La precarietat laboral s’ha convertit en una realitat quotidiana per a milers de joves al País Valencià. Lluny de ser una etapa transitòria, com sovint se’ns vol fer creure, és una situació estructural que condiciona les nostres vides, les nostres expectatives i, sobretot, el nostre futur. Contractes temporals, sous insuficients, pràctiques no remunerades i dificultats per emancipar-nos formen part d’un panorama que ja no és excepcional, sinó el dia a dia de les noves generacions.
Molts joves hem crescut amb el missatge que estudiar i formar-nos era la clau per a garantir-nos una vida digna. Tanmateix, la realitat ens colpeja amb força: títols universitaris que no asseguren estabilitat, feines que no tenen res a veure amb la formació rebuda i jornades parcials que no permeten arribar a final de mes. Al País Valencià, sectors com l’hostaleria, el turisme o el comerç sostenen gran part de l’ocupació juvenil, però ho fan sovint a costa de salaris baixos i condicions fràgils, és a dir, mitjançant la precarietat.
Aquesta precarietat no és només un problema econòmic, sinó també social i emocional. La impossibilitat d’independitzar-nos, de planificar un projecte de vida o de pensar en formar una família genera frustració, ansietat i una sensació constant d’incertesa. Ens demanen flexibilitat, adaptació i paciència, però poques vegades se’ns ofereixen drets, estabilitat i oportunitats reals de creixement.
A més, la precarietat juvenil accentua les desigualtats. No tots els joves partim del mateix punt: qui té suport familiar pot resistir millor sous precaritzats o períodes d’atur, mentre que qui no el té queda atrapat en un cercle de vulnerabilitat del qual és molt difícil eixir. Així, el mercat laboral no sols precaritza, sinó que també perpetua les desigualtats socials existents.
És necessari un canvi profund en les polítiques laborals i econòmiques. Apostar per l’ocupació de qualitat, reforçar la inspecció laboral, garantir sous dignes i facilitar l’accés a l’habitatge no són privilegis, sinó drets fonamentals. Els joves del País Valencià no demanem miracles: volem treballar, viure amb dignitat i poder imaginar un futur sense por.
La precarietat no pot ser el preu de ser jove. Si continuem acceptant-la com un fet inevitable, estarem hipotecant no sols el nostre futur, sinó també el del conjunt de la societat. És l’hora d’escoltar la veu de la joventut i d’actuar, perquè un país que condemna la seua joventut a la precarietat és un país que renuncia al seu propi progrés.
Jordi Masià Mullor és secretari de Finances de Joves PV Comarques del Nord.
