L’assessor financer Jordi Vizcaino ha dedicat una nova entrega de la seua secció d’economia a explicar dues qüestions que poden tindre conseqüències directes sobre la vida quotidiana de treballadors, autònoms i llauradors del País Valencià. D’una banda, ha abordat una sentència del Tribunal Suprem relacionada amb la devolució de les indemnitzacions per acomiadament quan un treballador recupera el seu lloc de treball. De l’altra, ha analitzat una resolució judicial sobre el còmput dels ingressos en el sistema de tributació per mòduls del sector agrícola.

Et pot interessar

Durant la seua intervenció, Vizcaino ha insistit en la importància de conéixer aquestes decisions judicials perquè poden afectar persones que desconeixen els seus drets o les conseqüències econòmiques de determinades situacions. L’assessor ha defensat que la informació fiscal i laboral ha de ser accessible i comprensible, especialment per als xicotets empresaris i professionals que no disposen de grans recursos per a afrontar procediments administratius o judicials.

Recuperar el lloc de treball pot obligar a retornar la indemnització

La primera qüestió abordada per Vizcaino està relacionada amb la successió d’empreses, una situació que es pot produir quan una societat tanca i una altra continua desenvolupant essencialment la mateixa activitat econòmica.

L’assessor ha explicat que hi ha casos en què una empresa deixa de funcionar amb deutes pendents i posteriorment es constitueix una altra societat que manté el mateix negoci, els clients o els proveïdors. Segons ha advertit, el fet de canviar la denominació o la titularitat d’una empresa no significa necessàriament que desapareguen les obligacions laborals anteriors.

Per a il·lustrar-ho, Vizcaino ha plantejat l’exemple d’un establiment que tanca, acomiada la plantilla i posteriorment reprén l’activitat sota una nova societat. En determinades circumstàncies, els treballadors poden reclamar que existeix una successió empresarial i exigir el reconeixement dels seus drets.

En el cas judicial que ha comentat, un treballador havia rebut una indemnització per acomiadament, però posteriorment va aconseguir recuperar el seu lloc de treball. La resolució analitzada estableix, segons l’explicació de l’assessor, que la reincorporació comporta l’obligació de retornar la indemnització percebuda.

Vizcaino ha explicat que aquesta conseqüència respon al fet que la indemnització compensa la pèrdua del lloc de treball. Si finalment el treballador és readmés en les condicions corresponents, no pot conservar simultàniament aquella compensació econòmica.

L’expert ha traslladat una recomanació pràctica a les persones que es troben en aquesta situació: no gastar els diners de la indemnització mentre estiga pendent un procediment judicial que puga acabar amb la reincorporació.

“No te’n vages de vacances, no compres un cotxe”, ha advertit, amb la intenció de remarcar que una eventual sentència favorable a la readmissió pot generar l’obligació de retornar quantitats que ja s’han cobrat.

També ha recomanat que els treballadors afectats consulten un advocat o els serveis jurídics del seu sindicat per a conéixer les conseqüències concretes del seu cas.

Com funciona el règim especial de l’IVA agrari?

La segona part de la intervenció s’ha centrat en la fiscalitat agrícola, una qüestió especialment rellevant per a l’economia de nombrosos municipis valencians.

Vizcaino ha explicat que els llauradors poden acollir-se, quan compleixen els requisits corresponents, a un règim especial de l’impost sobre el valor afegit (IVA) que simplifica les obligacions fiscals de les explotacions agràries.

L’assessor ha recordat que determinats productes agrícoles, com ara la fruita fresca, tributen amb un tipus reduït d’IVA, mentre que moltes despeses necessàries per a mantindre una explotació poden estar subjectes a tipus superiors.

Per a evitar que aquesta diferència complique excessivament la gestió tributària dels xicotets productors, existeix el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, que incorpora un sistema de compensacions.

Segons ha explicat Vizcaino, en determinades operacions el llaurador percep una compensació del 12% sobre el preu dels productes agrícoles venuts. Aquest mecanisme pretén compensar l’IVA suportat en les adquisicions necessàries per a l’activitat sense exigir-li el mateix sistema de liquidacions que s’aplica en el règim general.

L’assessor ha destacat que es tracta d’un instrument que simplifica les obligacions administratives dels productors i que pot resultar especialment útil per a les explotacions de dimensions reduïdes.

El sistema de mòduls i els ingressos dels agricultors

Vizcaino també ha analitzat el sistema d’estimació objectiva de l’IRPF, conegut habitualment com a tributació per mòduls, que permet calcular els rendiments d’algunes activitats econòmiques a partir de paràmetres establits per la normativa fiscal.

En el cas de determinades activitats agrícoles, ha explicat que el rendiment fiscal no es calcula necessàriament restant una a una totes les despeses acreditades als ingressos obtinguts, sinó aplicant un índex sobre el volum de vendes.

Com a exemple, ha assenyalat que, per cada 100 euros obtinguts amb la venda de determinats productes agrícoles, el sistema pot considerar com a rendiment una quantitat inferior, en funció del coeficient aplicable a l’activitat.

Aquest model, segons Vizcaino, va contribuir a simplificar la tributació d’un sector en què històricament resultava difícil justificar documentalment totes les despeses.

L’assessor ha recordat que, fa dècades, molts propietaris de xicotetes explotacions pagaven determinats treballs agrícoles sense rebre les factures corresponents, fet que dificultava acreditar els costos reals de producció davant Hisenda.

