Els governs, el valencià, l’andalús o el de l’estat espanyol, haurien de prioritzar i garantir en les seues polítiques, l’educació (també la sanitat i els serveis social), per tal de formar ciutadans i no súbdits. Pel que sembla, el govern valencià es desentén i menysprea l’educació. Només cal que recordem el tracte vexatori que reben els mestres valencians per part de la Conselleria, uns mestres que amb les seues reivindicacions només volen una millora de l’educació. I pel contrari, són bandejats i les seues propostes, rebutjades.
I és que la Generalitat és reticent a l’educació. Dic això perquè aprofitant que estic passant uns dies a l’Alcúdia, he assistit (el 24 i el 25 de setembre), al ja tradicional Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset (ja en la seua dihuitena edició), organitzat per l’Ajuntament de l’Alcúdia i patrocinat per la Universitat de València, la Fundació Bromera, Confluència 340, CCOO i Intersindical Valenciana. Per la seua part, el govern valencià ha “brillat” per la seua absència. Ha ignorat aquest congrés i els mestres. Em pregunte (i no només jo), perquè un govern pot menysprear un congrés que tracta sobre l’educació, una realitat tan important en la societat, la d’ara i la de sempre. Ja al segle VI abans de Crist, Aristòtil, filòsof i matemàtic grec, deia amb tota la raó del món: “Eduqueu els infants i no caldrà castigar els hòmens”. I és que l’educació és (o hauria de ser) una prioritat per als governs, per tal de formar ciutadans lliures, amb una actitud crítica i amb valors com la tolerància, la solidaritat i el respecte al que és diferent. Pel contrari, no educar els nostres xiquets i jóvens fa que no esdevinguen ciutadans sinó súbdits, fàcilment manipulables, persones conflictives (i fins i tot violentes), immadures i gens crítiques amb el poder.
Aquesta nova edició del Congrés Josep Lluís Bausset, que el govern valencià ha ignorat, ha reflexionat sobre “Convivència Escolar i resolució de conflictes”, un tema apassionant en una societat agressiva, violenta i enfrontada. Han estat cinc els ponents que ens han ajudat a reflexionar i a aprofundir sobre una realitat present a les aules (també als ajuntaments, al Congrés de Diputats o a les Corts Valencianes), com és la resolució de conflictes, les agressions verbals o físiques, el bullying i el ciberbullying.
La vesprada del dia 24, el professor Juan Carlos Torrego, catedràtic de la Universitat d’Alcalà d’Henares, ens va parlar sobre com gestionar la convivència escolar, programes i eines. Escoltant el professor Torrego vaig pensar que seria molt convenient que certs diputats (a Les Corts o al Congrés), feren servir les eines que ens va proposar el professor Torrego, per tal de fer possible una convivència sense insults ni desqualificacions. Vaig pensar que amb una bona educació, alguns dels nostres polítics no utilitzarien expressions degradants com “llepaculs”, “vamos a inundar de datos a los medios. Desprende sensación de estar alerta que te cagas” o també, “va a haver un huevo de afectados”, paraules, totes elles, barroeres i insultants, que demostren la mala educació dels qui les diuen.
La segona ponència va anar a càrrec de la pedagoga Nélida Zaitegui, mestra i inspectora d’educació al País Basc, que ens va parlar d’educar en i per a la convivència positiva en els centres educatius. Les seues reflexions també s’haurien de sentir al Congrés, al Senat o a les Corts Valencianes, per tal que alguns dels nostres representants polítics s’expressaren amb educació i amb respecte cap als adversaris.
La tercera ponència, el dia 25, que va anar a càrrec de la senyora Maite Garaigordobil, doctora en psicologia per la Universitat del País Basc, va ser molt interessant, ja que ens va parlar de l’anàlisi, avaluació, prevenció i intervenció del bullying i del ciberbullying per a millorar la convivència a l’escola.
Finalment, la quarta ponència va anar a càrrec del doctor en ciències biològiques i catedràtic de biologia i de geologia, Carlos Caurín i de la senyora Marta Talavera, llicenciada en ciències biològiques i doctora en ciències experimentals, que ens van parlar sobre les estratègies per a millorar la convivència positiva a les aules, i que vindria també molt bé aplicar-les al Congrés, al Senat o a les Corts Valencianes. I encara més: amb l’afer (i la discòrdia sobre el Teatre Principal de València), aquestes ponències serien molt adequades per als senyors Pérez Llorca, Mompó i la senyora Català, per millorar les seues relacions i els seus enfrontaments i així trobar una solució per al Principal. I per a moltes altres coses. Les mateixes eines que ens van donar els professors Caurín i Talavera per afavorir una bona convivència i solucionar els conflictes, les haurien d’aplicar els senyors Pérez Llorca, Mompó i Camps, per trobar una eixida als seus enfrontaments per encapçalar la candidatura a la presidència de la Generalitat. Això sí: amb el permís dels capitostos d’aquest partit a Madrid, que són els qui realment decideixen el que s’ha de fer al País Valencià, davant l’actitud genuflexa i mesella dels polítics valencians.
Torne a l’inici del meu article: l’educació és bàsica en la construcció de la societat. I ignorar i menysprear, com ha fet la Generalitat del País Valencià, un congrés que tracta sobre l’educació i la resolució dels conflictes, és menysprear els mestres (tan compromesos en formar ciutadans i no súbdits), és menysprear la nostra llengua i és menysprear les famílies que volen una educació de qualitat per als seus fills. Però és evident que el nostre govern prefereix la barbàrie dels bous, a l’educació. I per això “69% dels valencians considera que l’Educació està infradotada de recursos” (Levante, 28 de setembre de 2026). D’ací que l’Educació valenciana es converteix en la tercera pitjor valorada d’Espanya amb major insatisfacció en deu anys!!
Caldria que el govern valencià recordara que és fonamental i necessari garantir l’educació de les noves generacions. Una educació que ens ajuda a resoldre els conflictes i que exclou les agressions, la xenofòbia i el racisme i ens ensenya a fomentar el diàleg i la solidaritat, amb el qui és diferent.
