El 4 de setembre passat, es va viure un dels actes més emotius i tradicionals alhora dins de la setmana de festes majors d’Albalat dels Sorells: la processó vespertina de la «baixà» del Crist de les Ànimes. Tanmateix, novament entre les persones que esperàvem a la sagrada imatge cristològica a la galta de Llevant de les vies del metro, van sorgir una sèrie de comentaris que ens han animat a redactar aquest article d’opinió. No debades la gent gran allà congregada no deixava d’al·ludir al meninfotisme davant la vergonyosa situació que s’origina cada any en el pas a nivell tancat que dona accés al cementeri municipal d’Albalat dels Sorells. El camp sant on es troba l’ermita en la qual es custodia la imatge entre els mesos de desembre i setembre. Una magnífica talla de l’any 1939 atribuïda al mestre de la gúbia Francisco Juan Teruel Francés (Barcelona, 1897-València, 1955).
Si revisem uns mínims antecedents històrics, des que el 19 de novembre de 1893 quedara oberta al públic l’últim tram de la línia del ferrocarril entre l’estació del Pont de Fusta i Rafelbunyol, les comunicacions entre el cap i casal i un bon nombre dels pobles de l’Horta Nord van millorar de manera significativa. El recorregut entre l’estació esmentada i les de Sant Llorenç, Alboraia, Almàssera, Meliana, Foios, Albalat dels Sorells, Museros, Massamagrell, la Pobla de Farnals i Rafelbunyol, es va fer realitat gràcies a la llavors coneguda Sociedad Valenciana de Tranvías (SVT), empresa que es va encarregar de la construcció de totes les línies de via estreta de l’Horta Nord. És a dir, també de les que unien l’Empalme amb Burjassot i Bétera, i les de l’estació de Marxalenes amb el Grau de València.
Inicialment, el servei ferroviari es dedicava al transport de persones i mercaderies. El. 1917, es va fundar la Compagnie Generale des Tramways de Valence (Espagne) Sociéte Lyonnaise, la qual es convertiria en la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia (CTVF), coneguda popularment com la companyia «Cacaus, tramussos, faves i vi», i que va continuar amb l’explotació fins a la nacionalització dels ferrocarrils per tot l’Estat i la constitució de la companyia de Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE) en l’any 1965. Tanmateix, fou a partir de 1963 quan el servei només es va dedicar al transport de viatgers, la qual cosa s’ha mantingut fins als nostres dies, encara que des de 1995 com a una línia integrada dins de la xarxa moderna de Metrovalència que gestiona l’empresa pública de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
Amb l’esdevenir dels anys, i, dins d’aquesta modernitat, cal destacar les diverses actuacions que, sobre l’actual línia 3 de Metrovalència, s’han anat portant a terme des del punt de vista arquitectònic i urbanístic: supressió dels anteriors passos a nivell amb cadena o barrera per nous amb sistemes electromecànics, soterraments d’estacions i vies, túnels per als vianants, ponts sobre el traçat de les vies, entre altres. Tot això, respectant els sistemes de protecció i senyalització adequats per a garantir la seguretat que en cada cas els corresponga, d’acord amb el que establisquen les disposicions de la legislació vigent al respecte.
No obstant això, i, llevant del fet encertat que sempre suposa el soterrament de les vies com s’ha fet fins a les dues estacions d’Alboraia, hauríem de posar el dit en la nafra pel que fa a què no totes aquestes actuacions han estat per millorar la circulació de les persones en els municipis on aquestes s’han escomés. N’és un bon exemple d’açò el que ha suposat per als veïns d’Albalat dels Sorells la supressió dels dos únics passos a nivell que des de les acaballes del segle XIX hi ha dins del recorregut de l’actual línia 3 de Metrovalència. Per cert, ambdós es van posar en marxa bastants segles més tard de què es traçaren els camins del Molí i de la Lloma del lloc d’Albalat, i fins i tot algunes dècades després que apareguera la veneració del Crist de les Ànimes en aquesta històrica vila.
