La vida dels llauradors i, sobretot, la rendibilitat de les explotacions, especialment les més xicotetes, no soles tenen responsables en administracions europees o estatals, o en l’oligopoli que domina la distribució i comercialització. També administracions més pròximes i que –en teoria- haurien se ser més sensibles a les dificultats dels seus veïns també s’encarreguen de posar les seues xicotetes dificultats.
Ara ha estat el cas de l’Ajuntament de València, que hui ha anunciat la denegació dels permisos per a una acció reivindicativa d’uns preus justos dels productes agraris, en aquest cas de la ceba, que es troba en plena temporada de recol·lecció i que és molt cultivada a tota l’horta del terme de la ciutat i els municipis vorers.
Tal com ha denunciat Per l’Horta en un comunicat, La Regidoria de Mobilitat i Espai Públic els ha denegat el permís per tornar a realitzar el mercat de venda directa de productes de proximitat, anomenat «Preus Justos», a l’esplanada enfront de les Torres de Serrans per al pròxim 23 de juny.
Aquests mercats extraordinaris venen realitzant-se des del 2021 amb molta repercussió, tan mediàtica com de públic i van ser impulsats per una campanya del mateix nom que uneix una quinzena de sindicats agraris, associacions de consumidors, ecologistes i agraristes per tal de denunciar un sistema que obliga als llauradors a malvendre la seua producció.
Les principals accions que organitza són mercats extraordinaris, centrats en un o dos productes de temporada i que tenen la doble funció de permetre uns ingresso extra a xicotets llauradors i conscienciar els consumidors sobre els beneficis de la venda directa.
El membre de Per l’Horta, Marc Ferri, explica la importància d’aquest mercat: «No és només una oportunitat per als agricultors de vendre els seus productes a preus justos, sinó també una manera de sensibilitzar la ciutadania sobre la crisi que patim amb els preus dels productes agrícoles». Especialment, en aquesta edició del mercat, de les cebes, que estan arribant als consumidors a uns preus fins a 1.900 voltes més cars del que es paguen als productors.
Durant els darrers tres anys s’han organitzat diferents d’aquests mercats reivindicatius centrats en la taronja, la creïlla o la carabassa, tant a diferents barris de València com a altres municipis de l’Horta, sempre sense que mai cap consistori haguera posat problemes, fins ara.
Des de l’Ajuntament de València s’ha argumentat que l’activitat és un «mercat ambulant extraordinari» i, per tant, s’havia de prohibir d’acord amb l’Ordenança reguladora de la Venda No Sedentària. Des de Per l’Horta es considera que «aquest qualificatiu es tracta d’un terme
imprecís que, a més, no està recollit en la legislació sectorial vigent». De fet, amb la mateixa normativa, l’anterior equip de govern, no soles va permetre aquestes accions, sinó que les va difondre. En tot cas, els qui eixiran perdent són els cultivadors de ceba de l’horta de València, que es queden sense una oportunitat de fer caixa i salvar les collites de l’altra alternativa: rotovatar el camp abans que vendre per sota els costos de producció.
Els menyspreus de l’Ajuntament de València al camp
Aquesta no és la primera volta que l’equip de govern de PP i Vox dóna l’esquena als llauradors del municipi. Només entrar, va tractar de tancar i va fer la vida impossible als quatre mercats de venda directa instal·lats per l’anterior consistori els darrers mesos del seu mandat, sense que quedaren massa clars els seus motius, més enllà de l’enfrontament entre partits polítics.
Més recentment, una línia d’ajudes als llauradors impulsada per València Activa va acabar fracassant enmig de denúncies de discriminació i farragosos tràmits burocràtics que va provocar que el 80% del pressupost quedara sense adjudicar.
