Aquest 4 d’agost commemorem el cinquantè aniversari del martiri del bisbe argentí Enrique Angelelli, màrtir de la justícia i de la veritat, assassinat per la dictadura argentina.
L’any 2024, quan es va commemorar el 75è aniversari de l’ordenació presbiteral del bisbe màrtir Enrique Angelelli, va aparèixer un llibre, amb el pròleg del papa Francesc, que aplegava les homilies que aquest bisbe argentí va fer del 1968 al 1976. En el pròleg del llibre, el papa Francesc afirmava: “No crec que Angelelli fóra un heroi, sinó un veritable màrtir i això ho ha reconegut l’Església”. Per això el bisbe Angelelli va ser beatificat a l’Argentina el 27 d’abril de 2019.
Enrique Angelelli va ser un pastor que es va encarnar en el sofriment i en l’esperança dels més desvalguts. L’assassinat del bisbe Angelelli va tindre lloc el 4 d’agost de 1976, mentre viatjava en una camioneta des de Chamical a La Rioja. Aquell assassinat, del qual es va acusar l’excap del Tercer Cos de l’Exèrcit, va ser camuflat pel govern de la dictadura argentina com un accident de trànsit.
Angelelli, nascut a Còrdova el 17 de juliol de 1923, va ser ordenat prevere a Roma, el 1949. De retorn a l’Argentina treballà amb la Joventut Obrera Catòlica i la Joventut Universitària Catòlica.
El 1961, el papa Joan XXIII va nomenar Angelelli bisbe auxiliar de Còrdova i com a tal va participar al Concili Vaticà II (1962-1965). La seua fidelitat a l’Evangeli i la renovació conciliar que el bisbe Angelelli portà a la seua diòcesi, eren com l’aigua fresca en un poble assedegat de la Bona Nova de Jesús.
Els seus gestos profètics, la seua proximitat als pobres i a la classe obrera, feien d’ell un bisbe amb “olor a ovella” i per això va ser sempre un pastor sol·lícit pel poble que se li va confiar. Així per exemple, una vegada, convidat a beneir una comunitat religiosa en una pedrera de cal, va preferir compartir la taula dels obrers, en compte de la dels amos. En una altra ocasió, en ser cridat a fer de mitjancer en un conflicte laboral, on els patrons pensaven que el bisbe es posaria de part d’ells, Angelelli els digué: “Si aquestes injustícies continuen, un dia estarem junts al paredó: vostès per no haver practicat la justícia i nosaltres per no haver sabut defendre-la”.
El 1968, en ser nomenat bisbe de La Rioja, Angelelli deia: “Pregueu per mi perquè siga el bisbe de tothom, dels catòlics i dels no catòlics, dels qui creuen i dels qui no creuen. No vinc a ser servit sinó a servir. A servir tothom, sense diferències. Vull ser servidor dels pobres”. I deia també: “Per a servir, cal tindre una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble”.
La seua denúncia profètica molestava les classes dominants, ja que el bisbe Angelelli deia: “Existeixen uns que no tenen veu, que són marginats i explotats i altres, que tenen privilegis i que exploten als germans. Això ho vol Déu? No!!”.
Quan l’any 1971 el govern no va permetre la transmissió de la missa del Gall, el bisbe Enrique digué: “Aquesta nit la gent del camp no ha pogut seguir la missa. Potser l’han prohibida perquè tenen por de la missa i la creuen perillosa. Crist, tu eres perillós”.
El bisbe Enrique va promoure escoles rurals i cooperatives i denuncià el narcotràfic, la prostitució, l’estafa i les condicions laborals d’algunes finques.
En ser detinguts els capellans Gill i Praolini el 1972, el bisbe Enrique va encapçalar una manifestació per reclamar l’alliberament dels dos sacerdots. També el 1973, ell i diversos capellans i els cristians compromesos, van ser agredits per un grup de terratinents.
Cal dir que davant la campanya de difamació contra el bisbe, Angelelli va rebre en tot moment el suport de Pau VI.