Per això, considera que l’estimació objectiva va representar una millora per a nombrosos llauradors, encara que també ha reconegut que el sector ha evolucionat i que actualment existeixen empreses especialitzades que ofereixen serveis agrícoles amb una gestió més professionalitzada.

Una sentència sobre el límit de facturació

Un dels aspectes centrals de la intervenció ha sigut una resolució judicial relacionada amb el límit d’ingressos que determina si un agricultor pot continuar tributant mitjançant el sistema de mòduls.

Vizcaino ha explicat que, en determinats exercicis, l’Administració tributària havia inclòs la compensació del règim especial de l’IVA agrari en el còmput del volum d’ingressos utilitzat per a determinar l’exclusió del sistema d’estimació objectiva.

Segons l’assessor, aquesta interpretació podia provocar que alguns productors superaren el límit establit encara que el valor de les seues vendes agrícoles, sense incorporar aquella compensació, es mantinguera per davall.

La resolució judicial que ha comentat qüestiona aquesta manera de calcular el límit, segons ha exposat, i podria obrir la porta a revisar determinades exclusions del sistema de mòduls.

Vizcaino ha assenyalat que els agricultors que s’hagen vist afectats en exercicis anteriors haurien de consultar la seua situació fiscal, especialment si les actuacions administratives encara es troben dins dels terminis legals de revisió.

L’assessor ha fet referència al termini general de quatre anys en matèria tributària, encara que l’aplicació d’una resolució judicial a cada cas depén de les circumstàncies i de l’estat dels procediments corresponents.

“Estem perdent la sobirania alimentària”

Més enllà dels aspectes estrictament fiscals, Vizcaino ha aprofitat la seua intervenció per a reflexionar sobre la situació de l’agricultura valenciana i les dificultats que afronta el sector.

L’assessor ha expressat la seua preocupació per l’abandonament de terres, l’envelliment dels propietaris i la falta de relleu generacional. Segons ha explicat, cada vegada resulta més difícil trobar persones joves disposades a dedicar-se professionalment al camp, especialment quan els ingressos no permeten mantindre una activitat econòmica estable.

Vizcaino ha defensat que les polítiques fiscals poden contribuir a facilitar la continuïtat de les explotacions i a impulsar projectes agrícoles de dimensions suficients per a garantir una renda digna.

En aquest sentit, ha advertit que l’abandonament de l’agricultura no és només un problema econòmic per als pobles, sinó que també pot comportar una dependència creixent de les importacions alimentàries.

L’assessor ha posat com a exemple les produccions agrícoles del nord d’Àfrica i ha alertat de les conseqüències que podria tindre per al País Valencià perdre capacitat pròpia de producció.

“Què és perdre la sobirania alimentària d’un país?”, s’ha preguntat, abans de remarcar la importància de mantindre un sector agrícola capaç d’abastir la població i reduir la dependència exterior.

També ha recordat les alteracions dels mercats alimentaris provocades per la guerra d’Ucraïna, que van evidenciar la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament davant les crisis internacionals.

Fiscalitat, tecnologia i relleu generacional

Vizcaino ha defensat que el futur de l’agricultura valenciana requereix una combinació de mesures fiscals, suport institucional, modernització tecnològica i implicació dels consumidors.

L’assessor ha assenyalat que els avanços en maquinària agrícola i sistemes automatitzats poden facilitar determinades faenes i reduir costos, però ha advertit que aquestes innovacions no seran suficients si els joves no troben incentius econòmics per a continuar treballant la terra.

També ha reivindicat el paper dels consumidors, als quals ha animat a donar suport als productors de proximitat i a valorar la possibilitat de comprar directament als llauradors.

Per a Vizcaino, la fiscalitat hauria de formar part d’una estratègia més àmplia per a recuperar l’atractiu econòmic del sector agrícola. L’objectiu, segons ha defensat, és que els professionals que vulguen dedicar-se al camp puguen fer-ho amb unes condicions que els permeten viure dignament de la seua activitat.

La seua intervenció ha conclòs amb una crida a protegir l’agricultura valenciana, facilitar la incorporació de noves generacions i evitar que l’abandonament de les explotacions acabe debilitant un sector essencial per a l’economia i el territori del País Valencià.

Caixa Popular
Caixa Popular
Més notícies
Notícia: La Unió denuncia l’etiquetatge d’un vi negre d’estiu amb llima de Mercadona
Comparteix
Segons l’organització agrària en la llista d'ingredients de les botelles no hi figuren ni la matèria desalcoholitzada ni el suc del cítric del nom i de les imatges de l’envàs
Notícia: Sánchez reprén a València la precampanya del PSOE per al 29N
Comparteix
L'acte tindrà lloc aquest divendres, a les 18.30 hores, al poliesportiu del Cabanyal-Canyamelar, amb la participació prevista de Diana Morant i els caps de llista del PSPV
Notícia: La Generalitat “bloqueja” els projectes de vida de 430 llauradors joves
Comparteix
La Unió Llauradora denúncia la "greu situació" generada per Agricultura, ja que encara no ha publicat la resolució de les ajudes a la primera instal·lació de joves agricultors
Notícia: La Generalitat deixa sense ajudes els llauradors de 15 pobles de l’Horta
Comparteix
Les subvencions de la Conselleria d’Agricultura exclouen 3.800 hectàrees desprotegides per la modificació de la Llei de l’Horta, incloses terres afectades per la dana

Comparteix

Icona de pantalla completa