La Conselleria d’Educació, per boca del seu portaveu, avançà ahir en seu parlamentària que els serveis jurídics de l’executiu autonòmic estava estudiant seriosament, en coherència amb la laïcitat declarada de l’Estat, l’eliminació de l’assignatura de religió del currículum oficial per al curs vinent.
En la mateixa línia, l’alt funcionari declarà que, per qüestions eminentment pràctiques i per evitar discriminacions innecessàries, la Conselleria estava barallant la possibilitat d’instaurar -a curt termini i dins en l’àmbit de les seues competències-, una uniformitat única i no sexualitzada per a tot l’alumnat i per a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, és a dir, públics i concertats,
Igualment, informà que, a través del Consell, s’havia proposat al Ministeri d’Educació la modificació del marc normatiu en vigor a fi que la nota d’accés a la Universitat -independentment dels estudis cursats en batxillerat, nacional o internacional- fora exclusivament l’obtinguda en les proves EBAU. Així, el mèrit acadèmic demostrat per part de l’alumnat seria, doncs, l’únic factor determinant d’accés, no les condicions culturals, econòmiques o socials que hagueren conformat el seu expedient escolar -rematà el portaveu.
D’altra banda, quant a les infraestructures educatives, la posició dels nostres gestors, prosseguí, era convertir els centres vells o en ruïna no declarada en museus i repositoris vivents tematitzats, amb participació activa de la comunitat educativa en qualitat d’actors, figurants, escenògrafs o tècnics de tramoia. Farem de la necessitat virtut, en paraules del conseller, afegí.
Més endavant, apuntà que, a causa del descens de la natalitat i en aplicació de criteris de justícia social i de contenció pressupostària, s’iniciarà en breu la reducció progressiva dels concerts educatius amb els centres privats, tot començant amb els de caire religiós segregador. L’objectiu, assenyala el representant de l’administració, és la descarbonització ideològica i intel·lectual de l’estudiantat promoguts pels Acords de Roma de 2022 i auspiciats per la Unió Europea a través d’una línia creditícia autolítica i propedéutica de caràcter preferent.
En matèria d’alimentació i salut, afegí, es presenta un pla d’imminent licitació per crear en tots els centres educatius de secundària menjadors escolars -amb productes ecològics i de proximitat- per donar continuïtat als de primària i ajustar-se així a una pràctica habitual en la majoria dels països europeus homologables.
En una altra instància, en matèria de professorat, confirma que la Conselleria ha instat l’OMS perquè elimine del seu vademècum oficial totes les patologies mentals aplicables als seus docents en actiu, atés que, en la majoria dels casos, aquestes sovint són només producte de la seua imaginació i responen més aviat a TOC generats per anys d’estudi compulsiu i pel tracte diari amb menudalla i adolescents en construcció -francament millorable, en opinió dels professionals.
En la mateixa línia d’actualització terminològica, l’administració educativa ha instat les institucions responsables del nomenclàtor lexicogràfic de referència la retirada definitiva -per equívoca- del concepte de meritocràcia. “És tendenciós, irreal i genera falses esperances, especialment en les classes més desfavorides”, apuntà l’informant, tot basant-se en evidències científiques no declarades.
Els sindicats d’alumnes, per la seua banda, han acordat que els seus afiliats i afiliades estudiaran tant com podran, no copiaran, no faltaran a classe, no desitjaran la parella del company, no es torcaran els mocs amb la mànega i, sobretot, acudiran al centre desdejunats i amb esmorzar per a l’hora del pati. Les autoritats, no obstant la bona intenció expressada, en manifesten les reserves, especialment en matèria escatològica, reprogràfica i concupiscent.
Així mateix, l’executiu ha promés, amb els fons del programa “Çò ho pague IO”, la climatització adequada de les aules -de moment només la instal·lació; després, la posada en marxa, puntualitza- i la construcció d’aules amb dues altures a l’interior a fi de fer compatibles les ràtios i el dret inalienable a l’educació. La part superior serà -prioritàriament- ocupada per repetidors i adaptacions curriculars no significatives; i la inferior, a més, per atendre la diversitat conductual, comptarà també amb una malla metàl·lica desplegable -defensivament i potencialment electrificable- per a disrupcions greus i treballs col·laboratius no estructurats.
Les famílies, al seu torn, en un esforç encomiable, s’han compromés a formar part de les AFA, a no desentendre’s dels menors en passar a secundària, a continuar educant-los de manera saludable i responsable i, a més, denunciar els centres educatius que no garantisquen la gratuïtat absoluta de l’ensenyament per als seus fills, filles o menors a càrrec seu -o, si més no, a intentar-ho.
Per acabar la roda de premsa, hom manifestà la voluntat de l’executiu d’aplicar, sense més dilació -per al curs vinent, el 2036-2037-, el carnet ciutadà i acadèmic per punts, especialment després de la desaparició de la inspecció educativa -per innecessària – i el monitoratge ubic d’instal·lacions, personal docent, alumnat, PAS, famílies i transport escolar per garantir el control protector absolut per part de les institucions. Un pas més, conclogué el portaveu, cap a l’excel·lència integral i integradora. No és açò la felicitat?, inquiria encoratjador i vehement el ponent.
Finalment, a la pregunta de si els canvis anunciats eren el resultat de les manifestacions i concentracions multitudinàries, dels tancaments massius als centres educatius i de les accions d’agitació crítica i artística al carrer -mobilitzacions, detallava el periodista, protagonitzades de manera coordinada per tots els estaments de la comunitat educativa, sindicats i agents socials-, el camarlenc oficiós assegurà -sense massa convicció i després d’un llarg silenci, anotà el taquígraf- que no, que ni de lluny; que les decisions eren fruit exclusivament de la reflexió crítica, la convicció ideològica i la responsabilitat política dels nostres governants.
Sense acceptar més preguntes, l’alt funcionari agraí reiteradament la presència virtual dels assistents i tancà la sessió -després de tres anuncis patrocinats i d’una oferta d’inversió bancària increïble, que ningú amb un mínim de trellat no hauria de deixar passar- tot desitjant una feliç, imminent i alliberadora represa postpandèmia.
Del pet final, el taquígraf no en volgué deixar constància escrita; no era ell massa escatològic i potser havia estat tan sols la fallada d’un relé o una manifestació inoportuna d’obsolescència programada. Total… I sense més ni més a tractar es tanca la sessió, corroborà.
