els moviments de diversos països. Durant la conversa cita Alemanya i França en parlar de reserves custodiades als Estats Units i assenyala especialment les compres atribuïdes a la Xina, Turquia i l’Índia.
L’analista interpreta aquests moviments com una possible mostra de desconfiança cap al sistema monetari dominat pel dòlar. També fa referència als BRICS i planteja, com a hipòtesi, que en el futur poguera aparéixer algun instrument monetari alternatiu relacionat amb l’or. Es tracta, en aquest cas, d’una interpretació prospectiva de Vizcaino i no d’un escenari confirmat.
Els estalvis europeus i la por a perdre poder adquisitiu
Un altre punt que destaca és l’elevada taxa d’estalvi europea. Vizcaino assenyala que una part important d’aquests diners continua en comptes corrents i dipòsits i considera que Europa buscarà fórmules per mobilitzar-los cap a l’economia i el finançament empresarial.
En aquest punt, planteja escenaris molt més especulatius sobre possibles intervencions futures dels estalvis privats i l’euro digital. El mateix Vizcaino reconeix durant la conversa que parla de possibilitats i que no sap com podrien materialitzar-se, de manera que aquestes consideracions han d’entendre’s com a hipòtesis de l’entrevistat, no com mesures anunciades per les institucions europees.
