En aquestes últimes dècades, les temperatures màximes mitjanes durant l’estiu tenen una tendència ascendent /1. Aquest augment de les temperatures estan tenint un impacte negatiu sobre la salut de la població, amb el consegüent augment de la mortalitat a Europa i al País Valencià. En el 2025 va haver excessos de mortalitat al nostre país de finals de juny a la fi de setembre, i la situació d’augment del risc de mortalitat durant aquest 2026 és ben coneguda. Les onades de calor, amb l’efecte angoixant per a les persones, suposen, per tant, un factor d’estrés per al nostre sistema sanitari, un sistema sotmés a polítiques de privatització i el conseqüent deteriorament de la seua gestió pública.
No obstant això, les decisions de gestió que es prenen en el nostre sistema sanitari durant el període estival, any rere any des de les retallades del 2012, es materialitzen en disminució dels llits disponibles i en el tancament de centres de salut a les vesprades, mesures que es justifiquen falsament en funció del “pla de vacances” i que tenen com a conseqüència directa l’augment de la pressió, tant sobre els llits que queden als hospitals com sobre el funcionament dels serveis d’urgències.
Aquest és el context en el qual es duu a terme la menys coneguda retallada dels serveis comunitaris de salut mental. Una retallada destinada a privatitzar i desviar el desenvolupament dels serveis a dispositius de tall hospitalari/manicomial. Desviant els serveis d’una atenció real i efectiva, focalitzats allí on viu la gent que els necessita, i contravenint les orientacions de l’OMS i de les nostres lleis de Salut. La Conselleria va publicitar el seu pla estrella en la creació del parc psiquiàtric vinculat a l’Hospital de Sant Joan d’Alacant. Una regressió assistencial en tota regla tal com, des de Marea Blanca, expliquem i documentem en els articles de diari La Veu “Salut mental: més hospital i menys comunitat, qui paga els errors?” i “Propaganda i realitat en la salut mental valenciana”.
La situació de retallada del servei comunitari de salut mental durant aquest estiu és un pas més en aquesta regressió. El tancament dels centres de salut durat les vesprades afecta directament diverses Unitats de Salut Mental, que treballen integrades en aquests centres, en la mesura en què els seus professionals mancaran de despatxos per a poder atendre les agendes de salut mental programades.
Prenem l’exemple del que succeeix a la comarca de l’Alacantí, ja que il·lustra la dinàmica de la Conselleria de sanitat en salut mental. La comarca conté dos departaments de salut, el 17 (amb l’hospital d’Alacant i de Sant Vicent) i el 19 (amb l’hospital de Sant Joan). En el 19 es publicita construir el “millor parc psiquiàtric de la Comunitat Valenciana” usant els recursos d’altres serveis. Per a crear macrocentres tancats (en lloc de crear recursos assistencials i de suport en la comunitat de coneguda efectivitat) es desmunten els recursos en la comunitat existents al departament 17.
Com es materialitza aquest transvasament de recursos? Aquest estiu, en el departament 17 de la ciutat d’Alacant, per exemple, la Unitat de Salut Mental de Campoamor perdrà tres despatxos i la de Florida-Babel, entre 1 i 2 despatxos depenent del mes. Aquesta situació i les seues conseqüències han sigut avisades pels professionals de salut mental des de finals de maig. Tard i malament s’han oferit despatxos en el centre d’especialitats de Babel, la qual cosa ha obligat a canviar agendes i avisar els usuaris amb molt poc temps d’antelació. Això ha generat malestar als professionals i inseguretat als ciutadans que hauran tingut dificultats per a adaptar-se a aquests canvis. A això caldria sumar la pèrdua de consultes que es produeix en la Unitat de Conductes Addictives de Campoamor des de fa un any per la falta d’un dels seus professionals mèdics.
Aquesta situació de l’estiu és un extra que se suma al dèficit de professionals de psiquiatria al qual se sotmet al departament 17. En l’actualitat, aquest dèficit fa que en el departament 17 (de l’hospital d’Alacant) es perden tots els dies 6 agendes i mitja de psiquiatria. Si sabem que una agenda de psiquiatria atén 13 usuaris per dia, i els multipliquem pels 66 dies laborables de l’estiu, això suposa un total de 5.577 consultes que es quedaran sense citar durant aquest període quan podrien haver sigut atesos amb altres polítiques de gestió. La demora per a poder reabsorbir i assistir a aquests pacients es dilatarà durant mesos després de l’estiu, passant a engrossir unes llistes d’espera ja significatives i que a causa de la seua falta de transparència, de credibilitat i als seus “maquillatges” es fa difícil calcular quan rebran atenció aquestes persones. Aquesta és la manera en la qual es transforma un servei públic amb dispositius en la comunitat en una atenció que busca la privatització i la regressió a un servei basat en un model hospitalocèntric/manicomial.
Les consultes sense atendre són augments de la llista d’espera i això té una altra conseqüència: la privatització. Aquest augment es tradueix, per a les persones amb recursos econòmics que s’ho poden permetre o sobre la base del seu endeutament, en un augment de les consultes en el circuit privat, amb el consegüent daltabaix econòmic per als pacients i les seues famílies, que es veuen obligades a costejar de la seua pròpia butxaca un dret fonamental que l’administració pública els nega. Per als qui manquen de recursos econòmics, això suposa un augment dels factors que deterioren la seua qualitat de vida i incrementen el risc de suïcidi.
Aquestes són les conseqüències negatives de la política de la Conselleria de Sanitat, centrada en la privatització de serveis i a publicitar els seus ineficients “megaprojectes” de tipus manicomial, així com la del Consell, centrat en privatitzar els estudis de medicina.
Des de Marea Blanca urgim al fet que la Gerència i les Direccions Mèdiques del Departament de Salut 17 d’Alacant assumisquen la seua responsabilitat en el sentit d’habilitar espais (bé mantenint els Centres de Salut afectats per aquesta retallada, oberts a la vesprada o reubicant temporalment els professionals en espais que reunisquen condicions adequades i amb una antelació que permeta una mínima planificació) que garantisquen que cap de les consultes programades siga cancel·lada, així com a dotar el dèficit de places vacants que arrosseguem des de fa molts mesos. Amb això es podria mitigar la situació de greu enfonsament de la salut mental, ja de per si un sector sistemàticament castigat, dins de la nostra Sanitat Pública.
Begoña Bevià, Antonia Molina i Manuel Giron són membres de Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud
