L’Audiència d’Alacant ha confirmat íntegrament la condemna a dos metgesses per la mort d’Aitor, un xiquet de huit anys de Petrer (Vinalopó Mitjà) que va morir el 28 d’octubre del 2020 a conseqüència d’una apendicitis que no va ser diagnosticada a temps. El menor havia acudit fins a cinc vegades als serveis d’urgències del centre de salut del municipi i de l’Hospital General d’Elda, amb dolors abdominals i vòmits persistents.
La Secció Segona de l’Audiència, en una resolució del 17 de novembre, desestima els recursos de les defenses, que reclamaven l’absolució, i també el de l’acusació particular, que sol·licitava penes i indemnitzacions més elevades. D’aquesta manera, ratifica la sentència dictada el maig del 2025 pel jutjat penal número 2 d’Alacant per un delicte d’homicidi per imprudència greu professional.
Penes de presó i inhabilitació
La pediatra que va atendre Aitor a l’Hospital d’Elda ha sigut condemnada a dos anys de presó i tres anys i mig d’inhabilitació per a exercir la medicina. A la metgessa que el va assistir al centre de salut de Petrer durant la matinada de la mort se li imposa un any de presó i tres anys d’inhabilitació.
La resolució també manté una indemnització pròxima als 180.000 euros per als familiars i tutors del menor. L’asseguradora de les professionals haurà de respondre directament d’eixa quantitat, mentre que la Conselleria de Sanitat n’assumirà la responsabilitat de manera subsidiària.
Proves bàsiques que no es van practicar
Per a confirmar la condemna, el tribunal dona especial valor a les conclusions dels forenses que van practicar l’autòpsia i a l’informe de la perita judicial designada durant la instrucció. Aquestos dictàmens prevalen sobre els informes aportats per les defenses i permeten concloure que la falta de proves diagnòstiques elementals va impedir detectar l’apendicitis abans que evolucionara cap a una peritonitis i una sèpsia.
En el cas de la pediatra de l’hospital, la sentència considera acreditada una actuació contrària a les exigències de la professió. La facultativa va donar l’alta al xiquet sense sol·licitar una analítica de sang ni una ecografia abdominal i sense registrar adequadament la freqüència cardíaca, malgrat els vòmits reiterats i les visites mèdiques anteriors.
Pel que fa a la metgessa d’atenció primària, els magistrats assenyalen que, en l’última assistència, no va explorar físicament el menor, no li va prendre les constants vitals i no va ordenar el trasllat urgent a l’hospital. Segons la resolució, eixes omissions van incrementar un 70% el risc de mort quan encara era possible evitar el desenllaç.
La responsabilitat de l’atenció sanitària
L’Audiència rebutja, a més, que hi haja proves que la tutora del xiquet s’oposara a una derivació hospitalària. Aquesta circumstància havia sigut plantejada durant el procediment, però el tribunal no considera acreditat que la família impedira el trasllat.
Amb aquesta decisió, la justícia manté les responsabilitats penals establides en primera instància per les dos actuacions mèdiques. La resolució no és encara ferma, ja que les parts poden presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per infracció de llei.




