Als pobles xicotets de les comarques del nord del País Valencià no falten cases, però moltes estan tancades. Ho conclou la investigació sobre l’habitatge en municipis de menys de 1.000 habitants del CDR Alt Maestrat (Centre de Desenvolupament Rural) i la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCEDER).
L’equip va analitzar 1.714 habitatges de 24 municipis de l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i la Plana Alta: només el 32% està obert tot l’any (1 de cada 3), el 37% és d’ús esporàdic i el 19 % està buit.
Cases hi ha, però no estan disponibles
“El problema no és tant la falta física d’habitatges com la poca disponibilitat d’immobles per a viure-hi tot l’any”, resumeix l’informe. Joves, famílies i persones que arriben per treballar són les que més dificultats tenen. A més, no tot l’habitatge buit pot tornar al mercat: només un 6 % és habitable i un 13 % necessita rehabilitació integral. Als pobles del voltant del Penyagolosa, l’ús esporàdic arriba al 50 % i les cases obertes tot l’any no passen del 19 %.
Les entrevistes a agents de desenvolupament local, una treballadora social i un alcalde ho expliquen: cases antigues, reformes cares, herències sense resoldre, vincle sentimental i poca confiança per a llogar. “Hi ha un sentiment que era la casa del pare, de la mare, de l’avi o àvia… diuen: ja l’arreglarem”, relata una persona entrevistada.
Entre les propostes de l’informe destaquen reforçar la intermediació pública entre propietaris i inquilins, impulsar ajudes a la rehabilitació i a l’accessibilitat, impulsar propostes d’habitatge compartit, i vincular les polítiques d’habitatge amb l’ocupació, els serveis i les comunicacions.
Quan la veu no compta
La segona investigació, dins d’un estudi estatal de COCEDER coordinat pel CDR Alt Maestrat, analitza el racisme estructural en les dones racialitzades de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i la Plana Alta. Entre febrer i maig de 2026 es van fer 14 entrevistes en 7 municipis de menys de 5.000 habitants, a dones immigrades de Colòmbia, el Marroc, Romania, Veneçuela i Angola, a tècniques socials, a persones contractants i a una dona autòctona.
Les dones immigrades són imprescindibles per a sostenir les cures en pobles envellits, però això no es tradueix en reconeixement. Moltes comencen com a internes i sense contracte, i algunes tenen estudis superiors no homologats. Cinc de les nou entrevistades relaten una ocupació limitada a les cures o l’internat, i tres, racisme quotidià i estereotips.
“El vel i l’etiqueta de mora deslegitimen la veu de les dones”, assenyala la investigació. Les feines s’aconsegueixen per confiança: el boca-orella i els contactes deixen fora qui acaba d’arribar. Hi ha també barreres de transport, propietaris que no lloguen a persones racialitzades i falta de xarxa de suport.
En pobles xicotets, on tothom es coneix, el tracte de cada dia és el que decideix si una dona nouvinguda se sent part de la comunitat, i l’idioma n’és la primera porta d’entrada. Com resumeix una tècnica del CDR: “Qui no entén l’idioma, ni surt, ni fa vida social”.
En la mateixa línia, el CIS (maig de 2026) indica que només el 2,7% de la població de municipis rurals de menys de 10.000 habitants menciona la immigració entre els principals problemes, enfront del 13,8% de les ciutats intermèdies.
Per a què serveixen aquests estudis
Amb la difusió d’aquestes investigacions, el CDR Alt Maestrat vol visibilitzar la realitat del medi rural, més enllà de l’estereotip, i aportar dades útils per a orientar les polítiques públiques en matèria d’habitatge, cures i inclusió de les persones nouvingudes.
Les dades d’aquests estudis es van presentar el passat divendres 23 d’octubre en una jornada sobre habitatge, joventut, nova ruralitat i migracions celebrada al Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat. L’acte va incloure també un pòdcast en directe amb Mundanes, Marta Gascó i Sergio Bellés, i un taller de fanzins sobre com habitar el medi rural a càrrec de Revista Joglar.
Finançats pel govern espanyol
Els programes Investigació sociològica sobre la realitat de la vivenda en municipis rurals menors de 1000 habitants i propostes a polítiques públiques i Recerca sobre les conseqüències del racisme estructural de les dones racialitzades en el medi rural, impulsats per Coceder i el CDR Alt Maestrat, estan finançats pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 dins dels programes d’interés social, amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF.
