El 9 i el 23 d’abril d’enguany Pepe Mata Sánchez em va obrir la porta de sa casa per explicar-me les seues experiències vitals en l’activisme social.
Pepe Mata neix a un poble d’Albacete, Socovos. Fill d’una família humil. Son pare, jornaler, va ser represaliat en el franquisme. Es traslladen a Onda per treballar en l’embassament del Sitjar. Pepe va treballar de barber i mariner fins a la seua tornada a Castelló de la Plana.
Pepe participarà en la formació de la primera associació de veïns de Castelló de la Plana, Sequiol, arran dels accidents de trànsit al barri. Va ser el primer a fer una seguda per la mort d’una senyora. Estem a finals dels 70. Una de les primeres activitats de l’associació és reclamar el solar que està al costat de l’església de Sant Francesc perquè siga un parc. Allí s’inicia la primera manifestació ciutadana a Castelló després de la Guerra Civil aconseguint una zona verda.
Des de l’associació reclamaran el Pinar per al poble i el rebuig a la planta d’amoníac que volien instal·lar al Grau. També participarà en la creació de la Federació d’Associacions de veïns de Castelló de la Plana.
Forma part dels fundadors del parvulari Grans i menuts amb el compromís dels pares junt amb els educadors en l’educació dels fills.
Va formar del partit municipalista Esquerra Independent de Castelló (EIC). En les eleccions de 1979 aquest grup polític va obtindre dos actes de regidor: Pepe en la Policia i bombers i Vicent Pitarch en educació. Un partit amb molta gent jove que arreplega la mobilització social dels anys anteriors. Tot era voluntariós i altruista, però molt emocionant i meravellós, segons Pepe. Ell contava com en la Magdalena van posar banderes quadribarrades a Sant Roc i cantaven a favor d’EIC originant un poc de moguda.
Finalment, va ser alcalde de Cortes d’Arenós (l’Alt Millars) entre 1987 i 2005.
Pepe Mata va faltar el 4 d’octubre d’aquest any.
Un home inquiet que participà en els moviments socials i polítics de finals del 70 i principis del 80. Pepe com altres persones de Castelló de la Plana (Pepe Aceituno, Manolo Domínguez, Severiano Rodríguez, Miquel Gómez, Juan de la Torre, Ricard Colom, Vicent Pitarch, Mingo Llorens, Vicent Grau, Josefina López…) van obrir portes a noves iniciatives després de la dictadura.
Un exemple a seguir en aquest temps d’incertesa.
Joan Miquel Palomar és historiador i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
