El 9 i el 23 d’abril d’enguany Pepe Mata Sánchez em va obrir la porta de sa casa per explicar-me les seues experiències vitals en l’activisme social.

Pepe Mata neix a un poble d’Albacete, Socovos. Fill d’una família humil. Son pare, jornaler, va ser represaliat en el franquisme. Es traslladen a Onda per treballar en l’embassament del Sitjar. Pepe va treballar de barber i mariner fins a la seua tornada a Castelló de la Plana.

Pepe participarà en la formació de la primera associació de veïns de Castelló de la Plana, Sequiol, arran dels accidents de trànsit al barri. Va ser el primer a fer una seguda per la mort d’una senyora. Estem a finals dels 70. Una de les primeres activitats de l’associació és reclamar el solar que està al costat de l’església de Sant Francesc perquè siga un parc. Allí s’inicia la primera manifestació ciutadana a Castelló després de la Guerra Civil aconseguint una zona verda.

Des de l’associació reclamaran el Pinar per al poble i el rebuig a la planta d’amoníac que volien instal·lar al Grau. També participarà en la creació de la Federació d’Associacions de veïns de Castelló de la Plana. 

Forma part dels fundadors del parvulari Grans i menuts amb el compromís dels pares junt amb els educadors en l’educació dels fills.

Va formar del partit municipalista Esquerra Independent de Castelló (EIC). En les eleccions de 1979 aquest grup polític va obtindre dos actes de regidor: Pepe en la Policia i bombers i Vicent Pitarch en educació. Un partit amb molta gent jove que arreplega la mobilització social dels anys anteriors. Tot era voluntariós i altruista, però molt emocionant i meravellós, segons Pepe. Ell contava com en la Magdalena van posar banderes quadribarrades a Sant Roc i cantaven a favor d’EIC originant un poc de moguda.

Finalment, va ser alcalde de Cortes d’Arenós (l’Alt Millars) entre 1987 i 2005.

Pepe Mata va faltar el 4 d’octubre d’aquest any. 

Un home inquiet que participà en els moviments socials i polítics de finals del 70 i principis del 80. Pepe com altres persones de Castelló de la Plana (Pepe Aceituno, Manolo Domínguez, Severiano Rodríguez, Miquel Gómez, Juan de la Torre, Ricard Colom, Vicent Pitarch, Mingo Llorens, Vicent Grau, Josefina López…) van obrir portes a noves iniciatives després de la dictadura.

Un exemple a seguir en aquest temps d’incertesa.

Joan Miquel Palomar és historiador i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: La Veu del Sud arriba a Novelda per presentar el seu projecte de proximitat
Comparteix
El nou projecte territorial de Diari La Veu es donarà a conéixer aquest dimecres 4 de novembre a la Casa de Cultura amb Marc Esteve, Moisès Vizcaino, Luis Sempere i la filòloga i professora Ascen Alted
Notícia: Denuncien que Finestrat va manipular oposicions per afavorir l’entorn del PP
Comparteix
Diversos testimonis del municipi de la Marina Baixa expliquen en exclusiva a Diari La Veu com l'Ajuntament ha trucat els processos d'ocupació pública per beneficiar afiliats i simpatitzants del PP
Notícia: Compromís demana la dimissió d’Aura per la “censura” a À Punt
Comparteix
La denúncia assenyala la retirada de "La mort de Guillem" i la prohibició d'una entrevista amb el secretari general de CCOO, Unai Sordo, i reclama la destitució del director de la radiotelevisió pública abans de les eleccions

Comparteix

Icona de pantalla completa