Plataforma per la Llengua ha exigit que el coneixement del català puntue com a mèrit en l’adjudicació de places MIR als territoris de parla catalana i que els residents sanitaris que no dominen la llengua reben formació obligatòria. L’entitat ha instat les administracions a garantir el compliment de l’obligació d’acreditar coneixements de català per a exercir com a professional sanitari i ha reclamat que “s’aprofite la reforma de la norma estatal perquè es valoren els coneixements de llengua a l’hora d’adjudicar plaça”.
Per aquest motiu, ha presentat al·legacions al projecte de reial decret que modifica les condicions del MIR, la residència sanitària especialitzada, impulsat pel Ministeri de Sanitat espanyol, i ha demanat que “el decret fixe el coneixement del català com un mèrit per a les places a les comunitats autònomes de parla catalana i que els residents que no acrediten coneixements reben formació obligatòria dins de la jornada laboral o formativa”. “Les al·legacions, de fet, fan extensives aquestes mesures a totes les llengües oficials de l’Estat diferents de la castellana”, ha remarcat.
Una bona atenció sanitària
D’altra banda, ha destacat que “tindre en compte el català com a mèrit per ocupar places a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears serviria per a reconèixer una competència especialment rellevant per a l’exercici professional en aquests territoris”. Així mateix, ha manifestat que “la reforma del reial decret és una oportunitat per a garantir que els futurs professionals sanitaris disposen de les competències necessàries per a comunicar-se adequadament amb els pacients en català“.
L’organització ha recordat que “la comunicació efectiva entre professionals i pacients és essencial per a obtindre informació clínica precisa, explicar diagnòstics i tractaments, assegurar el consentiment informat i afavorir l’adherència terapèutica”.
“La llengua, de fet, és indissociable d’una bona atenció sanitària, com acrediten diferents estudis”, ha remarcat, i ha afegit que “una investigació de l’Associació de Metges del Canadà concloïa que els pacients francòfons d’Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d’efectes adversos i mortalitat durant l’ingrés si eren atesos en la seua llengua”.
També ha exposat que un altre “estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba ha revelat que els francòfons i els al·lòfons (persones que no tenen ni el francès ni l’anglès com a llengua materna) presenten un risc de mortalitat significativament més baix quan el seu metge s’expressa en la seua llengua”.
Formació lingüística obligatòria
En el cas del personal resident que no acredite un coneixement suficient de català, Plataforma per la Llengua ha proposat que reba una formació lingüística obligatòria específica per al sector de la salut. “Aquesta formació hauria d’estar orientada a l’aprenentatge del vocabulari, les expressions i les situacions comunicatives habituals de l’àmbit sanitari, amb un nivell inicial equivalent, aproximadament, a un A2 o al dels programes específics de comunicació sanitària dels serveis de salut”, ha assenyalat.
Així, l’entitat ha demanat que aquests cursos “es consideren temps de formació i s’integren a la jornada laboral o formativa, en la línia d’un dels objectius del mateix projecte del reial decret: reforçar la dimensió docent de la residència, millorar la conciliació dels residents i protegir la salut dels professionals”.
En aquest sentit, una de les al·legacions també planteja que l’adquisició de la competència comunicativa amb els pacients en la llengua pròpia del territori s’incorpore com un objectiu en si mateix durant el primer any del MIR. “Cal tindre en compte que el sistema de residència es basa en l’adquisició progressiva de competències professionals sota supervisió i, per tant, hauria d’integrar també la competència comunicativa”, ha afirmat.
Una assignatura pendent
Amb tot, Plataforma per la Llengua ha alertat que, “malgrat que el Departament de Salut haja desplegat una sèrie d’accions per a millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, la llei encara s’incompleix en moltes ocasions“, i que això “afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia i els deixa desprotegits davant les vulneracions dels seus drets, les quals sovint queden impunes“.
“Les mesures impulsades són insuficients per a respondre a la demanda de formació i garantir no tan sols la capacitació lingüística dels professionals, sinó també la protecció dels pacients en cas que es vulneren els seus drets per aquest motiu”, ha conclòs.
