La desaparició progressiva de varietats tradicionals de cultiu i dels coneixements vinculats a aquestes preocupa la ciutadania de les comarques del nord del País Valencià. Més de 600 persones i huit entitats socials han participat en un procés impulsat per l’associació Connecta Natura que reclama més implicació de les administracions en la protecció d’aquest patrimoni agrícola i cultural.
La iniciativa s’ha desenvolupat en deu municipis i ha servit per a identificar els principals problemes que amenacen la conservació d’aquestes varietats, però també per a recollir propostes destinades a garantir-ne la supervivència i recuperar aquelles que estan en una situació més vulnerable.
El problema s’emmarca en una tendència global. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), durant l’últim segle s’ha perdut el 75% de la diversitat agrícola mundial.
Connecta Natura alerta que, a les comarques del nord del País Valencià, “algunes varietats tradicionals ja han desaparegut i altres es mantenen gràcies a l’esforç d’un nombre reduït de persones agricultores i associacions”. “Amb cada varietat que es perd desapareix també una part dels coneixements, usos i pràctiques associats, que formen part del patrimoni cultural del territori”, assevera.
Una estratègia per coordinar els municipis
Les conclusions del procés participatiu assenyalen la necessitat que les administracions assumisquen un paper més actiu. Una de les principals demandes és engegar una política en aquestes comarques capaç de coordinar les iniciatives que ja existeixen als municipis, donar-los continuïtat i facilitar que també puguen participar-hi els territoris amb menys recursos tècnics o humans.
El procés forma part del projecte Varietats tradicionals per enxarxar-nos, impulsat per Connecta Natura amb el suport de les subvencions destinades a les entitats ciutadanes per a l’enfortiment de la participació ciutadana en l’àmbit de l’associacionisme de la Generalitat.
A partir de les aportacions recollides, l’entitat ha elaborat un document de propostes de polítiques públiques adreçat a la Diputació de Castelló.
Huit mesures de protecció
La primera de les mesures és “impulsar una estratègia per a coordinar les iniciatives de recuperació i conservació que ja estan en funcionament i garantir-ne la continuïtat”.
La segona planteja “crear un inventari de varietats tradicionals i dels coneixements associats que permeta identificar-les, documentar-les i conéixer l’estat de conservació”.
En tercer lloc, es proposa “reforçar la recuperació i conservació de les varietats, amb especial atenció a les més vulnerables i a les que depenen de molt poques persones o exemplars”.
La quarta mesura busca “afavorir que les varietats es mantinguen en cultiu, facilitant l’accés al material vegetal i donant suport a les persones agricultores i als projectes agraris”.
La cinquena proposta aposta per “promoure el seu valor social i econòmic, mitjançant els mercats de proximitat, la restauració, la gastronomia i altres iniciatives agroalimentàries locals”.
La sisena línia d’actuació reclama “recuperar i transmetre els coneixements agrícoles tradicionals, incloent-hi les tècniques de selecció i conservació de llavors, els usos alimentaris i les pràctiques de cultiu”.
La setena planteja “incorporar les varietats tradicionals a l’educació i la sensibilització, amb recursos i activitats sobre biodiversitat agrícola, patrimoni rural i alimentació sostenible”.
Finalment, la huitena mesura vol“garantir recursos econòmics, tècnics i formatius per a mantindre les actuacions en el temps i evitar que depenguen exclusivament de l’esforç voluntari”.
Per tant, les propostes plantegen que “la conservació d’aquest patrimoni no depenga únicament de les persones agricultores, les associacions i les iniciatives locals, sinó que compte amb un compromís estable de les administracions públiques”. “La identificació, recuperació, conservació i transmissió de les varietats tradicionals requereix continuïtat, coordinació i capacitat tècnica per a actuar abans que es produïsquen pèrdues irreversibles”, subratlla Connecta Natura.
Un patrimoni que també mira cap al futur
L’entitat recalca que “cada varietat tradicional que desapareix s’emporta una part de la història dels nostres pobles: les formes de cultivar la terra, els sabors, els noms que hem heretat i els coneixements que han passat de generació en generació. Un patrimoni viu que, una vegada perdut, és molt difícil de recuperar”.
Per això, continua, “recuperar i conservar aquestes varietats no és només preservar el llegat de les generacions passades, sinó també mantindre recursos i coneixements que poden contribuir a construir el futur agrícola d’aquestes comarques”. “La seua continuïtat permet que les generacions futures les coneguen i les cultiven, i que puguen continuar formant part de l’agricultura, l’alimentació i la vida dels nostres pobles”, afirma.
“Evitar que desapareguen requereix un esforç compartit i un compromís que perdure en el temps. Encara estem a temps de conservar moltes de les varietats que han arribat fins als nostres dies, però cal actuar ara perquè aquesta herència no es perda per sempre”, conclou Connecta Natura.
