Hi ha poques experiències en aquesta vida tan divertides i estimulants com una micció col·lectiva en una piscina llogada. I si, la vespra, aquesta ha estat camp de batalla per a un bon grapat d’adolescents suorosos, passats d’hormones i mojitos, l’experiència assolix quotes veritablement èpiques -especialment per al veïnat.
La nova aplicació Popocul de lloguer per hores de piscina i jardí -amb els elements annexos i els serveis higiènics i sanitaris associats- fa creure al llogater emprenedor que els danys col·laterals per al seu veïnat immediat són francament menyspreables, atesos els lucratius beneficis econòmics per a la seua butxaca que se’n deriven.
L’empresari amfitrió només ha de posar a disposició dels banyistes -fins a 50 persones en alguns casos- part de sa casa -passe, passe, el bany al fons a l’esquerra i recorde’s de tirar de la cadena. I no s’oblide de fer-ne una bona ressenya, he! Gràcies!!- i alhora ha d’anar preparant l’argumentari legal i cívic per a defensar la seua activitat pseudoempresarial davant la queixa i la indignació creixent -previsible i raonable- dels seus veïns i veïnes.
Jo, que em pensava que Airbnb era una marca de cerveses -d’aquelles que et feien volar- veig ara com la veïna de davant de casa, amb l’aplicació Popocul, ha decidit declarar el barri, sense consulta prèvia al veïnat, el nou Magaluf valencià. Precisament ara que havíem aconseguit que el gall de Batiste deixara de cantar les hores i els quarts de matinada i al migdia, i que la Núria nugara els gossos -amb més antecedents penals que el Lute- quan eixia a passejar-los -que no pixaren en totes les portes, això ja era demanar massa. Incontinència urinària, provocada per estrés veïnal, diagnosticà la propietària, quan li preguntà l’operari de la gossera pel xip i la salivera intensa. Senyoreta, sap que este gos, el malcarat, té ordre de crida i cerca?
Són les quatre i a casa volíem fer una becadeta reparadora, però quatre veus femenines perpetren amb veu atronadora, desafinada i feridora el “Venao”, el “Venao”, amb una cadència creixent i etílica que el coixí no aconseguix neutralitzar mínimament malgrat la pressió auricular extrema.
El ben cert és que aquestes animalistes ocasionals, passades de sol i de vodka rosa, amb el baló i els cors, han fet malbé la migdiada de la meua família, el tractament psiquiàtric de la Tere, l’equilibri Zen de Manu, la massa floral de la tia Tonica, el cant emmudit dels canaris de Leo, la vorera acabada de reparar de ca Cento, i el descampat acabat de netejar és ara una orgia policromada de bosses de papes, paquets de tabac, llandes de Redbou i clínex amorosos d’un sol ús.
Esta nit toca comparsa mora, diuen, que s’acosta festes i açò ho pague jo. Paquito el Xocolatero de King Àfrica a tota canya, seguit de tots els grans èxits estiuencs de Georgie Dann i, de remat de la falla, karaoke -sálvesequienpueda- per a tota la urbanització, acompanyament musical a la fumeguera, passada de carbó, de la torrà d’embotit de Toríbio amb què la capitania mora ha obsequiat els assistents.
I és increïble i lamentable que les autoritats, sobretot locals, facen la vista grossa, amb la seua inacció palmària, davant una ocurrència d’activitat econòmica tan agressiva i incívica com la descrita, que, a més d’incontrolada i de molt dubtosa legalitat, trepitja impunement els drets més elementals de la ciutadania, al descans, a la intimitat o a la circulació, entre altres. Després, mante, vine a demanar-nos el vot, que ens farem un banyet.
En fi, el purim excretor i les microdeposicions involuntàries de l’anversari de Teo i els de la seua classe de despús-ahir, suren encara a prop del desaigüe de la depuradora, i fan de l’aigua una superfície aiguamarina sedosa i d’una calidesa concupiscent. El medi ideal perquè els microorganismes -bacteris, virus i fongs- procreen a cor què vols, embolcallats per les balades sempre romàntiques d’Eros Ramazzotti i davant la mirada amorosida dels popoculers, que no veuen en els banyistes uns intrusos a preu fet, sinó uns amics sobrevinguts gràcies a la deessa fortuna -la seua, perquè s’hi pensen forrar. I no oblideu la ressenya; que siga ben bona, eh!!
