Les dones sabem què podem aconseguir quan ens organitzem, sumem voluntats i convertim les reivindicacions en drets. Ho hem fet al llarg de la història, des dels centres de treball fins als carrers, tot construint un moviment feminista plural que ha transformat la societat. Hui continuem tenint la mateixa capacitat de mobilització i la determinació de continuar avançant. Perquè quan les dones avancem, avança tota la societat.
Des de CCOO PV defensem un feminisme de classe, organitzat i compromès amb la igualtat real. Un feminisme que entén que la llibertat també depèn de les condicions materials de vida: salaris dignes, ocupació de qualitat, habitatge accessible, serveis públics forts i una distribució justa de les cures. Perquè no hi ha igualtat sense autonomia econòmica, ni una societat justa si les dones continuem assumint responsabilitats que haurien de ser compartides. Les cures són un dret, no una responsabilitat privada de les dones.
Per això, l’11 de novembre tenim una cita amb la vaga general i necessitem que les dones hi siguem, amb tota la nostra força. Perquè defensar el dret a l’habitatge, uns salaris dignes i unes condicions de vida que ens permeten viure amb autonomia és també defensar la igualtat. No podem acceptar que treballar no garantisca arribar a final de mes, que emancipar-se siga un privilegi o que les cures continuen recaent majoritàriament sobre nosaltres. Fem de l’11N una jornada de mobilització col·lectiva per a exigir una vida digna, més drets i un futur amb oportunitats per a totes i tots.
Les dones no som només les que patim les desigualtats: som treballadores, sindicalistes, joves, pensionistes, estudiants, veïnes i cuidadores; som subjectes actius de la transformació social. Per això, la nostra veu, la nostra participació i la nostra força són imprescindibles. El pròxim 11N, unim-nos a la vaga general i fem sentir la nostra veu!
I el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, tornarem a omplir els carrers per a reivindicar el dret de totes a viure lliures de violència. Exigirem polítiques públiques eficaces, recursos suficients i un compromís institucional ferm amb la prevenció i l’erradicació de la violència masclista. I ho volem fer des de la força d’un moviment feminista plural, capaç d’unir experiències, sumar veus i convertir els objectius compartits en avanços reals.
Des que vaig assumir la responsabilitat de Dones i Igualtat de CCOO PV, he defensat una manera d’entendre el compromís polític i feminista basada en la militància, l’activisme, el diàleg i la construcció d’aliances. Una manera de fer que va més enllà de les sigles i que aposta per escoltar, trobar-nos en allò que compartim i sumar forces per a transformar la realitat. Perquè la unitat no significa pensar igual en tot, sinó saber treballar juntes per allò que ens importa i ens fa avançar.
Enguany, a més, aquesta responsabilitat col·lectiva té una altra cita decisiva: el 29 de novembre. Les dones tenim molt a aportar i molt a guanyar en la construcció d’una societat més igualitària. Ens hi juguem drets, llibertats, autonomia i oportunitats per a les generacions presents i futures. Per això, les forces progressistes i d’esquerres han d’estar a l’altura del moment: sumar esforços, construir un projecte compartit i generar confiança i esperança.
La ciutadania necessita una alternativa capaç de convertir la pluralitat en força i les coincidències en acció. Necessitem generositat, responsabilitat i voluntat d’entesa per a construir majories al voltant de la igualtat, els drets socials i la justícia. No es tracta de renunciar a les diferències —les persones i les organitzacions som diferents—, sinó de saber sumar-les per a avançar. Cada esforç per entendre’ns i construir en comú és una oportunitat per a fer realitat les aspiracions de tanta gent que vol continuar progressant cap a la igualtat i la justícia social.
Des de CCOO PV, com a sindicat de classe, sociopolític i feminista, continuarem contribuint a aquesta transformació des dels centres de treball, la mobilització i el diàleg social, amb autonomia i capacitat crítica. Perquè els drets es conquereixen amb organització i compromís col·lectiu, i es consoliden amb polítiques públiques que els facen efectius.
L’11N, el 25N i el 29N són tres moments diferents d’un mateix compromís amb una vida millor. Tres oportunitats per a demostrar que tenim propostes, capacitat d’organització i voluntat de construir un futur amb més drets, més llibertat i més igualtat.
Perquè el poder de les dones és un poder que transforma i construeix. Naix de l’organització, de la solidaritat i de la militància; de la capacitat d’unir esforços, obrir camins i fer possible allò que abans semblava impossible. És el poder de les que ens van precedir, de les que hui continuem lluitant i de les que vindran després.
Ara, més que mai, necessitem aquesta força col·lectiva: unitat per a avançar, compromís per a transformar i esperança per a construir el futur que volem. Quan les dones ens unim, no només defensem allò que hem aconseguit: fem possible tot allò que encara queda per conquerir. Juntes tenim la força per a transformar el futur.
Empar Pablo i Martínez és secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV.
