La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha confirmat la condemna de 28 anys de presó imposada a l’únic acusat per l’assassinat d’un canonge emèrit de la Catedral de València, mort el gener del 2024 al seu domicili del centre de la ciutat. La resolució desestima íntegrament el recurs presentat per la defensa, que demanava la nul·litat del procediment i la repetició del judici amb jurat popular.
La sentència ratifica el pronunciament dictat per l’Audiència de València el passat 2 de març, després que un jurat popular considerara provat que el condemnat va actuar d’acord amb una altra persona, encara no identificada, en un pla previ per posar fi a la vida del religiós i sostraure-li els objectes de valor.
Segons els fets provats, tots dos es van desplaçar la nit del 21 de gener del 2024 fins al domicili de la víctima, de 79 anys. Una vegada dins de l’habitatge, l’altre implicat va causar la mort del canonge per asfíxia, sense donar-li possibilitat de defensar-se. Posteriorment, es va apoderar del telèfon mòbil i de dues targetes bancàries, que va lliurar al condemnat.
Amb una de les targetes, l’acusat va retirar diners en efectiu i va efectuar compres per un import superior als 2.300 euros, una part dels quals va entregar al presumpte autor material del crim. Amb la segona targeta també va efectuar pagaments per valor de 375 euros.
Per aquests fets, l’Audiència el va condemnar a vint anys de presó per un delicte d’assassinat, cinc anys més per un delicte de robatori amb violència i tres anys addicionals per un delicte continuat d’estafa.
En la resolució ara coneguda, el TSJ valencià rebutja la petició de la defensa de declarar nul l’escorcoll practicat per la Policia a l’habitació de l’hostal on s’allotjava l’acusat, on es van localitzar el telèfon mòbil i les targetes de la víctima. Els magistrats assenyalen que aquesta qüestió no es va plantejar en el moment processal previst per la Llei del Jurat, sinó durant la fase d’informes.
A més, la Sala descarta que s’hagen vulnerat els drets fonamentals de l’acusat, com ara el dret a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable o a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seua defensa. Tampoc aprecia cap vulneració de les garanties processals ni defectes en el veredicte del jurat o en la sentència.
Pel que fa a la presumpta vulneració del dret a la presumpció d’innocència, el TSJ valencià recorda que no li correspon revalorar les proves practicades durant el judici i conclou que els elements valorats pel jurat “convergeixen racionalment” en la participació del condemnat en la mort intencionada de la víctima.
La resolució no és encara ferma i pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem.
