L’empresa estatunidenca Warhound està desenvolupant gossos de guerra per a operacions militars. La proposta, amb una inversió declarada de 178 milions d’euros i una valoració superior als 1.070, consisteix a modificar genèticament aquests animals per a potenciar qualitats com ara la rapidesa, l’agilitat i la capacitat olfactiva. La companyia pretén renovar els processos de selecció i reproducció, i també l’equipament dels animals que presten servei a l’exèrcit, als cossos policials i als equips d’emergències. El projecte també preveu incorporar-hi sensors i sistemes de defensa. El resultat de l’experiment no serà un robot amb forma de gos, sinó un animal amb ADN de llop generat en un laboratori.
Els impulsors d’aquesta iniciativa són Ben Lamm i Palmer Luckey. El primer és cofundador de Colossal Biosciences, coneguda pels seus projectes d’enginyeria genètica orientats a recuperar espècies extingides, entre les quals el llop terrible, que va inspirar els llops huargs de Joc de Trons, i els mamuts llanuts. El segon va cofundar Anduril, una empresa dedicada al desenvolupament de tecnologia de defensa. Al capdavant de Warhound, hi ha David Spirk, que anteriorment va ocupar el càrrec de responsable de dades del Departament de Defensa dels Estats Units. La iniciativa combina així especialistes en biotecnologia, desenvolupament tecnològic i defensa militar.
Un problema d’abastiment
El projecte pretén donar resposta a les dificultats de proveïment i selecció dels gossos de treball de l’exèrcit estatunidenc. Segons les dades facilitades per la mateixa empresa, més del 80% d’aquests animals provenen d’Europa i menys de la meitat dels exemplars adquirits arriben a ser aptes per al servei. El procés de selecció i ensinistrament pot allargar-se uns tres anys, però els problemes físics, les malalties o determinats trets que dificulten les tasques assignades impedeixen que molts el completen.
Per a afrontar aquesta situació, Warhound planteja combinar la clonació amb l’edició genètica. La companyia treballarà a partir de línies cel·lulars de races apreciades per les aptituds laborals, com ara el pastor belga malinois i el pastor alemany. Les cèl·lules s’emmagatzemaran en un banc biològic i constituiran la base per a desenvolupar animals amb característiques seleccionades.
Els animals disposaran d’armilles protectores amb sensors, i també de protecció per als ulls i les orelles. També està prevista la incorporació d’EagleEye, la família de sistemes de sensors i visió de l’empresa de Luckey, perquè el guia puga rebre informació de l’entorn sense exposar-se directament. La proposta anunciada preveu únicament dispositius externs i no inclou implants cerebrals, almenys de moment.
La finalitat és aconseguir un sensor amb potes, amb olfacte de sèrie i connexió permanent amb la seua unitat. Un plantejament que difereix del dels quadrúpedes robòtics que ja patrullen algunes bases estatunidenques, ja que aquests transporten sensors i poden assumir riscos sense posar en perill una vida animal. Els gossos, en canvi, aporten olfacte, capacitat d’improvisació i accés a espais on una màquina podria quedar bloquejada. Cada opció respon, per tant, a necessitats i missions diferents.
Els primers cadells de guerrers
Warhound situa el naixement dels primers cadells clonats a començament del 2027 i calcula que podria tindre animals en servei en uns dos anys, cap al 2028. Ara com ara, cap gos del programa ha estat desenvolupat i tampoc s’han fet públics preus, contractes amb les administracions ni resultats veterinaris. Malgrat això, la valoració de la companyia ja supera els mil milions d’euros, sustentada simplement en les expectatives d’un projecte amb gossos que encara no han nascut.
Un experiment inquietant que, sens dubte, genera molts dubtes: Qui assumirà la responsabilitat davant d’efectes indesitjats de l’edició genètica? Què passarà amb els cadells que no superen els criteris de selecció del programa? Quin serà el risc per als humans que s’enfronten als gossos de guerra?
