Una representació teatral de carrer participativa, simulant com seria un mercat d’esclau en una distopia ultraliberal -un escenari que per desgràcia cada volta costa menys d’imaginar- va ser la fórmula que la Koordinadora de Kol·lectius del Park Alcosa va gastar per fer-se veure a la plaça de Sant Llorenç de València, enfront de Les Corts.
La tria de l’espectacle no va ser casual. A més de denunciar la precarització i pèrdua de drets a què ens porten la deriva neoliberal dels darrers anys -exacerbada a escala internacional per Milei i Trump i defensada localment per Vox- hi havia també un missatge de profunditat per les actuals autoritats del Govern i l’Ajuntament d’Alfafar.
Aquesta obra va ser representada per la Koordinadora en aquest mateix escenari ara fa 15 anys. Llavors, el 2001, la Generalitat -també governada pel PP- va intentar no renovar el conveni dels projectes i cooperatives socials del Parc Alcosa -o també barri d’Orba d’Alfafar (Horta Sud). Aquesta decisió va provocar una campanya de protestes dels veïns i usuaris dels projectes que va incloure una acampada i una vaga de fam d’un mes de duració en ple centre de València. Finalment, el conveni va ser renovat.
“Càstig polític”
Hui, Toni Valero, portaveu de la Koordinadora, recorda que la situació és similar, amb una “ofensiva conjunta” de Generalitat i Ajuntament d’Alfafar -també en mans del PP- per ofegar econòmicament les iniciatives socials autogestionades del barri.
“Ens deuen més de 300.000 euros pel funcionament dels dos centres de dia [un dedicat a la infància i un altre a adolescents] gestionats per la comunitat perquè consideren que tota l’activitat realitzada durant els mesos posteriors a la dana no és oficial”.
A aquest deute cal sumar-hi la negativa de l’Ajuntament d’Alfafar de no renovar el conveni amb la cooperativa d’inserció sociolaboral caducat des del 2020 i els intents de tancar el supermercat popular sorgit com a resposta a les necessitats de la dana i que encara hui dona accés a productes de primera necessitat a més de 300 famílies, així com la negativa a habilitar els permisos per crear un menjador popular.
“És una situació -referma Valero- que ja hem viscut i a la qual ja hem sobreviscut. No és més que un càstig polític pel nostre paper a l’hora de denunciar la seua gestió de la barrancada i proposar alternatives de reconstrucció basades en la participació veïnal”. La Koordinadora del Park Alcosa va ser la primera a llançar la proposta dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció que s’han estés per molts dels municipis afectats.
Llavors, el 2011, el poder del PP pareixia inacabable i omnímode i, tot i així, el veïnat del Parc Alcosa va aconseguir salvar els seus projectes cooperatius bàsics per a la supervivència de molta gent. Hui, no només la gestió del PP està molt més qüestionada que llavors, sinó que el prestigi de la Koordinadora i la seua xarxa d’influència i complicitats molt més forta. I els dos fets estan directament relacionats amb la resposta d’uns i altres després de la dana.
