STEPV, CSIF, CCOO i UGT han acordat convocar la primera jornada de vaga en educació el pròxim 11 de desembre, dins el calendari de mobilitzacions consensuat fins al mes de maig en el procés assembleari dut a terme durant el mes d’octubre.
Les mobilitzacions començaran el pròxim 20 de novembre, amb concentracions al matí als centres educatius i, a la vesprada a Alacant (Casa de les Bruixes), Castelló de la Plana (Casa dels Caragols) i València (Plaça Manises), a les 18h.
La primera jornada de vaga tindrà lloc dijous 11 de desembre, quan es preveu que ja s’haurà nomenat un nou President de la Generalitat.
Amb tot, el calendari es manté per a tot el curs amb noves jornades de vaga convocades per al gener, febrer i març, dues jornades més en abril i encara noves jornades de vaga en maig amb la possibilitat de convertir-la en indefinida. Es converteix així en la proposta de mobilitzacions més conflictiva en anys i que mostra el malestar de bona part del professorat valencià.
El 23 de maig del 2024, una vaga amb un seguiment massiu ja va paralitzar tot el sistema educatiu públic rebutjant les retallades pressupostàries, l’aturada de la construcció de noves infraestructures educatives del Pla Edificant i la Llei Rovira. Des de llavors, la Generalitat no només no ha acceptat negociar cap d’aquestes demandes, sinó que la situació s’ha agreujat amb l’acomiadament de més de 5.000 docents, un 85% de les baixes sense cobrir, l’abandonament dels centres afectats per la dana i les retallades salarials a col·lectius com el professorat expert i especialista, que de fet ja es troba en vaga indefinida des del 3 de novembre.
Aquestes mobilitzacions compten amb el suport de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, que a més de sindicats docents, agrupa també les FAMPA, Escola Valenciana i el Sindicat d’Estudiants.
“Esperança” en el nou Govern
Les organitzacions sindicals convocants esperen que el nou govern reaccione a les peticions sindicals i convoque les oportunes meses de negociació que fins ara el conseller d’Educació José Antonio Rovira s’ha negat.
Entre les principals reivindicacions es troben la recuperació de la pèrdua de poder adquisitiu; revertir les retallades en les plantilles, especialment en FP i atenció a la inclusió, que “comporten acomiadaments de professorat interí i un empitjorament de l’atenció del nostre alumnat”; la recuperació de les condicions laborals del professorat expert i especialista; la reducció de les ràtios d’alumnat i de la burocràcia i la sobrecàrrega de feina.
També s’exigeix la millora de les infraestructures educatives i recuperació dels pressupostos retallats en aquesta partida i la substitució de l’actual Llei de Llibertat Educativa o Llei Rovira per “una altra que defense el valencià”.
