L’Ajuntament de València celebrarà aquest divendres un ple extraordinari per aprovar definitivament el PAI de Benimaclet, un dels projectes urbanístics més controvertits de la ciutat durant les últimes dècades. El pla manté la construcció de 1.345 habitatges i obri la porta perquè Metrovacesa, que lidera l’agrupació de propietaris del sector, avance cap a la reparcel·lació dels terrenys.
L’alcaldessa, María José Catalá, ha anunciat que aquest divendres el consistori “desbloquejarà definitivament el PAI de Benimaclet després de 20 anys d’espera”. Segons les dades difoses pel govern municipal, el projecte preveu 1.345 habitatges, “més de 700” públics entre protegits i dotacionals, 70.000 metres quadrats de zones verdes, 32.000 d’equipaments públics, 5.000 d’horts urbans i un dipòsit de tempestes de més de 7.000 metres cúbics.
El projecte afecta aproximadament 268.000 metres quadrats i contempla 129.000 metres quadrats d’edificabilitat residencial. A més, incorpora més de 1.200 places públiques d’aparcament i 32.200 metres quadrats de sòl terciari.
El regidor d’Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, ha assegurat que donar “l’impuls definitiu” al PAI va ser una de les prioritats fixades per Catalá a l’inici del mandat. “Des de 2023 hem treballat perquè un projecte que portava més de dues dècades esperant es traduïsca en nous habitatges, més zones verdes i millors equipaments”, ha afirmat.
Més de 700 habitatges “públics”?
Este viernes desbloquearemos definitivamente el PAI de Benimaclet tras 20 años de espera. 👉🏻 1.345 nuevas viviendas 👉🏻 Más de 700 públicas 👉🏻 70.000 m² de zonas verdes 👉🏻 32.000 m² de equipamientos públicos 👉🏻 5.000 m² de huertos urbanos 👉🏻 Depósito de tormentas de más de 7.000 m³ Seguimos.
— María José Catalá (@mjosecatala) October 20, 2026
Una de les principals controvèrsies està precisament en aquesta xifra anunciada per Catalá. Segons l’Ajuntament, el PAI incorpora 403 habitatges protegits i reserva prop de 20.000 metres quadrats de sòl dotacional distribuït en cinc parcel·les públiques. El consistori calcula que aquestes parcel·les tindrien capacitat per construir-hi uns 300 habitatges dotacionals, cosa que permet al govern municipal elevar a més de 700 la suma de totes dues categories.
L’oposició qüestiona aquesta manera de presentar les dades. La regidora socialista Elisa Valía acusa Catalá de “mentir” quan presenta més de 700 dels 1.345 habitatges com a públics. Segons Valía, la major part dels habitatges protegits previstos seran de promoció privada i només aproximadament el 10% del total, 135, serien estrictament habitatges públics.
La socialista també qüestiona que les parcel·les dotacionals tinguen capacitat real per acollir els 300 habitatges anunciats per l’Ajuntament.
El debat no és nou. El passat 25 de setembre, Diari La Veu ja va informar que el PSPV reclamava elevar del 30% al 60% l’habitatge protegit del PAI, cosa que, segons els socialistes, hauria permés superar els 1.000 habitatges protegits i dotacionals. El govern municipal havia rebutjat aquestes al·legacions. Els socialistes calculaven aleshores que augmentar el percentatge d’habitatge protegit reduiria els beneficis previstos per a la promotora, però mantindria la viabilitat econòmica de l’operació.
Compromís denuncia “negoci immobiliari”
Compromís també ha carregat contra l’aprovació i ha anunciat que portarà a la Junta Electoral Provincial la publicitat institucional que el govern municipal està fent del projecte, tenint en compte que les eleccions generals del 29 de novembre ja estan convocades.
La portaveu valencianista, Papi Robles, considera que la convocatòria del ple extraordinari és una “maniobra per amagar el debat” sobre habitatge després que Compromís haja impulsat un altre ple extraordinari, avalat per més de 6.000 signatures, per debatre mesures com limitar els preus dels lloguers.
Robles també critica que el govern municipal mantinga els 1.345 habitatges plantejats per Metrovacesa, davant dels 720 que, segons Compromís, plantejava el seu model amb gestió directa municipal.
La coalició assenyala igualment l’augment del sòl terciari, que passa de 21.527 a 32.282 metres quadrats de sostre, mentre l’edificabilitat residencial disminueix un 7,7%. “No és donar resposta a l’emergència residencial, és fer negoci amb ella”, ha afirmat Robles.
Metrovacesa i una urbanització de 44 milions
Metrovacesa lidera l’agrupació de propietaris del sector i, després de l’aprovació definitiva, s’obrirà la fase de reparcel·lació. Les càrregues d’urbanització s’estimen en prop de 44 milions d’euros. El projecte fixa un termini de 30 mesos per executar les obres d’urbanització una vegada signada l’acta de replanteig.
Un dels elements més costosos serà el dipòsit de tempestes, amb capacitat superior als 7.000 metres cúbics. El seu cost es repartirà entre l’Ajuntament, que assumirà el 70%, i l’urbanitzador, que n’assumirà el 30%.
Compromís calcula que l’aportació municipal s’acostarà als 11 milions d’euros, previstos en els pressupostos de 2028 i 2029. El PAI també incorpora sistemes urbans de drenatge sostenible, amb rases drenants i zones d’infiltració per facilitar l’absorció de l’aigua de pluja i reduir l’escorrentia. Segons les previsions del promotor, el sistema tindrà capacitat per gestionar fins a 885 metres cúbics d’aigua per minut.