En efecte, els antics camins del Molí i de la Lloma del terme municipal d’Albalat dels Sorells de fa unes dècades ençà han quedat tancats per a la circulació de persones i vehicles. Una situació cridanera si la comparem amb el que ha passat amb pobles del voltant com Almàssera, Meliana, Foios, Museros, Massamagrell, La Pobla de Farnals i Rafelbunyol, perquè encara la majoria dels passos a nivell que els travessen són controlats per barreres electromecàniques, les quals, en passar els vagons del metro, s’alcen automàticament perquè els vianants i vehicles continuen circulant per damunt de les vies i no hagen de cercar i transitar per llargs desviaments fins a arribar a la seua destinació. I això tenint en compte que són nuclis de població que sí que són dividits per les vies del metro, amb el perill que això suposa per als ciutadans. Cas contrari al d’Albalat dels Sorells, vist que no disposa d’habitatges a la banda de Ponent de les vies, tan sols els edificis corresponents a les escoles, el poliesportiu, la piscina i el cementeri municipal, és a dir, amb poca circulació de persones i vehicles. Aquesta circumstància singular acreditava un bon argument perquè els dos únics passos a nivell que hi ha no hagueren quedat tancats definitivament. Almenys, amb tanta urgència com es va fer.
Tanmateix, va passar tot el contrari, ambdós han quedat suprimits i desviats per un túnel i un pont, respectivament. Una actuació portada a terme gràcies a l’acord entre el consistori local i l’empresa pública (FGV) i que es va signar algunes dècades enrere. I ací no val l’expressió recurrent «d’aquella pols aquest fang», atés que en origen la dita actuació ja fou com una mena d’aiguamoll. Amb tot i amb això, és de justícia recordar que, en aquell moment, un grup reduït de veïns d’Albalat dels Sorells van originar algunes mobilitzacions per aturar el tancament d’aquests dos passos a nivell, encara que és ben cert que prompte van cessar, quedant amb això en un fet purament anecdòtic.
Nogensmenys, aquestes accions sobre l’urbanisme d’Albalat dels Sorells han condicionat l’accessibilitat i mobilitat dels veïns del poble. I no només a les partides i parcel·les que el terme municipal té disperses al voltant d’aquests camins històrics, sinó també als accessos al poliesportiu, piscina i cementeri municipal. No debades, només el fet de pensar a anar passejant fins al poliesportiu i la piscina municipals, sobretot en els mesos d’estiu, s’ha convertit en tota una odissea que quasi obliga a la necessitat imperiosa d’agafar el cotxe i fer una bona volta pel pont sobre les vies del metro fins a arribar al lloc elegit. Una mena de viatge panoràmic forçat i que a més no té cap trellat.
A banda de les dues vegades que les tanques del camí de la Lloma queden obertes ex professo per motius de les processons de la «baixà» i la «pujà» abans una esmentada, la resta de l’any aquest pas a nivell queda tancat i barrat. De fet, veritablement tristes i lamentables són les situacions que es donen entre els veïns d’Albalat dels Sorells durant els dies de soterrar, vist que el fet d’haver de baixar pel túnel habilitat que connecta amb el camí de la Lloma i que passa pel cementeri municipal, ha ocasionat que molta gent gran ja no acompanye el fèretre, quedant-se un bon nombre d’amics i coneguts del finat a l’altra galta de les vies sense poder arribar al camp sant. Un costum que en aquesta vila es va consolidar com a una manera emotiva i tradicional d’acomiadar-se dels éssers estimats. Principalment, per la proximitat del cementeri al nucli poblacional, i que des d’antic s’ha portat a terme a l’entrada descoberta del que inicialment fou cementeri parroquial inaugurat en 1816.
Així doncs, davant d’actuacions arquitectòniques i urbanistes com les comentades, els nostres ajuntaments haurien d’analitzar i estudiar amb cura les possibles conseqüències que poden comportar per a la vida quotidiana dels seus veïns. Els camins esmentats estaven segles abans que es construïra el traçat de la línia de ferrocarril entre València i Rafelbunyol a les acaballes del segle XIX. Molts dels pobles que els travessa continuen tenint oberts els seus passos a nivell, alguns d’aquests fins a quatre exemples, amb només el control, la seguretat i senyalització de barreres electromecàniques. Caldrà pensar més amb les persones i les tradicions culturals arrelades que cada poble té, perquè hem de cuidar i gaudir de la nostra idiosincràsia, en pro d’evitar espectacles circenses com els que es van viure el passat divendres 4 de setembre mentre la comitiva processional que acompanyava a la imatge del Crist de les Ànimes era organitzada per la policia local i el personal de seguretat contractat per (FGV). Un fet penós que ens va colpir, i que s’hauria de revisar i replantejar pel bé de la gent d’Albalat dels Sorells. Tant de bo, totes les vies del traçat de la línia 3 de Metrovalència queden soterrades el més aviat millor, perquè els pobles que les pateixen tornen a una més que recomanable normalitat i seguretat ciutadana i urbanística alhora.
