L’inici de la campanya de recollida de la taronja i altres cítrics a l’Europa mediterrània ha coincidit amb un increment espectacular de les importacions d’aquestes varietats de fruita des de Sud-àfrica, que han passat de 78.170 tones en la campanya 2020/21 a 169.904 tones en la 2025/26, (fins al mes de juliol) segons dades oficials del Ministeri d’Agricultura espanyol.
Això suposa un increment del 117%, en només cinc campanyes, el que està tenint conseqüències lògiques per als productors valencians com la pressió sobre els preus en origen i la dificultat per a comercialitzar les varietat més primerenques.
L’impacte es produeix, a més, en un sector que fa anys que perd capacitat productiva. El País Valencià ha perdut 16.334 hectàrees de mandariner des del 2015, una mostra del retrocés de la citricultura i de les dificultats per a garantir la rendibilitat de les explotacions.
Clàusula de salvaguarda
L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, ha presentat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea per a reclamar l’activació de la clàusula bilateral de salvaguarda prevista en l’article 34 de l’Acord d’Associació Econòmica entre la UE i els països de la SADC, davant del fort increment de les importacions de xicotets cítric procedents de Sud-àfrica.
Aquest article 34 preveu la possibilitat d’adoptar mesures de salvaguarda quan l’augment de les importacions provoque o amenace de provocar perjudicis greus als sectors productius, pertorbacions econòmiques o alteracions en els mercats de productes agrícoles.
“El problema és que la Unió Europea està obrint cada vegada més el seu mercat sense avaluar què passa quan diversos acords comercials pressionen al mateix temps un sector tan sensible com el citrícola. No podem continuar firmant acords amb Sud-àfrica, Egipte o Mercosur i demanant després als nostres llauradors i llauradores que assumisquen sols les conseqüències, ignorant l’efecte que tots aquests acords en conjunt tenen sobre els nostres productors” afirma l’eurodiputat, que forma part de la Comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu,
Entre les mesures que podria aprovar la Unió Europea hi ha la suspensió de noves reduccions aranzelàries, l’increment dels drets de duana o l’establiment de contingents aranzelaris. Així com adoptar mesures provisionals quan qualsevol demora puga causar danys difícils de reparar. Aquestes mesures poden mantindre’s durant un màxim de 180 dies en el cas de la Unió Europea.
“Les clàusules de salvaguarda dels acords comercials estan per a protegir els productors quan el funcionament del mercat amenaça la seua activitat. Si les dades mostren un creixement tan important de les importacions i el sector està perdent capacitat productiva, la Comissió ha d’avaluar la situació i actuar sense esperar que desapareguen més explotacions” defensa Marzà.
La pregunta parlamentària s’emmarca en un cicle de mobilitzacions del sector agrari que ha recorregut el País Valencià i el conjunt d’Europa des de principis del 2024. Les organitzacions agràries i les cooperatives valencianes van protagonitzar aleshores un calendari conjunt de protestes a Alacant, Castelló de la Plana i València per a denunciar la falta de rendibilitat, la pressió dels costos, l’entrada de productes de tercers països i l’absència de reciprocitat en els acords comercials.
El rebuig a l’acord comercial entre la UE i Mercosur, les retallades de la Política Agrària Comuna, la burocràcia i la falta de solucions per al camp han estat entre els principals motius de les protestes.
