El 29 d’octubre a les 7 de la vesprada circulava per Paiporta un últim tren dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGV). A aquella hora l’aigua ja passava per sobre les vies i, poc després, va desaparèixer, tant la via com l’estació sencera. «El maquinista i els passatgers d’aquell tren estan vius de miracle», denuncien treballadors de FGV.
L’empresa té un coordinador de seguretat amb comunicació directa amb el CECOPI que no va demanar aturar el servei a pesar dels avisos de conductors. Des de la direcció de FGV s’escuden precisament en la manca d’avisos del CECOPI per no haver aturat el servei abans per precaució –com sí que van fer altres institucions, com la Universitat de València o la Diputació-, però clar, ho fan amb la boca xicoteta. «Al cap i a la fi tots són del mateix partit», alerten aquests treballadors.
Des del Comité d’Empresa s’ha demanat una investigació interna, però pel moment aquesta s’hi ha negat. «Prefereixen tapar-ho tot i fer patada i avant», denuncien des de la secció sindical de la CGT, que també lamenten la «inacció» de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, un organisme creat després de l’accident del Metro del 2006 i que té com a única funció controlar la seguretat de FGV. «No entenem com no han obert una investigació», denuncien els anarcosindicalistes.
Però si la gestió del dia de la riuada va ser nefasta, la posterior ha estat pitjor. Les denúncies dels treballadors recorden, a xicoteta escala, el que ha viscut el conjunt de la ciutadania. «Hi ha gent que ha perdut el vehicle o altres pertinences en el lloc de treball i l’empresa no soles no ha ofert cap compensació –com sí que han fet moltes altres companyies-, sinó que com no tenia les instal·lacions assegurades, no hi ha on acudir». Tampoc s’han compensat les hores de la gent que va quedar atrapada al lloc de treball. Una falta de consideració, no només material, sinó també moral. «És que hi ha gent que va estar a punt de morir, que va haver de passar la nit en una escala a Benetússer i encara és hora que algú els cride. La sensació és que els importem una merda», resumeixen així l’estat d’ànim de la plantilla.
Privatitzacions i contractes
Però aquesta sols seria la punta de l’iceberg de la gestió de l’emergència per part de FGV. Davant la destrucció del Centre de Trànsit Centralitzat (CTC) per l’aigua, que va paralitzar tota la xarxa del metro durant setmanes, molts treballadors van oferir-se voluntaris per suplir llocs de treball de companys o fer tasques que no els pertocaven per recuperar el servei. També l’empresa va aprovar una sèrie de mesures i contractes extraordinaris per a l’ocasió. Ara, el Comité d’Empresa denuncia que «no hi ha data per finalitzar aquestes mesures extraordinàries, que suposen pèrdues importants de drets, des de modificacions de llocs de treball fins a externalitzacions de serveis». En alguns casos, com el de manteniment de les vies del tramvia, una estructura que no va veure’s afectada per la DANA. «Però és que ni tan sols ens estan compensant els canvis d’ubicacions que poden provocar que els desplaçaments siguen més llargs. Es gasten milionades en contractes i a nosaltres ens rategen tota l’estona», remarquen des de la CGT.
Aquesta situació podria provocar la primera vaga relacionada amb la DANA, precisament a l’empresa pública més gran de la Generalitat.
El Comité d’Empresa ha de prendre la decisió definitiva en una reunió convocada demà dimarts 15 de gener, però, per ara, totes les seccions sindicals amb representació s’han posat d’acord per convocar una Comissió de Conflictes, un fet qualificat «d’històric» i que és el pas previ a la convocatòria de l’aturada.
La resposta de la direcció de la FGV va ser no presentar-se a la reunió, un «menyspreu» que pràcticament tanca qualsevol altra eixida. «El gerent estava a l’edifici, el vam veure fumar, però no va considerar prou important venir a dialogar», asseguren fonts de CGT.
Empresa paralitzada
Precisament, des de la visió dels sindicats, un dels grans problemes de FGV és el seu gerent, l’exregidor de l’Ajuntament de València en l’era de Rita Barberà i imputat en el cas del pitufeig, posteriorment arxivat, Alfonso Novo.
«La situació és crítica i no pareix que hi haja ningú al comandament –denuncien-, al gerent ni tan sols l’hem vist, la majoria de l’organigrama de direcció no compleixen els requisits per ser on són; la cap de recursos humans, Vanesa Montañana, que era l’única que feia alguna cosa, se n’ha anat i no l’han substituïda, el conveni fa un any que ha caducat i no es pot negociar perquè no es pot parlar de pressupost perquè ningú mana… No paren de marejar-nos».
Una situació de desgovern i mala gestió que pot acabar provocant la primera gran vaga postDANA.