Quan el 24 de març de 1976 l’exèrcit argentí feu el colp d’estat, alguns demanaren al bisbe que s’amagara. Però ell no ho va fer! El 4 de juliol assassinaren cinc religiosos i el 18, dos capellans. El 4 d’agost següent Angelelli va ser assassinat, tot i que el govern ho disfressà d’accident. Més tard, la carpeta que portava el bisbe Enrique es va vore al despatx del general Harguindeguy, ministre de Justícia.
El 4 d’agost de 2006, trenta anys després de l’assassinat del bisbe Angelelli, el cardenal Bergoglio, que va ser el papa Francesc, presidí l’Eucaristia en memòria del bisbe Enrique i dels assassinats per la dictadura argentina. El cardenal Jorge Mario Bergoglio parlava d’una “Església que es va anar fent sang en Wenceslao, Carlos, Daniel (assassinats abans que Angelelli) i que finalment es va fer sang en el seu pastor”.
El Vaticà finalment va donar via verda a la beatificació del bisbe Angelelli, i gràcies al papa Francesc es van agilitzar els processos de beatificació dels bisbes Òscar Romero i Hélder Câmara. També ho ha va fer amb el bisbe Angelelli, un bisbe representant del sector més renovador de l’Església i així el 27 d’abril de 2019, va ser reconegut el martiri d’aquest testimoni de Jesús que va vessar la seua sang per l’Evangeli i pel Regne de Déu.
La veu lliure del bisbe Enrique Angelelli ens remet a l’Evangeli i a una Església compromesa a favor de la lluita i de la justícia, de la llibertat i la defensa dels Drets Humans. La seua veu i el seu testimoni ressonen encara en el nostre món, com un crit a favor dels pobres i dels marginats i en contra dels opressors.
Els bisbes llatinoamericans, encara que amb excepcions, sempre han estat al costat del poble que sofreix. Òscar Romero, Pere Casaldàliga, Hérder Càmara…. I també hui, altres bisbes continuen defensant els Drets Humans i els drets dels qui són oprimits. Només uns exemples. Fa uns anys, el cardenal nicaragüenc Leopoldo Brenes, destacava la necessitat que el president de Nicaragua alliberara els presos polítics. El cardenal Brenes deia: “Seria un bon gest, alliberar els presos polítics en Setmana Santa”. I afegia encara: “És important que les persones privades de llibertat puguen retornar a les seues llars” (Religión Digital, 15 d’abril de 2019). També el bisbe auxiliar de Managua, Silvio Báez, compromès en la lluita per la justícia, declarava: “No es negocien les llibertats ni la dignitat, ni la vida de les persones” (Religión Digital, 22 d’abril de 2019). Per això Báez, en deixar Nicaragua per anar a Roma, davant els perills que corria pels qui el volien atacar, digué a l’aeroport abans de prendre l’avió: “Visca Nicaragua lliure” (Religión Digital, 19 d’abril de 2019).
Angelelli, Báez, Brenes, Romero, Casaldàliga o Càmara, han estat, o són, bisbes compromesos amb la lluita per la justícia i per la llibertat. Així voldria jo que foren els bisbes valencians.
Cinquanta anys després del martiri del bisbe Angelelli, donem gràcies a Déu pel testimoniatge valent i audaç d’aquest pastor, que com Jesús, apostant per la justícia i denunciant la mentida i l’opressió, donà la vida per les seues ovelles. I al mateix temps demanem bisbes que no callen davant els poderosos, sinó bisbes compromesos amb la defensa de la justícia i dels Drets Humans i audaços i valents per denunciar els polítics corruptes i els qui sembren l’odi als immigrants, només pel fet de ser pobres.
I és que cap polític de dretes mai no criminalitza els immigrants alemanys, anglesos o holandesos que viuen a la Marina Alta o a la Marina Baixa. Però sí que odien els immigrants pobres que arriben al País Valencià fugint de la fam i de les guerres.
