La salut sexual i reproductiva de les adolescents i joves de l’Horta Sud va quedar al marge de la resposta a la dana del 29 d’octubre del 2024. Així ho constata l’informe “On ningú mira”, que Plan International ha presentat amb motiu del segon aniversari de la catàstrofe i que s’ha elaborat a partir de les experiències de 55 adolescents i joves i 43 professionals de 12 municipis afectats per l’emergència. [Vegeu el document al final de l’article.]
L’informe, el quart elaborat per l’ONG sobre la dana i que ha tingut el suport tècnic del Rogle i el finançament del Ministeri de Joventut i Infància a través de l’Injuve, ha conclòs que els drets sexuals i reproductius de les joves no es van considerar una prioritat i van quedar relegats davant d’altres urgències més visibles i de la saturació dels serveis públics.
Les experiències recollides en la investigació mostren les dificultats que van afrontar les joves per a atendre les seues necessitats d’higiene menstrual. “A mi em va baixar la regla eixe mateix dia i a ma casa no va haver-hi aigua corrent fins dues setmanes després. Les dutxes que va habilitar el meu poble estaven en l’altra punta”, ha afirmat una jove. “Es van establir serveis de menjar o fins i tot salut mental durant un temps, però no es van centrar gens en la higiene femenina, ni en els abusos, ni en l’àmbit reproductiu, ni en cap ajuda al trauma de la dana”, ha subratllat una altra adolescent.
L’estudi remarca que aquestes mancances ja existien abans, però la dana les va posar en evidència i, en alguns casos, les va accentuar. L’educació sexual depenia prèviament de programes puntuals, amb una implantació desigual segons el municipi. L’emergència va provocar-ne la suspensió i, en alguns instituts, encara no s’han reprès. Davant d’aquesta situació, les joves van continuar buscant resposta als seus dubtes entre les amigues, en internet o mitjançant bots d’intel·ligència artificial.
Situacions de risc
A més, durant mesos moltes joves no van tindre revisions ginecològiques, i l’accés als mètodes anticonceptius, l’educació sexual i la higiene menstrual també va quedar fora de la resposta inicial a l’emergència. A penes es van distribuir preservatius en els punts de repartiment, mentre que els programes d’educació sexual dels instituts i centres juvenils es van suspendre. Tot i que es van repartir compreses i tampons, moltes joves van estar setmanes sense aigua corrent ni espais d’intimitat.
“Donem per fet que un sistema sanitari com el nostre resisteix qualsevol cosa, i que el que viuen les xiquetes en altres emergències del món ací no passaria. La dana ens ha demostrat que tindre bons serveis no serveix de molt si ningú ha pensat com mantindre’ls en funcionament quan tot s’ensorra; una cosa que desgraciadament continuarà ocorrent amb l’emergència climàtica“, ha remarcat Virginia Saiz, directora general de Plan International a l’Estat.
Així mateix, el tancament d’instituts, poliesportius i espais juvenils, que en alguns casos es va prolongar durant mesos, també va privar les adolescents dels seus principals llocs de trobada i suport. Les xiques van perdre més espais segurs que els xics, en un context de carrers sense il·luminació en què moltes famílies van limitar-ne les eixides.
D’altra banda, els serveis d’atenció a la violència de gènere van estar dies sense poder accedir als expedients de les víctimes. En molts casos, el seguiment va dependre de la memòria de les professionals, fet que va debilitar la capacitat dels serveis per a identificar situacions de risc.
Implicades des de l’inici, oblidades en l’emergència
Les adolescents i joves es van implicar en el voluntariat des de l’inici de l’emergència, van netejar habitatges, distribuir menjar i cuidar les seues veïnes. Malgrat aquesta participació, l’informe assenyala que amb prou feines se’ls va preguntar com es trobaven o quines necessitats tenien, per la qual cosa consideren que van ser invisibles.
Les conseqüències encara van ser més greus per a les persones que ja estaven en una situació de desavantatge. És el cas de les famílies que no disposaven de recursos per a traslladar-se a un hospital, de les joves migrants i racialitzades, l’ajuda de les quals es va rebre de vegades amb sospita, i de les joves LGTBIQ+, la realitat de les quals va quedar pràcticament invisibilitzada.
La investigació estableix un paral·lelisme amb “Canvia el seu pronòstic”, l’informe global de l’Estat Mundial de les Xiquetes del 2026, elaborat a partir de 5.000 enquestes al Perú, el Senegal, Kenya, Zimbàbue i Bangladesh. En aquest estudi, les joves expliquen que s’enfronten a les mateixes barreres després d’inundacions i altres fenòmens extrems. “El que narren les joves de l’Horta Sud s’assembla molt al que expliquen les de Bangladesh o el Senegal. Solem pensar en aquests problemes com alguna cosa que ocorre lluny, però la diferència no és on colpeja la catàstrofe, sinó si la resposta està dissenyada pensant també en elles”, sentencia Saiz.
Per aquest motiu, Plan International ha exigit que la salut sexual i reproductiva s’incorpore als protocols d’emergència des de la resposta inicial, tal com preveuen els estàndards humanitaris internacionals. També ha reclamat concretar quins serveis han de mantindre’s actius quan una emergència posa sota pressió els serveis públics. A més, l’organització ha proposat habilitar punts d’atenció confidencial per a joves durant les crisis i assegurar la seua participació en les decisions sobre la reconstrucció.
