Soc alacantí, però ni borratxo ni fi. Ni foguerer tampoc, encara que en aquesta ocasió sí que us parlaré de les Fogueres de Sant Joan, que van viure un moment molt especial el cap de setmana passat amb l’elecció de les màximes exponents de les festes, que tindran lloc del 20 i al 24 de juny. La nit de divendres, 1 de maig, fou elegida la bellesa del foc infantil, la xiqueta Leire Arellano Ruiz, de 10 anys, que pertany a la Foguera Plaça del Mediterrani, situada a la zona nord d’Alacant, entre els barris de Verge del Remei, la Tómbola i Els Àngels, on em vaig criar durant la meua infantesa i adolescència. I dissabte, 2 de maig, va ser el torn de la tria de la bellesa del foc adulta, que va recaure en Maria Pastor González, de 27 anys, de la Foguera Esplanada, en ple centre de la ciutat. L’enhorabona a les dues!
Potser algun lector ja s’ha adonat, a partir del títol, de la coincidència de cognom entre una de les dames del foc, Nora Banegas Campos, i un servidor. No tinc fills, tampoc és neboda directa, però sí que és filla del meu cosí germà José Martín Banegas Serrano, que desgraciadament va faltar el 7 d’octubre de 2024 amb 50 anys. Dissabte, mon cosí va estar present en tot moment al cor no solament de sa filla, la seua dona o sa germana, sinó també de tots els amics que l’estimaven, com el seu camarada J. J., que duia una samarreta amb el seu nom, Josete. Sé perfectament, perquè el coneixia bé, que allà on estiga estarà celebrant com mereix l’ocasió, sense estar-se de res i amb un whisky a la mà, l’elecció de la seua única filla com a dama del foc de les Fogueres 2026. Tinc clar que s’haurà unit al sarau un altre Banegas que no se’n perdia una, mon pare, altre bon vivant.
Abans de continuar, m’agradaria fer un parèntesi i explicar alguna cosa sobre aquest cognom familiar tan poc usual per aquestes terres del sud-est peninsular. L’origen de Banegas sembla que és basc, derivat de Benegas. Hi va haver altre llinatge a Portugal que passà a Andalusia, però sempre s’ha dit que nosaltres provenim de la nissaga del nord, que té un escut losanjat d’or i atzur amb brodats de gules amb huit aspes d’or que és símbol de la lloança en fets i accions notables. A Alacant, els únics Banegas que hi ha som nosaltres, els de la meua família, que a mitjan dècada dels seixanta del segle passat va emigrar de Vianos (Albacete) ací a la recerca d’una vida millor. Com a primer cognom el tenim els meus germans i jo, ma neboda Carlota, ma cosina Ana i la protagonista d’aquest article, i també els meus nebots Marcos, Aitana, Olivia i Martina però com a segon. Atesa la falta de relleu generacional masculí que el puga heretar directament, tem que acabarà perdent-se si qualsevol de la família que encara el conserva no el transmet als seus descendents d’alguna manera o altra.
Deia que el blasó dels Banegas simbolitza la lloa en fets i accions cèlebres. Sens dubte, memorable ha sigut l’elecció de la meua neboda segona com una de les sis dames que formen la cort d’honor de la bellesa del foc del 2026. Amb vint-i-dos anys, Nora estudia l’últim curs del grau en Òptica i Optometria en la Universitat d’Alacant. Li agrada fer senderisme i passejar a vora mar. En el seu temps lliure llig, veu sèries i escolta música. Forma part de la Foguera Escriptor Dámaso Alonso des de fa dèsset anys. El 2010 en va ser dama d’honor infantil, i el 2012, bellesa infantil. Un altre càrrec que hi ha ocupat ha sigut el de presidenta infantil. L’any 2025 fou la bellesa d’aquesta comissió del barri Lo Morant-Benissaudet. La seua trajectòria en el món foguerer va començar amb cinc anyets i enguany ha aconseguit fer realitat el seu desig, representar les festes de les Fogueres d’Alacant al més alt nivell.
La bellesa física de Nora és indiscutible i inqüestionable, i les fotografies ho corroboren perfectament. Sí, és una jove molt guapa, però estic convençut que el jurat no l’ha escollida exclusivament per això. De segur que també ha sabut vore el seu compromís amb la festa. Acudia a totes les presentacions, a tots els comiats, hi havia caps de setmana que es vestia amb el trage de nóvia alacantina un dissabte a les nou del matí i no se’l llevava fins a les tantes de la nit. El seu saber estar en les convivències i com de bé que ho fa ver en la desfilada per la passarel·la el 25 d’abril també deu haver pesat en la decisió final. Puc assegurar que no hi ha hagut ni favoritisme ni amiguisme perquè no té cap vincle amb cap persona influent del món de la festa, ella és filla, neta i besneta de proletaris, de gent humil que s’ha deixat l’esquena treballant honradament sense enriquir-se, i per això allò que ara ha aconseguit és fruit exclusivament del seu mèrit i la seua perseverança. En definitiva, Nora és un tresor que perseguia un somni des de feia temps, i la fortuna, simplement, ha recompensat l’ingent esforç que ha fet per aconseguir-lo.
Una elecció merescuda no solament per totes les raons ja adduïdes, sinó per moltes més. La vida de Nora, sobretot últimament, no ha sigut gens fàcil, o almenys no ha sigut la desitjada per a una xica de la seua edat. Amb només un any i mig va perdre el seu iaio patern. Ara fa tot just dos anys, a son pare li diagnosticaren el càncer mortal que va acabar amb ell. Sis mesos després de la mort del seu progenitor, moria també el seu iaio matern després d’una llarga malaltia. Dues pèrdues molt grans en tan poc temps per a ella. Des de l’estiu passat, la seua àvia materna també lluita contra un càncer, i recentment la seua àvia paterna ha estat ingressada en l’hospital durant tres setmanes a conseqüència d’una ferida molt profunda en un peu provocada per la diabetis, a banda d’un deteriorament cognitiu galopant. Però, de tant en tant, la vida ens sorprén i es torna justa, i davant tant dolor i patiment, l’alegria ha tornat a la vida de Nora i la seua família, que somriu de nou per la il·lusió que comporta aquest nomenament.
A Nora li espera un any molt intens. De segur que haurà d’aparcar momentàniament els estudis universitaris fins que acabe el seu regnat. No passa res, ja els reprendrà més endavant. En aquesta vida, hi ha temps per a tot, però hi ha coses que no poden esperar i oportunitats que només es presenten una vegada. La nit del 2 de maig de 2026 no l’oblidarà mai perquè fou màgica, especial, única. Fou una nit de felicitat absoluta perquè el destí va voler que es complira la seua fantasia: representar la nostra cultura, la nostra tradició, la nostra festa. Li desitge un gran any ple d’experiències inoblidables al costat de les seues sis companyes. Nora ja ha fet història. Com a bona Banegas que és, brillarà amb llum pròpia, i els seus fets i les seues accions seran sempre recordats seguint el simbolisme heràldic de l’escut familiar d’armes. I acabe amb tres hurres a la manera del final de l’himne fester: Visca Nora Banegas Campos! Visca les Fogueres de Sant Joan! Visca Alacant!
