El nou preu de l’habitatge de protecció pública (HPP) aprovat pel Consell de Juanfran Pérez Llorca eleva fins a 231.120 euros el cost d’un habitatge protegit de 90 metres quadrats i situa la quota hipotecària prop dels 900 euros mensuals durant 25 anys, segons els càlculs realitzats a partir del nou mòdul de 2.568 euros per metre quadrat que va publicar divendres el diari de la GVA.

Et pot interessar

Amb una hipoteca que finance el 80% del valor de l’habitatge, el préstec ascendiria a 184.896 euros. La família compradora hauria d’assumir els 46.224 euros restants, a més dels impostos i les despeses associades a la compravenda. En total, l’operació comportaria també més de 77.600 euros en interessos al llarg dels 25 anys de préstec.

La pujada del preu del mòdul incrementa així de manera significativa l’esforç econòmic necessari per a accedir a un habitatge que, per la seua naturalesa protegida, està destinat precisament a facilitar l’accés a l’habitatge a persones i famílies que tenen dificultats per assumir els preus del mercat lliure.

L’increment s’emmarca en una política de revisió a l’alça dels preus de l’habitatge protegit que ha comportat dues pujades en només dos anys. El preu del mòdul se situa ara prop d’un 17% per damunt del nivell en què es trobava al final de l’etapa del Botànic.

L’impacte no es limita a la quota mensual. En el cas d’un habitatge de 90 metres quadrats, l’entrada de 46.224 euros representa una barrera inicial que s’ha d’afrontar abans de formalitzar la hipoteca, a la qual s’han d’afegir les despeses i els impostos derivats de l’adquisició.

El resultat és que l’accés a una HPP exigeix actualment una capacitat d’estalvi i d’endeutament considerable. La combinació d’un preu de venda més elevat, una entrada superior i una quota hipotecària pròxima als 900 euros mensuals redueix l’abast d’aquest tipus d’habitatge entre les llars amb menys capacitat econòmic.

La qüestió se situa així en el centre del debat sobre les polítiques d’habitatge: l’augment del nombre d’habitatges protegits pot perdre part del seu efecte si els preus fixats dificulten que les persones a les quals van destinades puguen assumir-ne la compra.

Més notícies
Notícia: El 55% dels joves de València no s’emancipa per l’habitatge o l’atur
Comparteix
L'Infobaròmetre municipal fa una enquesta a veïns de la ciutat entre 18 i 35 anys i de les 2.100 entrevistes es desprén també que el 41% afirma que viu a casa dels pares per poder estudiar i un 27%, per falta de recursos econòmics
Notícia: El preu de l’habitatge al País Valencià puja un 13,7%
Comparteix
L'informe d'una empresa de taxacions assenyala que és la tercera autonomia on més s'encareix
Notícia: Intersindical denuncia el model de prevenció d’incendis de la Generalitat
Comparteix
El sindicat reclama un servei professional durant tot l’any i critica que el govern valencià destine milions d’euros a contractacions temporals de persones desocupades mentre els vigilants de prevenció continuen reclamant estabilitat laboral
Notícia: Sense sobirania sobre el territori no hi ha dret a l’habitatge
Comparteix
OPINIÓ | "Quan el territori deixa d’estar al servei del poble i passa a estar al servei de l’especulació, no només augmenta el preu dels habitatges. També es debilita la democràcia."

Comparteix

Icona de pantalla completa