Pot ser que per a tu siga un dia més. Però per a altres és el dia nacional del nostre benvolgut País Valencià. Aquest dia celebrem que som valencians.
Però jo vos faig una pregunta, què és ser valencià? Menjar paella, eixir a les festes del teu poble i ser del València CF?
Doncs per a mi ser valencià va molt més enllà. Significa lluitar per l’alliberació de la nostra terra, que sorpresa, som un poble oprimit. Significa parlar la nostra llengua sense vergonya, estar als carrers sempre que faça falta. Ja siga evitant que ens tiren de les nostres llars, lluitar contra el feixisme…
Als carrers de València molts tornarem a llançar el crit al cel per dir ben alt i fort: visca la terra lliure! Unes paraules que porten acompanyat la nostra història des de fa anys.
Vos diran que no polititzeu la nostra festa nacional, però poseu les orelles en alerta, perquè el més segur és que mentre diuen això aproven una llei per fer més minoritzada la nostra llengua.
Vos faran creure que Catalunya és l’enemic, però potser cal mirar una mica més cap a la Meseta.
Pot ser que aplegue un dia que no podrem més i llavors o ho podrem tot. Mentre passa això, hem de fer tot el que puguem per fer que el valencià no siga una anècdota, sinó que siga present i futur, llar i poble, terra i llibertat. La millor eina que tenim per fer-ho és parlar-lo.
Parlant-lo rendim homenatge a aquells que escrivien, cantaven i inclús ploraven a un poble maltractat.
A aquells que assassinaren per ser, com ara Miquel Grau o Guillem Agulló, no els oblideu. Recordar-los és el nostre deure com a societat.
Si deixem que el temps esborre els seus noms, deixarem de ser valencians, deixarem de ser País Valencià i pot ser que siguem el Levante español. Per això, per dignitat, no deixeu de lluitar, no deixes d’alçar el puny, inclús quan estigues cansat. Fes-me cas, que valdrà la pena.
Lucas Juan és coordinador de Defensa del País Valencià.
