El grup d’Investigació Forestal del Centre de Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) ha desenvolupat la plataforma Postfire, un sistema de suport a la presa de decisions per a la gestió de muntanyes afectades per incendis forestals que permet avaluar l’impacte ecològic de cada incendi, arreplegar dades de camp, calcular i visualitzar la severitat del foc i fer un seguiment de la regeneració, a més de consultar cartografia i documentació associada. Amb tot això, “Postfire és capaç de suggerir accions que milloren i augmenten l’efectivitat de la gestió de les zones cremades”, assenyala el CEAM.
Aquest centre d’Investigació, pertanyent a la Generalitat i que forma una Unitat Mixta amb la Universitat d’Alacant, treballa des del 1992 en temes vinculats a l’ecologia del foc, l’avaluació d’impactes combinats d’incendis i sequeres en els ecosistemes forestals, així com en la restauració ecològica després d’incendis. Els resultats obtinguts al llarg d’aquesta trajectòria, indica el CEAM, apunten que “la resposta de la vegetació després d’un incendi depén de la severitat del foc, de la meteorologia prèvia i posterior, especialment la sequera, de les característiques prèvies de l’ecosistema i de l’historial de pertorbacions”.
“Un problema sense precedents”
El CEAM indica que els grans incendis forestals d’aquest estiu a la península Ibèrica i la magnitud dels impactes socials i ambientals que han provocat “revelen un problema fins ara sense precedents”. “La combinació de condicions meteorològiques extremes com ara calor i sequera al costat de paisatges homogenis, amb elevada continuïtat del combustible, afavoreix aquests incendis de gran magnitud”, remarca. Per tant, continua, “aquesta nova realitat en els ecosistemes mediterranis converteix el problema en un repte que s’ha d’afrontar des d’una visió integradora i multidisciplinària basada en tot el coneixement científic disponible”.
L’encara actiu incendi de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa), declarat el 25 de juliol, ha afectat unes 9.600 hectàrees fins al dia 29 de juliol. “D’aquesta superfície, el 43% està inclosa dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà, un espai protegit on la diversitat d’hàbitats conviu amb alguns aprofitaments tradicionals com l’extracció de suro i és un emblema ecològic del nostre territori”, subratlla el CEAM. “Quant a las principals formacions vegetals afectades fins ara, un 40% correspon a pineda, un 30% a matoll i un 10% a sureda”, exposa.
Pèrdua de verdor abans de l’incendi
Així mateix, el CEAM subratlla que “en la contextualització de les condicions de la vegetació prèvies a l’incendi, les nostres anàlisis usant l’índex de teledetecció NDVI (indicador de la verdor de la vegetació com proxi de vigor) indiquen una elevada susceptibilitat ja que la vegetació de l’àrea cremada, abans de ser afectada pel foc, havia perdut verdor de manera considerable des del mes d’abril, a pesar que en la primavera del 2026 partia d’un millor estat respecte als anys previs més secs” (Fig. 1). “Aquestes diferències en verdor estan lligades a les abundants precipitacions concentrades en les estacions prèvies i que han pogut influir en un major desenrotllament de vegetació de les nostres muntanyes, en alguns casos de vegetació herbàcia. Concretament, des d’abril a juliol del 2026 el NDVI en la zona cremada ha caigut un 38%”, explica.
Així mateix, destaca que “avaluant l’evolució de la humitat de la vegetació amb l’índex NDMI hem observat que a la primavera del 2026 també es partia de valors més alts d’humitat que el 2023 i el 2024”, ja que “aquest índex ha mostrat, des d’abril del 2026, un descens del 51%”. (Fig. 2)
El CEAM adverteix que “aquestes característiques de la vegetació han pogut influir en el fet que la severitat de l’incendi haja sigut molt alta en un 16% de la superfície, segons les nostres estimacions provisionals”(Fig. 3). A més, recalca que hi ha “zones afectades per l’incendi actual que ja van ser afectades per un incendi previ ocorregut a Artana el 2016, que va afectar 1.534 hectàrees i l’informe d’impacte del qual pot consultar-se en la plataforma Postfire”.
Avaluació exhaustiva
Per tant, afegeix, “una vegada extingit l’incendi es necessitarà una avaluació de camp exhaustiva que determine les possibles conseqüències del foc en la regeneració vegetal i risc erosiu de tota aquesta complexa xarxa d’interaccions entre severitat, recurrència, composició de la comunitat vegetal, condicions meteorològiques, etc”.
Aquesta fase és “el primer pas per a identificar els impactes ecològics del foc i dissenyar actuacions de gestió i restauració”. Un treball en què se centrarà l’equip de l’Àrea d’Investigació Forestal de la Fundació CEAM des de la setmana vinent per a “provar d’aportar la seua experiència i coneixement, la qual cosa se sumarà a la tasca fonamental d’altres equips de treball perquè, en conjunt i des d’una perspectiva multidisciplinària, oferim anàlisi i solucions prioritàries per a adaptar els ecosistemes mediterranis a les amenaces actuals i futures del canvi global”.