Un parc central i 5.000 metres quadrats d’horts
El projecte reserva prop de 70.000 metres quadrats per a zones verdes. El principal espai serà un parc central d’uns 30.000 metres quadrats amb zones esportives, jocs infantils, espais per a animals, arbratge d’ombra, zones humides i un amfiteatre natural.
També es destinaran aproximadament 5.000 metres quadrats a horts urbans. La proposta preveu prolongar per als vianants l’avinguda de Valladolid fins a la Ronda Nord i crear noves connexions entre Benimaclet i l’horta de Vera. També contempla recuperar ornamentalment la séquia del braç de l’Alegret i renaturalitzar la transició entre la ciutat construïda i l’horta.
Aquestes actuacions, però, no han acabat amb l’oposició de les entitats del barri. Diari La Veu ja va informar el juliol del 2024 que les organitzacions veïnals rebutjaven el projecte malgrat que l’Ajuntament el presentava com a fruit del consens. El pla mantenia els 1.345 habitatges plantejats per Metrovacesa i quatre torres de fins a 20 plantes.
Cuidem Benimaclet ha defensat reiteradament una alternativa que preserve els terrenys sense urbanitzar, conserve l’horta i augmente els espais verds com a mesura d’adaptació davant l’emergència climàtica.
Una oposició veïnal que ve de lluny
El conflicte al voltant del PAI precedeix àmpliament l’actual mandat municipal. Ja l’any 2020 Diari La Veu recollia la lluita veïnal contra un planejament urbanístic que té els seus antecedents en les transformacions previstes per al barri des de finals dels anys huitanta.
La mobilització va aconseguir durant el govern de Joan Ribó frenar l’anterior projecte de Metrovacesa. Amb el canvi de govern municipal del 2023, l’executiu de María José Catalá va reactivar-ne la tramitació.
El juliol del 2024, després de l’informe d’avaluació ambiental de la Generalitat, Diari La Veu explicava que el projecte mantenia les principals aspiracions de Metrovacesa: 1.345 habitatges i menys d’un 30% de reserva d’habitatge protegit. Les entitats del barri negaven que el projecte haguera sigut consensuat amb elles i recordaven que ja l’havien rebutjat quan va ser presentat l’abril del 2023.
L’oposició va continuar durant el 2025. Una de les derivades més conflictives va ser el futur de La Figona, una alqueria bicentenària afectada pel PAI. Metrovacesa va aconseguir una ordre de desnonament per al gener del 2025, fet que va provocar una nova mobilització veïnal.
Durant la tramitació posterior, Cuidem Benimaclet i altres entitats van impulsar una campanya d’al·legacions contra el projecte. La contestació va continuar també durant el 2026, quan el PAI es va incorporar a les mobilitzacions vinculades al dret a l’habitatge i la defensa del territori. Diari La Veu ha recollit que el projecte continua contemplant 1.345 habitatges i que el veïnat organitzat manté l’oposició.
Finalment, el setembre del 2026, el PSPV va reclamar incrementar fins al 60% la reserva d’habitatge protegit, però el govern de Catalá va rebutjar les al·legacions. El PP va respondre que l’esquerra havia tingut huit anys per desenvolupar el PAI i que l’actual govern l’havia “desbloquejat”.
Cronologia de Diari La Veu sobre el PAI de Benimaclet
2019-2020. Mobilització en defensa de l’horta i contra el desenvolupament del PAI. L’oposició veïnal s’inscriu en una lluita que es remunta a les transformacions urbanístiques previstes des de finals dels anys huitanta.
2023. El projecte elaborat d’acord amb els criteris del Pla Especial de José María Ezquiaga és presentat al barri el 19 d’abril. Segons Cuidem Benimaclet, les entitats veïnals el rebutgen perquè no incorpora els resultats dels processos participatius previs.
16 de juliol del 2024. Per què els veïns de Benimaclet continuaran oposant-se al PAI?”. El projecte ha superat l’avaluació ambiental i manté 1.345 habitatges, quatre torres de fins a 20 plantes i menys d’un 30% d’habitatge protegit. El veïnat nega que hi haja consens.
5 de gener del 2025. “Anuncien el desnonament d’una alqueria afectada pel PAI de Benimaclet”. Metrovacesa aconsegueix una ordre per desallotjar La Figona, una alqueria bicentenària situada en l’àmbit del PAI.
Primavera-juny del 2025. Les entitats veïnals impulsen una campanya d’al·legacions contra el projecte. Presentació de més de 5.000 signatures contra el PAI.
Març del 2026. El conflicte reapareix dins la nova onada de mobilitzacions pel dret a l’habitatge. Cuidem Benimaclet manté el rebuig als 1.345 pisos i a la transformació de l’horta.
25 de setembre del 2026. “PSPV demana ara 1.000 VPP a Benimaclet”. Els socialistes reclamen elevar del 30% al 60% la reserva d’habitatge protegit i acusen Catalá de prioritzar la rendibilitat de Metrovacesa. El PP replica que el govern actual ha desbloquejat un PAI paralitzat durant els huit anys anteriors.
20 d’octubre del 2026. Catalá anuncia que aquest divendres es produirà el “desbloqueig definitiu” del PAI. El govern municipal presenta un projecte de 1.345 habitatges i assegura que més de 700 seran protegits o dotacionals. Compromís i PSPV qüestionen les xifres i acusen PP i Vox de prioritzar el negoci immobiliari.
